Anar al contingut

Plaja de les Catedrals

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Plaja de les Catedrals

La plaja de les Catedrals (en gallec, praia das Catedrais) és el nom turístic de la plaja d'Aigües Santes (en gallec, praia d'Augas Santes), situada en el municipi gallec de Ribadeo (parròquia de Devesa), en la costa de la província de Lugo, Espanya, sobre la mar Cantàbrica. Està a uns dèu quilómetros a l'oest de la localitat de Ribadeo. És coneguda per este nom per l'aparència dels seus tallats. Està declarada monument natural per la Conselleria de Mig ambient de la Junta de Galícia.

Descripció

Vista aérea de la Plaja de les Catedrals.

La plaja de les Catedrals està enclavada en la costa de la província de Lugo (Galícia), també coneguda com La Mariña lucense. El lloc en el que s'ubica pertany al municipi de Ribadeo, limítrof a l'est en el Principat d'Astúries i a l'oest en el municipi de Barreiros.

Va ser batejada originalment com la plaja d'Aigües Santes. No obstant, és coneguda per tots com la Plaja de les Catedrals per les jagantesques roques en forma de colossals arcs i torres, molt similars als vists en els temples cristians.[1]

Plaja de les Catedrals.

Lo característic de la plaja són els arcs i les coves marines, solament apreciables a peu de plaja durant la baixamar. Durant la pleamar la plaja és relativament menuda, de fina arena i seguix sent adequada per al bany. És interessant vore la plaja en la marea alta recorrent la part superior dels tallats en direcció oest-este cap a la plaja d'Esteiro i vore-la en marea baixa sobre l'arena de la plaja. Durant la marea baixa pot accedir-se a un llarc arenal delimitat per una paret rocosa de pissarra i esquisto erosionada en formes caprichoses: arcs de més de trenta metros d'altura que recorden a arbotantes d'una catedral, grutes de decenes de metros, passadiços d'arena entre blocs de roca i atres curiositats. En les marees vives, en les que les marees baixen més i pugen més que les marees normals, inclús es pot accedir a les plages veïnes per l'arena, encara que això sí es deu tindre precaució i tornar ans que comence a pujar la marea ya que el nivell de la mar puja ràpidament posat que es tracta d'un tram de costa pràcticament horisontal pertanyent a la Rasa Cantàbrica. La plaja té este relleu per l'efecte de l'erosió del vent i de l'aigua salada.

Contigu a l'aparcament de la plaja es poden trobar dos miradors des d'a on es pot contemplar en la seua totalitat unes magnífiques vistes de La Mariña lucense.

Accessos

Es pot accedir a ella per mig de la carretera N-634 i per ferrocarril, a través dels abaixadors d'Esteiro i Reinante (Renfe-FEVE).

L'acumulació de visites estiuenques va fer que en 2015 la Junta de Galícia posara en marcha un pla per a restringir l'accés a la plaja, en solicitut telemàtica de passes, complementat en passes per a les pernoctes en Ribadeo, els usuaris de l'autobús Ribadeo-plaja i atres possibilitats.

Vore també

Referències

  1. ↑ «Còpia archivada». www.teleaire.com. Archivat des de l'original, el 30 d'agost de 2019. Consultat el 9 d'octubre de 2019.