Anar al contingut

Podarcis atrata

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
P. atrata (Podarcis atrata)

La lagartija de Columbretes (Podarcis atrata) és una espècie de reptil escamoso de la família Lacertidae endèmica de les Illes Columbretes (Castelló, Espanya).

Descripció

[editar | editar còdic]

El ranc de tamanys més comú entre els machos varia entre 4,2 i 5,9 centímetros de la punta del morro a la cloaca, encara que alguns individus poden alcançar els 6,5 cm. Les femelles, més menudes i gráciles, medixen de 4,1 a 5,7 cm. La coa pot aplegar a alcançar fins a 10 centímetros, pràcticament el doble que el restant del cos. De la mateixa manera que en atres reptils emparentats, part d'esta es desprén i mou frenèticament quan és atrapada per un depredador, permetent escapar a la lagartija. Ademés d'en el tamany i la corpulencia, els machos es diferencien de les femelles pel seu cap massiu, triangular i d'escamas més marcades, aixina com en la major llongitut de les pates, sobretot les atrasseres.

El color i dibuix de la pell varia enormement d'una zona a una atra i inclús entre individus d'una mateixa població. Per lo general és pardo-verdoso, a voltes rojós en la zona de l'esquena, coll i cap. En estos llocs poden aparéixer moteaduras o retículas, alguna cosa característic dels machos. Predomina la presència de bandes laterals, especialment en les femelles, entre les que destaquen dos grosses i obscures que poden anar perfilades per atres groguenques més primes. El pit, aplanado, és de color groguenc i presenta menys escamas ventrales en machos (25-30) que en femelles (28-36). La coa també posseïx un ranc de colors enormement variable (pardo, verdoso, rojós, groguenc o inclús azulada característica pròpia dels eixemplars jovenils), podent ser uniforme, en dos colors distints o inclús en taques obscures alineades a tot lo llarc de la mateixa.

Hàbitat

[editar | editar còdic]

La lagartija de Columbretes abunda en major freqüència en terrenys rocosos o pedregosos, a on conte de forma simultànea en plataformes a on prendre el sol i refugis a on amagar-se en cas de perill.

Els eixemplars d'esta espècie no hibernan realment, sino que es mantenen actius la major part de l'any. Només l'existència d'episodis realment frets en el hivern poden forçar-los a no abandonar els seus refugis durant un temps.

Depreda sobretot insectes i aràcnits de menys de 25 mm de llongitut, tant en terra com sobre els arbres.

Reproducció

[editar | editar còdic]

L'época de celosia es produïx entre març i juny, época en que resulten més visibles. Els machos es tornen més actius i barallen entre sí, tractant de mantindre alluntats als seus competidors de les femelles. Despuix d'assegurar-se del seu triumfo, el vencedor protagonisa unes còpules que poden aplegar a durar una hora, encara que generalment són més breus.

A lo llarc d'estos mesos, les femelles realisen vàries posades que oscilen entre 1 i 5 ous que es incuban en la calor de l'ambient entre 40 i 80 dies. Les crío naixen en el cos pardo i la coa verda-azulada, d'aspecte molt similar. La madurea sexual no aplega fins al segon any de vida, quan ronden els 4'5 centímetros.

Distribució

[editar | editar còdic]

Les poblacions d'esta espècie es troben aïllades en quatre illots de reduïda superfície (Llop: 0,5 ha, Mancolibre, 1 ha, Foradas, 1,6 ha, Columbrete gran, 12 ha). En l'illa Columbrete gran s'assenta la major densitat de l'espècie 1000 individus/ha, en el restant és més reduïda. L'espècie i el seu hàbitat estan protegits des de la creació del parc natural de les Illes Columbretes en 1998.

Taxonomia en revisió

[editar | editar còdic]

Recentment s'ha elevat a espècie distinta de P. hispanica,[1] encara que encara està pendent d'acceptació.

Amenaces

[editar | editar còdic]

En tractar-se del lacértido en menor àrea de distribució d'Europa, la seua major amenaça radica en la destrucció del seu hàbitat, risc d'hibridació, i possible depredación per gats i rates introduïdes en els illots.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Castella et al, 1998; Castella, 2000.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons