Anar al contingut

Poder de Sibèria

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Poder de Siberia
Mapa del gasoducte Poder de Siberia, la seua conexió en el gasoducte Heihe-Shanghái en China i la seua possible conexió futura en el gasoducte Sajalín-Jabárovsk-Vladivostok en Rússia (2019).
Cerimònia de l'unió del primer tram del gasoducte Poder de Siberia.

El Poder de Siberia (en rus: Сила Сибири; en chinenc simplificat: 西伯利亚 力量 ) —abans conegut com "Gasoducte Yakutia-Jabárovsk-Vladivostok"— és un gasoducte de gas natural que s'està construint en Siberia Oriental per a transportar el gas de Yakutia a Krai de Primorie i als països del Lluntà Oriente. La canonada es va omplir de gas en octubre de 2019.[1] Les entregues a China varen començar el 2 de decembre de 2019.[2][3]

Història

El 29 d'octubre de 2012, el president Vladímir Putin va donar instruccions al director general de Gazprom per a que iniciara la construcció del gasoducte. El 21 de maig de 2014, Rússia i China varen firmar un acort de gas de 30 anys per valor de 400  000 millons de dólars, que era necessari per a fer viable el proyecte. La construcció va ser iniciada l'1 de setembre de 2014 en Yakutsk pel president Putin i el vice primer ministre chinenc Zhang Gaoli.[4][5] La construcció del gasoducte de Vladivostok a China va començar el 29 de juny de 2015.[6]

  • 4 de setembre de 2016: El president de Gazprom, Alexey Miller, i el president de China National Petroleum Corporation, Wang Yilin, varen firmar un acort per a construir un creuament baix el riu Amur per a l'oleoducte.[7]
  • Abril de 2017: La construcció de l'oleoducte havia creuat la frontera chinenca.[8]
  • Maig de 2017: Es va construir un lloc de control temporal a lo llarc de la frontera entre Rússia i China.[9]
Mapa de l'oleoducte Poder de Siberia.

L'objectiu era completar 1.300 quilòmetros de l'oleoducte abans de finals de 2017.[10] La construcció es va realisar abans de lo previst, gràcies a un hivern del 2016 més càlit de lo previst.[11]

A partir del 2019, el gasoducte no està en funcionament, sino «en camí» de començar a finals d'any.[12]

Descripció tècnica

S'espera que el gasoducte coste 770 mil millons de rublos i l'inversió en la producció de gas és de 430 mil millons de rublos. S'espera que entre en funcionament en 2019. La capacitat del gasoducte de 56 polzades seria de fins a 61 mil millons de m³ de gas natural.[13] 38 billons de m³ se suministraren a China.[14] La pressió de treball de la canonada és de 9.8 megapascals (1,421 psi).[15]

La canonada podrà soportar temperatures tan baixes com -62 °C (-79.6 °F).[8] Els recobriment de nanocompuestos fabricats i dissenyats per JSC Metaclay s'utilisaran per a aumentar la vida útil de la canonada.[16] Ademés, la canonada podrà resistir terremots incorporant materials que es deformaran baix l'activitat sísmica.[8] Els recobriment interns asseguren l'eficiència energètica en reduir la fricció de les superfícies internes de la canonada.[8] La massa de totes les canonades utilisades per a construir la canonada és superior a 2,5 millons de tonellades mètriques.[17]

Referències

  1. ↑ Balmforth, Tom. «Gazprom finishes filling China-bound Power of Siberia gas pipeline», Reuters, 25 d'octubre de 2019. Consultat el 26 de novembre de 2019.
  2. ↑ «China-Russia east-route natural gas pipeline in operation», Xinhua, 2 de decembre de 2019. Consultat el 4 de decembre de 2019.
  3. ↑ Shabbir, Fahad. «Putin, Xi Expected To Hold Teleconference For Launching Power Of Siberia Dec 2 - Kremlin», UrduPoint, 25 de novembre de 2019. Consultat el 26 de novembre de 2019.
  4. ↑ «Putin In Yakutsk To Inaugurate Construction Of Pipeline To China», Ràdio Free Europe/Ràdio Liberty, 1 de setembre de 2014. Consultat el 2 de setembre de 2014.
  5. ↑ «Putin gives start to Power of Siberia gas pipeline construction», ITAR-TASS, 1 de setembre de 2014. Consultat el 2 de setembre de 2014.
  6. ↑ «Chinenca begins construction of Power of Siberia pipeline for gas delivered from Russia», RT International. Consultat el 15 d'octubre de 2017 (en anglés).
  7. ↑ «Gazprom and CNPC sign EPC contract to construct underwater crossing of Power of Siberia» (en en). www. gazprom.com. Archivat des de l'original, el 15 d'octubre de 2017. Consultat el 15 d'octubre de 2017.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 «Power of Siberia» (en anglés). www. gazprom.com. Archivat des de l'original, el 22 d'octubre de 2017. Consultat el 15 d'octubre de 2017.
  9. ↑ «Power of Siberia reaches construction milestone», World Pipelines, 15 de maig de 2017. Consultat el 15 d'octubre de 2017 (en anglés).
  10. ↑ «Gazprom accelerates plans for Power of Siberia construction». Interfax Global Energy (3 d'agost de 2017).
  11. ↑ «Power of Siberia targets 1,100 km this year». Interfax Global Energy (8 de juny de 2017).
  12. ↑ «Russia-China Power of Siberia gas pipeline on track for Dec startup: PetroChina | S&P Global Platts». www. spglobal.com (22 de març de 2019). Consultat el 15 de maig de 2019.
  13. ↑ «Putting the Power into Siberia» (en anglés). siberiantimes.com. Consultat el 15 d'octubre de 2017.
  14. ↑ Soldatkin, Vladimir; Pinchuk, Denis. «Rosneft challenges Gazprom monopoly to export Russian pipeline gas», Reuters, 7 de març de 2014. Consultat el 11 d'abril de 2014.
  15. ↑ «Gazprom project ahead of schedule». Pipelines International (15 de juny de 2017). Archivat des de l'original, el 4 de juny de 2019. Consultat el 7 de setembre de 2017.
  16. ↑ Fostering A New Industry: Nanomaterials, Rusnano. Consultat el 4 de juny de 2019.
  17. ↑ «Power of Siberia Pipeline». www. pipeintech.com. Archivat des de l'original, el 12 de giner de 2018. Consultat el 4 de juny de 2019.