Pizza en Corea del Nort
.jpg)
Existixen varis restaurants que servixen pizza en Corea del Nort.[nota 1] La majoria de la gent del país no pot permetre's comprar pizza, i esta està majorment disponible per a la classe èlit. Pionyang té cinc restaurants que servixen pizza, inclós Pizza Restaurant en el carrer Kwangbok i Pizza Itàlia en el carrer Científics Mirae. Kim Jong Il va contractar a chefs italians per a capacitar als nortcoreans en la preparació de pizza i la va introduir en el país.
Història
[editar | editar còdic]El *Pyolmuri Café* va ser el primer establiment en Pionyang en servir pizza.[2] Este café d'estil europeu va ser inaugurat en finançació de l'Agència Adventista de Desenroll i Recursos Assistencials.[3]
L'interés per la pizza en Corea del Nort va sorgir en la década de 1990, quan el llavors líder Kim Jong-il va impulsar la seua introducció en el país. El periòdic pro-nortcoreà Choson Sinbo, en sèu en Japó, va senyalar que este procés va implicar «repetits ensajos i errors». En 1999, Kim va invitar a chefs italians a Pionyang per a capacitar a oficials de l'eixèrcit en la preparació de pizza.[4] Un d'ells, Ermanno Furlanis, va descriure la seua experiència en publicacions occidentals, senyalant que varen ser somesos a exàmens mèdics i traslladats a un barco, a on varen respondre preguntes minucioses sobre l'elaboració de pizza.[5]
En decembre de 2008, Kim va autorisar l'obertura de la primera pizzeria oficial del país, coneguda com a Pizza Restaurant*, també cridada *Italian Restaurant*.[2] El local va ser inaugurat en el carrer Kwangbok, en ingredients importats des d'Itàlia, inclosos forns especialisats.[4][3] La seua obertura va estar respalada per capital estranger i va rebre gran atenció mediàtica. D'acort en Choson Sinbo, molts clients provaven per primera volta menjar italià. En 2010, el seu menú oferia onze varietats tradicionals de pizza, encara que esta cuina representava solament el 40 % de la carta.[6] The Korea Claves la va calificar com «la millor pizzeria de Pyongyang»,[1] mentres que Lonely Planet la va descriure com «prou decent».[7]
En resposta a la cobertura mediàtica, l'artiste surcoreà Kim Hwang, resident en Londres, va crear la série de curtmetrages Pizzes for the People*, gravada en Corea del Sur i estrenada en Heidelberg. Es tractava d'un fals documental de tall satíric, en format de programa de cuina, que criticava l'exclusivitat de la pizza en Corea del Nort. L'artiste va distribuir 500 DVD a contrabandistas per a introduir-los en el país, i va afirmar haver rebut cartes d'agraïment de ciutadans nortcoreans.[3][8] Els videos ensenyaven a elaborar pizzes caseres en ingredients locals com a massa de creïlla i tofu com a substitut del formage, utilisant botelles de licor com a rodell.[9]
En 2011, es va reportar l'existència d'una nova pizzeria administrada per *Corital*, una empresa conjunta entre Itàlia i Corea del Nort, la qual oferia Coca-cola. La companyia va negar haver autorisat la distribució del producte, la qual cosa infringiria les sancions internacionals contra Corea del Nort.[10][11]
En 2015, va obrir un tercer restaurant italià en Pionyang, denominat *Italy Pizza*, com a part del proyecte urbanístic del carrer Científics Mirae. La seua proposta culinària s'allunta de la pizza tradicional, i el seu personal oferix música en viu dos voltes al dia.[12] Vice* va descriure la seua decoració com d'estil «kitsch» similar a una travessia dels anys 70, i va senyalar que, a pesar de servir-se sense formage, la pizza era «prou bona».[12] El restaurant ya existia abans de la remodelació del carrer, pero va ser reemplaçat per una nova estructura en la mateixa ubicació.[13]
Videos de propaganda oficial, com la série de YouTube Tire of Truth, també han mostrat pizzeries com a eixemple de modernisació en Corea del Nort.[14][15]
Popularitat
[editar | editar còdic]
Pionyang té cinc restaurants que servixen pizza, a 2021.[13] Té més restaurants italians que restaurants chinencs.[2] Els mercats galliponters de Corea del Nort, una important font d'aliments, venen pizza de pepperoni per a clients adinerats.[16]
En 2018, una pizza costava entre 5 i 10 dólars nortamericans, alguna cosa que la majoria dels nortcoreans no poden permetre's. La pizza és consumida per les èlits de Pionyang, els diplomàtics i els estrangers.[3] Una pizza pot costar el salari d'un més per a un funcionari de ranc mig.[17] Des de que es permet a les persones de classe mija i alta viure en les ciutats, els restaurants d'estil occidental s'han tornat populars en Pionyang.[12]
Els restaurants servixen pizza en ingredients tradicionals i també varietats locals com la pizza kimchi. Tots els restaurants, incloses les pizzeries, servixen plats habituals de la cuina nortcoreana. La majoria dels clients demanen estos en lloc de pizza.[13]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «[1]». Consultat el 2024-08-22.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «[2]», Vice. Consultat el 2024-08-22.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Mejia, Paula. «The Politics of Smuggling Pizza-Making Videos Into North Korea». Atles Obscura. Consultat el 2024-08-22.
- ↑ 4,0 4,1 «[3]». Consultat el 2024-08-22.
- ↑ Newsweek.137(11)
- ↑ «[4]», BBC News. Consultat el 2024-08-22.
- ↑ «[5]», Deutsche Welle. Consultat el 2024-08-22.
- ↑ «[6]», Vice. Consultat el 2024-08-22.
- ↑ «[7]», The Wall Street Journal. Consultat el 2024-08-22.
- ↑ «[8]». Consultat el 2024-08-22.
- ↑ «[9]», The Daily Telegraph. Consultat el 2024-08-22.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 «[10]», Vice. Consultat el 2024-08-22.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 «[11]», NK News. Consultat el 2024-08-22.
- ↑ «[12]», 38 North. Consultat el 2024-08-22.
- ↑ «[13]», Deutsche Welle. Consultat el 2024-08-22.
- ↑ «[14]». Consultat el 2024-08-22.
- ↑ Soundings.(67)ISSN 1362-6620.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pizza en Corea del Norte» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>