Anar al contingut

Platyrinchus coronatus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Platyrinchus coronatus - Golden-crowned spadebill.jpg
picoplano coronat (Platyrinchus coronatus)


El picoplano coronat[1] (Platyrinchus coronatus) és una espècie d'au paseriforme de la família Tyrannidae, pertanyent al gènero Platyrinchus. És natiu d'América Central i del nort d'Amèrica del Sur.

Noms comuns

[editar | editar còdic]

Se li denomina també piquichato coronimorado (en Hondures), picochato coronidorado (en Panamà i Equador), piquichato coronat (en Nicaragua), piquichato coronirrufo (en Costa Rica), pico de pala coronat (en Colòmbia), pico chato corona dorada (en Veneçola) o pico-chato de corona dorada en (Perú).[2]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Es distribuïx en dos extenses àrees disjuntas; una, des del nort i est d'Hondures, per Nicaragua, Costa Rica, Panamà, noroest i oest de Colòmbia fins al noroest d'Equador, a occident dels Vages; l'atra, en el escut guayanés des de l'est de Veneçola, Guyana, Surinam, Guayana francesa, i tota la conca amazónica de Brasil, sur de Veneçola, sur de Colòmbia, este d'Equador, nort, est i surest de Perú, fins al nort de Bolívia, a orient dels Vages.[3]

Esta espècie és considerada poc comuna en la seua hàbitat natural, el sotobosque de selves humides de terra ferma, principalment per baix dels 700 m d'altitut, pero fins als 1500 m en les ales dels tepuyés.[4]

Descripció

[editar | editar còdic]

És un pardal molt menut, d'uns 8,5 a 9 cm de llongitut i 8 a 9 g de pes.[3] Per damunt és color oliva-marró, i per baix d'un groc apagat, tacat d'oliva en el pit i en els flancs, i en la gola blanca. El patró facial és més complex: el rostre és blanc en dos llistes negres que partixen de l'ull, una postocular i l'atra malar. El píleo és rojós en una banda central groga, que pot ser poc visible. El pico, com en les atres espècies del gènero Platyrinchus és molt ample i pla, és negre per dalt i blanquecino per davall. És prou semblat a Platyrinchus mystaceus, encara que este tendix a distribuir-se per hàbitats més montanos, i la seua gola blanca resulta molt cridanera.[5]

  1. Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2004). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1213.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Novena part: Orde Passeriformes, Famílies Cotingidae a Motacillidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 51 (2): 491-499. ISSN 0570-7358. Consultat el 10 de maig de 2018. P. 494.
  2. Picoplano Coronat Platyrinchus coronatus Sclater, PL, 1858 en Avibase. Consultada el 10 de maig de 2018.
  3. 3,0 3,1 Golden-crowned Spadebill (Platyrinchus coronatus) en Handbook of the Birds of the World - Alive (en anglés). Consultada el 10 de maig de 2018.
  4. Ridgely, Robert & Tudor, Guy. (2009). Platyrinchus coronatus, p. 440, làmina 49(4), en Field guide to the songbirds of South America: the passerinesORD edició – (Mildred Wyatt-World séries in ornithology). University of Texas Press, Austin. ISBN 978-0-292-71748-0
  5. <cite style="font-style:normal" id="CITAREFRidgely R.S. & Greenfield P.J.2001">Ridgely R.S. & Greenfield P.J. (2001). The Birds of Equador, Helm Field Guides. ISBN 978-0-7136-6117-0.