Anar al contingut

Pizzero

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Glenn oven.png
Pizzero
Archiu:Pizzaioloacrobatico.jpg
Pizzaiolo acrobàtic.

Un pizzero (en italià: pizzaiolo, pl. pizzaioli; en napolitano: pizzaiuolo, pl. pizzaiuoli) és tota aquella persona dedicada a la preparació o venda de pizzas,[1] generalment en una pizzeria. Est eixercite sorgix en l'Itàlia preunificada, anterior a el XIX.

Història

[editar | editar còdic]

El vocablo apareix per primera volta[2] en un document datat d'agost de 1799, a on Gennaro Majello, en eixercici de la professió de pizzero, va interpondre recurs davant la Polizia Generale napolitana despuix dels danys sofrits en el seu negoci[nota 1] (bottega), en temps de l'antiga República Partenopea.

S'estima que en el Nàpols de principis del sigle XIX, l'ofici de pizzero era eixercit per més de mig centenar de persones. Gràcies a l'aplicació d'una llei en 1807[3] que establia la Legge sul diritto vaig donar bollo sobre totes les botteghe (pl. de bottega), es va crear una llista nominativa de tots els comerciants de la ciutat (tavernari, trattori, licoristi, sorbettieri, caffetieri,…), en la qual apareixen 55 pizzajuoli en bottega pròpia. De la mateixa manera que els casqueros, verduleros i herboristas en tendes pròpies, els pizzeros es varen classificar al final de les categories socioprofesionales, pagant una llicència anual de 4 ducados.

En una de les seues noveles, Francesco Mastriani, retrata a un pizzero com una persona bruta, sempre vestit en una camisa tacada de vi i en les mans grasientas.[4]

La professió de pizzero, llavors concentrada en els barris del centre de la ciutat, s'afiança i el seu número es duplica en un cens de 1871.[3] A partir de llavors, la pizza és consumida per totes les capes de la societat fins a convertir-se en un dels principals símbols de la napolinità.

A sovint representats en l'iconografia del sigle XIX, atres dos oficis associats a este nou negoci són el pizzero ambulant, qui ven pizzes pero no les cuina, i el venedor de pizza fregida a oggi ad otto, és dir, una venda que permetia retardar el pagament fins a huit dies despuix del seu consum.

El 7 de decembre de 2017, la UNESCO va anunciar que L'art tradizionale dei Pizzaiuoli napoletani ('l'art tradicional dels pizzaiuoli napolitanos') formaria part del patrimoni cultural immaterial de la humanitat.[5]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Diccionario de la lengua española
  2. ASN Ministero della Polizia Generale, 1799, f.131, n.194.
  3. 3,0 3,1 Mattozzi, A. (2009). Una storia napoletana. Pizzerie i pizzaiuoli tra Sette i Ottocento (en it), Slow Food Editore, pp. 41-45. ISBN 978-8884991881.
  4. Mastriani, F. (1975). Ciccio il pizzaiolo vaig donar Borgo Loreto (en it), Nàpols: Ed. Ginka.
  5. «[1]». Consultat el 2020-12-26 (en fr).


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>