Plans Inclinats Pinades de Mayarí

Els Plans Inclinats Pinades de Mayarí, constituïxen una obra d'ingenieria minera en la província d'Holguín, Cuba, associada en l'explotació de laterita com a font de ferro i, més alvance, per a l'obtenció de níquel i cobalt.

Són considerats com la primera mineria del país sobre l'aprofitament sistemàtic d'estos minerals lateríticos i una de les infraestructures més antigues d'este tipo que encara es conserven en funcionament. En reconeiximent al seu valor històric, tècnic i patrimonial, varen ser declarats Monument Nacional en 2007.

Ubicació

Els plans inclinats es troben en la regió de Pinades de Mayarí, en el municipi de Mayarí, província cubana de Holguín. L'obra s'estén entre el Replanell de Pinades, també cridada replanell de La Mensura, i les zones baixes pròximes a Felton, passant per Pedres Grosses.

Estan situats en un terreny montanyós que alcança fins a uns 600 metros sobre el nivell de la mar, lo que fa d'esta infraestructura un eixemple singular dins de l'ingenieria minera en Cuba.

Història

Els orígens de l'obra es remonten a principis de el xx, quan en 1904 la companyia nortamericana Spanish-American Iron va iniciar l'exploració sistemàtica dels jaciments minerals de la zona. La construcció dels plans va començar en 1906 i va concloure en 1909. Eixe mateix any es va realisar el primer embarque de ferro des de Felton, lo que va marcar l'inici de l'activitat extractiva estable en la zona. Entre 1909 i 1917 es varen alcançar produccions superiors al milló i mig de tonellades de ferro.

La regió d'Orient ya tenia antecedents d'explotació de cromita metalúrgiques des de mediats de el xix. En Pinades, la mina més important va ser Caledònia, descoberta per Federico Brunas entre 1904 i 1912. Va ser explotada a partir de 1913 i llegalisada en 1915. En 1916 el mineral es transportava per un funicular des del canó fins al replanell, des d'a on es traslladava a Woolfreed i després a Felton a través dels plans inclinats. La mina va tancar en 1926, pero en eixa época varen començar a explotar-se unes atres com Tres Germanes, Juanita, Caragol, Mayarí, La Sense Nom, Estrela de Mayarí i Casimba.

En la década de 1930 els plans varen ser somesos a una reconstrucció important per a respondre a les necessitats de la naixent indústria del níquel en el país. En 1941, en la reobertura de l'explotació, es va instalar el cable número 6. En febrer de 1943 es va reportar que este cable estava molt danyat i es va recomanar substituir-ho. En 1942 el sistema va tornar a entrar en funcionament per a abastir de matèria primera a la planta construïda en Cayo Llengua de Pardal, la Planta de Níquel René Ramos Latour, pionera de l'indústria del níquel en Cuba. En posterioritat, durant el periodo revolucionari, els plans varen continuar sent essencials en el transport de minerals, sobretot ferroniquelíferos, cap a la fàbrica de Nicaro.

En 2006 part de les seues funcions varen ser reemplaçades per un modern sistema de transport de banda de 11 km de llongitut que du els minerals ferroniquelíferos des de Pinades de Mayarí fins a la planta de Nicaro. No obstant, els plans es varen conservar i, un any més tart, en 2007, varen ser declarats Monument Nacional.