Plastoquinona
La plastoquinona (abreviada PQ o Q) és un lípit, concretament un isoprenoide, que es troba en la membrana tilacoidal dels cloroplastos. Participa en el procés anabólico de la fotosíntesis de les plantes, algues i les cianobacterias, a la que els otorga autonomia sobre la seua nutrició (autótrofos) . Encara que l'aporte de la plastoquinona semble ínfim en els fotosistemas o els complexos citocromos, no és aixina. Per a que puga ocórrer el transport d'electrons entre els fotosistemas I i II són necessàries cadenes polipeptídicas en les que la plastoquinona eixercita un paper indispensable.[1]
Basant-se en la teoria quimioosmótica, pot dir-se que els electrons passen a través d'una cadena de transferència en la que està present la plastoquinona, la qual en reduir-se a plastoquinol empaqueta i guarda de manera efectiva l'energia que contenen els electrons per a despuix cedir-los a atres molècules de la cadena transportadora d'electrons. L'energia lliberada és utilisada després per a sintetisar energia en forma d'ATP.[2]
Base molecular
[editar | editar còdic]
Classificació
[editar | editar còdic]La plastoquinona (C55H80O2) és una molècula de quinona, isòmer de la ciclohexadiona i composts aromàtics caracterisats pel seu potencial redox. Les quinonas es classifiquen en diferents grups segons la seua estructura i propietats, dins dels quals diferenciem a les benzoquinonas, formades per oxidació de hidroquinonas. cal afegir que la plastoquinona és similar a la ubiquinona i açò es deu a que abdós pertanyen a la família de les benzoquinonas. Ademés, es categoriza en la família dels terpenos, lípits que componen els pigments vegetals i animals i donen color a les cèlules. Efectivament, el nom de la plastoquinona ve dau per la seua localisació en els plasts vegetals, els cloroplastos.
Estructura química
[editar | editar còdic]La plastoquinona està composta per un anell actiu de bencenoquinona unit a una cadena lateral d'un poliisoprenoide. Es distinguix en la seua estructura per l'anell aromàtic hexagonal actiu al com estan enllaçats dos oxigen per doble enllaços en els carbono C1 i C4 (la qual cosa és propi de les cetones) i dos grups metilos. La seua cadena lateral està composta per 9 isoprenos enllaçats entre sí , per lo tant és un politerpeno o isoprenoide. Ademés, la plastoquinona és una molècula prenilada, és dir que se li ha afegit un grup hidrofòbic a la seua cadena alquílica (cadena carbonada que presenta un grup metilo CH3 ramificat en posició R3 i R4).
Biosíntesis
[editar | editar còdic]L'esperança de vida de la plastoquinona és molt curta. S'ha estudiat en les cèlules d'espinac que el temps de vida de la plastoquinona és de 15 a 30 hores, lo que significa que per a mantindre les concentracions estables es té que sintetisar constantment. La biosíntesis de la plastoquinona és molt complexa ya que involucra a més de 35 enzimes. El seu procés de síntesis es dividix en dos parts : la primera es comporta la síntesis de l'anell de quinona benceno i de la cadena de prenil. L'anell és derivat de les tirosina i les cadenes laterals de prenil són derivades del gliceraldehido 3 fosfat i del piruvato.El tamany de la cadena de poliisoprenoide determina el tipo de plastoquinona. La segona part inclou la reacció de condensació de l'anell en les cadenes laterals i vàries modificacions.[3]
El precursor de l'anell de benceno quinona és l'àcit homogentístico (HGA) que se sintetisat a partir de la tirosina davant la catálisis de l'enzima tirosina aminotransferasa. Les cadenes laterals de prenil són creades en la via del metileritritol fosfat (MEP) per a formar solanesil difosfat (SPP) davant la catálisis de l'enzima solanesil difosfat sintetasa. La MEP és una ruta metabòlica de la biosíntetis de isoprenoides. Una volta formades abdós components ocorre la condensació de l'àcit homogenístico en la cadena de solanesil difosfat, esta reacció és catalizada per l'enzima homogentistato solanesiltransferasa (HST). Açò produïx un compost cridat 2-dimetil-plastoquinona que després és modificat per l'enzima metiltransferasa per a formar el producte final, la plastoquinona.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ https://link.springer.com/article/10.1007/BF00020594
- ↑ Biochemistry (3rd edition), Wm. C.Brown Publishers. ISBN 0-697-14267-1.
- ↑ «Occurrence, biosynthesis and function of isoprenoid quinones» (en anglés).
- ↑ «Plastoquinone and Ubiquinone in Plants: Biosynthesis, Physiological Function and Metabolic Engineering» (en anglés).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Plastoquinona» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.