Plumeria rubra

Archiu:Plumeria-wiki-Zachi-Evenor-001a.jpg

Plumeria rubra (Plumeria rubra)

Plumeria rubra, de nom comú cacaloxóchitl, cacalosúchil, flor de maig, Jazmin Magne i franchipán, entre uns atres, és una espècie del gènero Plumeria oriunda de Mèxic, América Central i Veneçola i àmpliament cultivada en zones tropicals i subtropicales de tot lo món, ademés de ser la Flor Nacional de Nicaragua.

Descripció

P. rubra és un arbust gran o arbolillo de 5 a 8 m (pot alcançar fins a 25) de full caduc en tronc recte, escassa ramificació i copa oberta i irregular. Les fulls, de fes vert lluent i més pàlit en el envés, es disponen en espiral en els àpiços de les branques. Són simples, de 15 a 30 cm de llarc por entre 4 a 8 cm d'ample, lanceoladas o elíptiques i de marge sancer. Les florés hermafroditas sorgixen en panículas en les aixelles dels fulls nous. Medixen entre 15 a 30 cm, en sàpia-hos verdosos i pétals blancs en el centre groc pàlit.
En cultiu les flors poden ser grogues, o en varis tons de rosa o púrpura. Són molt fragants. Els fruts són baïnes glabras, allargades (25 a 30 cm), pendulares, entre vert groguenques a anaranjadas que contenen gran cantitat de llavors aladas de color pardo obscur.

Plumeria rubra var. 'acutifolia' sol vore's en més freqüència que l'espècie, i té flors blanc crema, a voltes rosades, en el centre d'un groc obscur.

Distribució i hàbitat

D'orige mesoamericano, es distribuïx per Mèxic en Baixa Califòrnia Sur, Belize, Costa Rica, El Salvador, Guatemala, Nicaragua, Panamà, les Antilles, Paraguay, Perú, Veneçola, Colòmbia, Bolívia , Brasil i nort de la Argentina, a on li la coneix com "Jazmin Magne". També s'ha introduït el seu cultiu en Àsia tropical i en Canàries. Habita boscs tropicals subperennifolios, caducifolios i subcaducifolios. En Itàlia li la cultiva profusamente en Palermo, Sicília, en a on és considerada "la Flor de la Ciutat" a partir del sigle XVIII

Usos

El cacaloxóchitl va trobar en Orient (sobretot l'Índia) un lloc de preeminència. Tant per als budistes com per als musulmans és símbol d'immortalitat pel seu extraordinari poder en la producció de fulls i flors.

Es planta en profusió en la rodalia dels temples i dels cementeris. Les tombes es cobrixen diàriament d'una immensitat de flors fresques. Els seguidors del hinduismo usen les flors per a fer ofrenes votivas als seus deus. Igualment s'usen per a realisar estores florals que donen entrada a llocs sagrats. D'ahí el seu nom popular: Arbre del temple'.

Les varietats de Plumeria hibridan en facilitat per lo que a voltes no és fàcil saber si l'eixemplar és rubra o acuminata. Són plantes molt vistoses que poden donar encant a qualsevol jardí tropical. Les branques trencades exudan un làtex blanc que és una de les seues característiques.

El Servici Forestal del Departament d'Agricultura dels Estats Units, USDA, classifica la Plumeria rubra com una planta venenosa i advertix contra tocar o menjar qualsevol part de la planta.

P. rubra posseïx fulvoplumierina, un antibiòtic que inhibix el creiximent de Mycobacterium #tuberculosis. També s'ha demostrat que la planta és antifúngica, antiviral, analgésica, antiespasmódica i hipoglucemiante.

Taxonomia

Plumeria rubra va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 209–210. 1753.

Etimologia

Plumeria: nom genèric que honra en el seu nom a Charles Plumier, un botànic francés de el XVII que va descriure vàries espècies vegetals de la zona intertropical. frangipani en el que es coneix esta planta en varis idiomes es deu a un marqués italià d'este nom, que va crear en el XVI un perfum a pur de esta planta.CR

Sinonímia

• Plumeria incarnata Mill., Gard. Dict. ed. 8: 2 (1768).
• Plumeria arborea Noronha, Verh. Batav. Genootsch. Kunsten 5(4): 23 (1790).
• Plumeria bicolor Ruiz & Pav., Fl. Peruv. 2: 21 (1799).
• Plumeria carinata Ruiz & Pav., Fl. Peruv. 2: 21 (1799).
• Plumeria lutea Ruiz & Pav., Fl. Peruv. 2: 21 (1799).
• Plumeria purpurea Ruiz & Pav., Fl. Peruv. 2: 20 (1799).
• Plumeria tricolor Ruiz & Pav., Fl. Peruv. 2: 20 (1799).
• Plumeria acuminata W.T.Aiton, Hortus Kew. 2: 70 (1811).
• Plumeria acutifolia Poir. in Lamarck, Encycl., Suppl. 2: 667 (1812).
• Plumeria mollis Kunth in F.W.H.von Humboldt, A.J.A.Bonpland & C.S.Kunth, Nov. Gen. Sp. 3: 230 (1819).
• Plumeria mexicana Lodd., Bot. Cab. 11: t. 1024 (1825).
• Plumeria conspicua G.Dò in J.C.Loudon, Hort. Brit.: 68 (1830).
• Plumeria lambertiana Lindl., Edwards's Bot. Reg. 16: t. 1378 (1830).
• Plumeria kunthiana Kostel., Allg. Med.-Pharm. Fl. 3: 1067 (1834).
• Plumeria arborescens G.Dò, Gen. Hist. 4: 93 (1837).
• Plumeria aurantia Lodd. ex G.Dò, Gen. Hist. 4: 94 (1837).
• Plumeria blandfordiana Lodd. ex G.Dò, Gen. Hist. 4: 94 (1837).
• Plumeria gouanii D.Dò ex G.Dò., Gen. Hist. 4: 94 (1837).
• Plumeria kerrii G.Dò, Gen. Hist. 4: 93 (1837).
• Plumeria macrophylla Lodd. ex G.Dò, Gen. Hist. 4: 94 (1837).
• Plumeria milleri G.Dò, Gen. Hist. 4: 93 (1837).
• Plumeria northiana Lodd. ex G.Dò, Gen. Hist. 4: 94 (1837).
• Plumeria tenuifolia Lodd. ex G.Dò, Gen. Hist. 4: 94 (1837).
• Plumeria aurantiaca Steud., Nomencl. Bot., ed. 2, 2: 357 (1841).
• Plumeria angustifolia A.DC. in A.P.de Candolle, Prodr. 8: 394 (1844).
• Plumeria megaphylla A.DC. in A.P.de Candolle, Prodr. 8: 391 (1844).
• Plumeria aurantia Endl. in A.Hartinger, Pareu. Vindob.: t. 50 (1846).
• Plumeria jamesonii Hook., Bot. Mag. 79: t. 4751 (1853).
• Plumeria loranthifolia Müll.Arg. in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.), Fl. Bras. 6(1): 42 (1860).

Noms comuns

En vàries regions esta planta es coneix com alhelí, alhelí cimarrón, franchipán, o suche. En Veneçola rep el nom de rosella o atapaima.

• En Mèxic es diu cacalosúchil, flor de maig, cacahoaxochitl, cacaloxochil o flor del cuervo.
• En Zapoteco de l'Istme es diu en general guiee chachi, mentres la varietat 'acutifolia' rep el nom guiee xhuba.

En llengües mixtecas, l'arbre es diu yutnu ita xikui (o els seus cognados en les diverses varietats llingüístiques), denominació que significa "arbre de la flor de llet"; la flor rep el nom de ita xikui. En Nicaragua es coneix en el nom de sacuanjoche i és oficialment un dels símbols nacionals del país. En Paraguai es coneix com a llorer-mànec o jazmin magne. En l'orient de Bolívia es coneix majorment com suchi, variant de la antedicha designació suche, de distribució més àmplia. En Barranquilla - Colòmbia se li coneix com florón. En Guatemala, se li coneix com a flor de la creu, flor de maig; pal de creu; cumpap (Jacaltenango) ; nicte de mont; matuhua (Petén).

El sacuanjoche en la cultura nicaragüenca

• El sacuanjoche va aparéixer en el costat esquerre del revers dels billets de 100 córdobas (la moneda de Nicaragua), série C de 1972, de la mateixa manera que en els billets de les séries I i F de 1979 i 1984 respectivament. En l'anvers dels billets de les tres séries apareix la efigie del general José Dolores Estrada Vau vencedor dels filibusteros nortamericanas, de William Walker, en la Batalla de Sant Jacinto el 14 de setembre de 1856.

• En 1990 va tornar a aparéixer en el revers dels billets d'1, 5, 10 i 25 centaus (de tamany menut) i ½ córdoba (de tamany gran). En el revers d'esta última denominació apareixia al costat dret de l'element central 0.50 córdoba, baix del com està la frase “El treball és el teu digne llorer”, treta del Himne Nacional Salve a tu, del poeta Salomón Ibarra Mayorga, en el seu nom al peu. Al costat esquerre està el Escut de Nicaragua. En l'anvers apareix la efigie del conquistador espanyol Francisco Hernández de Còrdova, fundador de les ciutats de #León i Granada en 1524.

Referències

• Henri Alain Liogier: Descriptive Flora of Puerto Rico and Adjancent Islands, Spermatophyta, Band IV: Melastomataceae to Lentibulariaceae. Universitat de Puerto Rico, 1995, ISBN 0-8477-2337-2
• Departament d'Agricultura dels Estats Units (USDA), Agricultural Research Service, Germplasm Resources Information Network. [1]

Enllaços externs

• Commons
• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Plumeria rubra.
• Wikispecies té un artícul sobre Plumeria rubra. tot aquelq ue pense que ka vida és g8og6og
• Plumeria rubra és la Flor Nacional de Nicaragua. És usada per a preparar sartas formant un verdader cabellam o arracada de rosari de sacuanjoches, adornant altars i criptes funeràries.