Jangmadang
Jangmadang () són els mercats de productors de Corea del Nort, els mercats locals, mercats galliponters[1] i els Mercats negres. Des de l'hambruna de Corea del Nort, han format una gran economia informal. En els últims anys, el Règim Socialiste de Corea del Nort s'ha tornat més indulgent en la seua existència, pero, no obstant, els comerciants encara enfronten fortes regulacions. Actualment, la majoria dels nortcoreans depenen dels mercats per a la seua supervivència.
El Règim totalitari de Corea del Nort ha intentat regular el creiximent de l'economia de mercat en una varietat de métodos. Alguns d'ells, com la regulació de l'edat dels comerciants, han causat alguns canvis socials, com fer que les dònes siguen més responsables de guanyar diners per a les seues famílies. Açò ha resultat en canvis en els rols de gènero en la societat nortcoreana. S'han especulat sobre el possible paper del mercat negre en les reformes del règim dictatorial i l'economia de Corea del Nort, possiblement de manera similar a China.[2][3]

Antecedents
Tot va escomençar en l'Hambruna nortcoreana que entre 1994 i 1998 va causar la mort de mils de persones. Corea del Nort va cridar a eixa tragèdia "l'àrdua marcha" i va llimitar la sifra de víctimes a 220.000 morts. Si els chinencs en la frontera havien manifestat la seua enveja per la dieta dels nortcoreans en les décades de 1960 i 1970, en el colapse del Sistema de Distribució Pública (SDP) d'aliments, la ració bàsica diària va passar de 450 grams a 128.

Despuix del colapse del sistema de distribució pública en Corea del Nort, el règim nortcoreà va permetre la creació de mercats privats. Originalment varen vendre artículs essencials, arròs i verdures.[4] Els mercats privats varen evolucionar a partir de comunitats locals que involucraven a vàries organisacions, llocs de treball, parents i veïns, que varen ajudar a les persones a sobreviure durant l'hambruna. Molts d'estos acorts d'ajuda mútua es varen parar més alvance, ya que els mercats varen millorar i es varen desenrollar.[5] A diferència d'en les ciutats, les persones del poble usen el trueque en lloc de diners per a realisar el comerç de bens i servicis.[4] China domina tant l'economia formal en l'economia informal en Corea del Nort. Algunes persones varen rebre la seua capital llavor de familiars en China. Molts d'estos familiars també es varen convertir en socis i assessors en els negocis.[6]
Visió de Conjunt
Com a font de sustente
A partir de 2008, una estimació del 70 % de les llars que viuen en les ciutats es dediquen a l'artesania, el comerç o els servicis de transport relacionats en el comerç. Sense un sistema de distribució d'aliments que funcione, la gent necessita mercats locals per a guanyar diners i sobreviure.[7] Mentres que el salari mensual real va ser de dos dólars nortamericans, un nortcoreà promig va guanyar un total d'al voltant de 15 dólars al més en 2011. No obstant, és rar que existixquen exitosos operadors del mercat negre i històries d'èxit capitalistes reals, inclús si alguns ex treballadors i agricultors s'han tornat molt rics en ingressos de centenars i inclús mils de dólars al més.[6] Entre la mitat i les tres quartes parts dels ingressos de la gent de Corea del Nort provenen de diverses activitats de mercat. No obstant, les mides enèrgiques del règim totalitari nortcoreà provoquen irregularitats en els negocis i soborns.[8]
Els estudis anuals realisats entre els desertors per l'Institut de l'Universitat Nacional de Seül per a la Pau i els Estudis d'Unificació varen revelar, inclús si els estudis poden ser tergiversacions de tota la població, que poc més de la mitat d'ells va rebre diners de l'estat de Corea del Nort. També es va observar un creiximent significatiu del número de persones involucrades en activitats comercials privades i soborns relacionats.[8]

El professor de l'Universitat Kookmin, Andrei Lankov, informa que alguns comerciants de Jangmadang, ademés dels d'èlit i els que paguen divises, han pagat l'educació privada dels seus fills. Música, computadores i idiomes estrangers han segut els cursos més populars entre els cursos privats. En Corea del Nort, el sistema songbun que regula en gran medida l'accés a l'educació pública, i les persones en una formació modesta tenen dificultats per a ingressar a universitats com l'Universitat Kim Il-sung. Andrei Lankov, no obstant, va acollir en satisfacció la repressió de l'educació privada per part de funcionaris nortcoreans, a pesar de tindre dubtes sobre la corrupció i la competitivitat de l'educació pública en Corea del Nort.[9]
Seguritat Alimentària
Els comerciants passen de contrabando menjar per mig de la frontera de China a Corea del Nort per a la venda. Per lo general, els cultius són els més barats just despuix de la temporada de collita. Ademés dels canvis estacionals típics en els preus dels cultius, les sequies en Corea del Nort poden causar un fort aument en els preus dels aliments i danyar la capacitat de les persones de mantindre una dieta equilibrada i nutritiva. En 2015, la sequia va triplicar el preu de les creïlles en comparació al mateix moment en 2014. Els rumors d'una mala collita de papa també varen provocar un aument en els preus.[10] Els nortcoreans que es dediquen a diversos tipos de negocis domèstics també cultiven terres privades. Els nortcoreans més pobres que no tenen la capacitat d'iniciar inclús un lloc de menjar generalment viuen per mig de l'agricultura de subsistència. Una porció significativa del suministrament d'aliments de Corea del Nort es produïx de forma illegal i privada, en chicotetes parceles conegudes en Corea del Nort com sotoji (terra chicoteta en coreà).
Bens i servicis oferits
Inclús si les condicions de vida no han aumentat molt en Corea del Nort, l'activitat del mercat i la gama de productes han aumentat. La calitat dels productes també ha aumentat.[4]

En 2008, entre els productes més populars o buscats que es venien en els mercats es trobaven aliments galliponters, bateries d'automòvils, gorcs arroceras, màquines d'afaitar elèctriques, sabates de vestir, cosmètics, reproductors de DVD, motocicletes i revestiment de vinil per a pisos. Moltes de les etiquetes de la marca dels productes en venda són falses i pretenen ser productes fabricats en Corea del Sur.[7]
El cànnabis pugues o no ser llegal en Corea del Nort. Hi ha un informe de que es ven en el mercat de Rason.[11][12] Atres drogues com la metanfetamina són indubtablement illegals. Corea del Nort té un dels pijors problemes de drogues en el món en gran part de la població adicta a les drogues, per l'us generalisat de la metanfetamina com a droga i medicina.
Els llocs de venda guanyat són una adició recent, i els mercats de les grans ciutats s'estan transformant en Mercats galliponters i agrícoles.[13]
Els préstams monetaris i el canvi de moneda estrangera han aparegut en el creiximent dels mercats. Com els bancs realment no funcionen en Corea del Nort, sino de nom, els llocs de mercat s'utilisen com la plataforma principal per a les transaccions bancàries.[14] Moltes persones usen divises per als seus aforros i les que venen productes més valiosos a sovint usen el Renminbi. Prendre un préstam, comprar bens costosos com bicicletes, s'ha tornat més comuna.
Inclús els servicis mèdics privats han aparegut en els mercats en meges retirats que oferixen els seus servicis, i també en practicants de medicina tradicional coreana autodidacta. Els meges cobren al voltant de 10 dólars per un diagnòstic, i alguns meges completen les receptes per a les persones. Molts d'estos meges no havien pogut viure dels seus miserables salaris. Els servicis mèdics del mercat negre han existit des de que el sistema de salut gratuït va colapsar en la década dels noranta. Alguns funcionaris s'han vist obligats a rebre ajuda dels mateixos meges als que se supon que deuen sancionar.[15]
Vore també
- Corea del Nort
- Govern i política de Corea del Nort
- Economia de Corea del Nort
- Mercat negre
- Economia informal
- Divisió de Corea
Referències
- ↑ «Copia archivada». Archivat des de l'original, el 12 de decembre de 2017. Consultat el 11 de decembre de 2017.
- ↑ https://mobile.nytimes.com/2013/04/27/opinion/global/The-Market-Shall-Set-North-Korea-Free.html
- ↑ https://www.infobae.com/america/mundo/2017/06/14/el-mercado-negro-en-corea-del-norte-una-cuestion-de-vida-o-muerte/
- ↑ 4,0 4,1 4,2 http://newfocusintl.com/jangmadang-walls-are-growing-higher/
- ↑ https://books.google.com.pa/books?id=PGKJeXLSM3EC&pg=P159&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false
- ↑ 6,0 6,1 https://www.koreatimes.co.kr/www/news/nation/2011/10/304_96327.html
- ↑ 7,0 7,1 http://www.dailynk.com/english/read.php?cataId=nk00100&num=4409
- ↑ 8,0 8,1 http://www.nkeconwatch.com/2015/08/28/a-new-defector-survey-about-market-trade-in-north-korea-and-what-it-says-maybe-about-kim-jong-un/
- ↑ http://www.rfa.org/english/commentaries/lankov-02122014111559.html
- ↑ http://www.dailynk.com/english/read.php?cataId=nk00100&num=13288
- ↑ «Copia archivada». Archivat des de l'original, el 8 de novembre de 2020. Consultat el 11 de decembre de 2017.
- ↑ https://web.archive.org/web/20150914150016/http://www.thebohemianblog.com/2013/11/smoking-weed-in-north-korea-critical.html
- ↑ http://www.dailynk.com/english/read.php?num=13339&cataId=nk00100
- ↑ http://newfocusintl.com/north-korea-implements-identity-based-vendor-system/
- ↑ http://www.dailynk.com/english/read.php?cataId=nk01500&num=13458
- Este artícul conté una traducció derivada de «Jangmadang» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.