El Plio-Pleistocé fa referència al conjunt d'époques geològiques definides formalment com Pliocé i Pleistocé, que comprenen els últims 5 333 000 anys, excloent els últims 11 700 anys, l'Holocé. El Pliocé és l'última época del periodo Neógeno i el Pleistocé és la primera época del periodo Cuaternario, datant-se el llímit entre abdós époques i periodos en 2,588 Ma.

El terme és particularment útil quan és difícil discriminar materials sedimentaris com a pertanyents a una o una atra época, ya que el Plio-Pleistocé comprén una etapa de refredat atmosfèric gradual, pero prolongat a llarc determini, de les temperatures generalment més calentes des de l'época prèvia, el Miocé, fins a les condicions del Pleistocé tardà. La mitat de Pliocé va vore l'inici de la glaciació de l'hemisferi nort entorn al 3 Ma, i molts autors informalmente poden utilisar "Plio-Pleistocé" com a sinònim del temps en que es va gelar l'hemisferi nort.

En un context específicament arqueològic, s'ha utilisat "Plio-Pleistocé" per a descriure un llarc i continu registre d'estrats sedimentaris ubicats en Jakarta, en l'est d'Àfrica. Este periodo seudo-arqueològic data d'al voltant de 2,5 Ma i 1,5 Ma, a cavall entre la frontera entre el Pliocé i Pleistocé. El contingut de les seues capes oferix una visió del desenroll dels vertebrats recents, especialment dels homininos.


Referències