Plastocianina
La plastocianina és una cuproproteína involucrada en la cadena de transport d'electrons. És una proteïna monomérica en un pes molecular d'al voltant de 10,5 KDa i 99 aminoàcits que es troba en la majoria de les plantes, el seu nom es deu a que es localisa en els cloroplastos i pel seu color blau en la forma oxidada.
Funció biològica
En la fotosíntesis, la plastocianina transferix electrons entre el citocromo f del complex del citocromo b6f del fotosistema II i P700+ del fotosistema I. Abdós són proteïnes de membrana en residus exposts cap al lumen de la membrana tilacoidal dels cloroplastos. El citocromo f actua com un donant d'electrons, mentres que el P700+ accepta electrons de la plastocianina reduïda. Les interaccions entre el citocromo f i la plastocianina són basades en forces electrostàtiques, en esta interacció la part hidrofòbica de la plastocianina es troba dirigida feya el citocromo f.
Espècies a on pot ser trobada
La plastocianina va ser descoberta per S.Katoh i Takamiya en l'alga verda chlorella ellipsoidea, la plastocianina està present en una gran varietat d'algues i plantes, comunament per a estudis d'esta metaloproteína s'usa espinac, ya que és una planta fàcil de conseguir i en un percentage suficient de la metaloproteína per a proves de caracterisació.[1]
Referències
- ↑ Katoh, S. Takamiya. (1963) Photochemical reactions of plastocyanin in chloroplasts. Photosynthetic mechanisms of green plants 272-271
- Este artícul conté una traducció derivada de «Plastocianina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.