Plantago media
El llantén mijà[1] (Plantago mija) és una espècie de planta herbàcea natural de tota Europa, Norteamérica, nort d'Àfrica i Àsia.
Descripció
[editar | editar còdic]És una planta herbàcea perenne en el talle no ramificat. Alcança els 30-50 cm d'altura. Té un rizoma curt en moltes raicillas de color groc. Les fulls, ixen d'una roseta basal en 3 a 7 nerviaciones llongitudinals que s'estretixen i continuen en el peciol, curt i pla, té un llim elíptic. Les florés, de color vert blancuzco, es produïxen en denses mechós cilíndriques que apareixen en maig-octubre. El frut és un pixidio. Les llavors són de color pardo.
Propietats
[editar | editar còdic]Les llavors cuites servixen com emolientes i laxantes. Conté mucílacs i àcit silícico que s'utilisa com a remei pectoral. És diurético, expectorante, emoliente i cicatriudavant. S'utilisa cuit en aixarop o extracte per a combatre els catarros, bronquitis i asma. Per via externa en forma de comprimides per a tractar cremades i úlceras. En gargarismo alivia les angines. En #coliri s'usa per a la conjuntivitis i l'inflamació de les parpalles.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Plantago mija va ser descrita per (Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 113. 1753.[2]
Número de cromosomas de Plantago mija (Fam. Plantaginaceae) i táxones infraespecíficos: 2n=12, 24[3]
Plantago: nom genèric que deriva de plantago = molt principalment, nom de vàries espècies del gènero Plantago L. (Plantaginaceae) –relacionat en la paraula latina planta, -ae f. = "planta del peu"; per la forma dels fulls, segons diuen–. Aixina, Ambrosini (1666) nos conta: “És cridada Plantago pels autors llatins, vocablo que prenen de la planta del peu (a causa de l'esgambi dels seus fulls, les que recorden la planta del peu; i aixina mateix perque els fulls tenen llínees com fetes en llaurat, semblants a les que veem en la planta del peu)”[4]
mija: epítet latino que significa "intermija".[5]
- Arnoglossum incanum Gray [6]
- Castellà: alpiste vora, herba per a dolors, herba per a la suor de peus, full de lantén (2), full de llantén, full del antel, lantel, lantén, llantel, llanten, llanten mig, llantén (8), llantén blanquecino, llantén mijà (9), morro llitón, plantago, plantaina.[7] El número entre paréntesis indica el número d'espècies en el mateix nom comú.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Llantén mijà (Plantago mija) (redNaturaleza)
- ↑ «Plantago mija». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 16 de decembre de 2013.
- ↑ The distribution of diploid and tetraploid cytotypes of Plantago mija in the Pyrenees. Van Diijk, P. (1990) Bot. Pirenaic-Cantabrica 5: 331-335
- ↑ En Flora Vascular
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ Plantago mija en PlantList
- ↑ Plantago mija en Anthos, Sistema d'informació sobre les plantes d'Espanya, RJB (requerix busca).
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Plantago media.- GRIN taxonomia
- Este artícul conté una traducció derivada de «Plantago media» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.