Anar al contingut

Pirineus catalans

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Pyrenees topographic map-es.svg
Mapa topogràfic de tots els Pirineus.

Els Pirineus catalans (en català, Pirineu català) formen una unitat de relleu en Catalunya. Corresponen aproximadament a la mitat oriental de la cordillera dels Pirineus, i dins d'esta mitat principalment els alvertents meridional i oriental i algun menut segment de l'alvertent septentrional en el Valle de Arán, Solà d'Andorra i Capcir.[1]

Archiu:Catmorfo.png
Mapa de les diverses unitats morfoestructurals de Catalunya, a on es pot apreciar els Pirineus catalans del sur:
  •  Pirineus
  •  Prepirineos
  •  Depressió Central
  •  Menudes estribaciones de la Depressió Central
  •  Cordillera Travessera
  •  Cordillera Prellitoral
  •  Cordillera Llitoral
  •  Depressió Llitoral, Prellitoral i atres planures costeres
  • En els Pirineu catalans hi ha més de 400 llac. El més gran de tots és el de Certascan en el Pallars Sobirá en més de 100 metros de profunditat.[2]

    La climatologia és predominantment de montanya, en característiques generals de rigor i valors extrems.

    Es poden distinguir quatre zones: una clarament de clima alpí i subalpino, una de clima atlàntic i dos de clima mediterràneu de montanya alta i de montanya mijana i baixa.

    El clima alpí i subalpino es troba en les terres superiors als 1500 metros d'altitut en traces com una pluviosidad elevada, temperatura mijana anual baixa, estius frescs i hiverns rigorosos. El clima atlàntic és el característic del Valle de Arán i és un clima plujós, fresca i de llimitada amplitut tèrmica per això hi ha una persistent humitat i verdor en prats i boscs en prou hayedos.

    Despuix hi ha una zona a on els estius són càlits i els hiverns suaus, en una gran oscilació tèrmica anual, és dir el clima mediterràneu de montanya o submediterraneo. Té una pluviosidad més reduïda que en el restant de zones, un número de dies de pluja inferior i la presència d'alguns mesos secs, pero que per l'altitut és més humit que el clima mediterràneu i caracterisat per estius encara prou plujosos. La zona de clima mediterràneu de montanya mijana i baixa comprén a les valls més baixes, les conques del Pallars Jussá i els alvertents del Montsec, caracterisat per ser més sec que el mediterràneu d'alta montanya i menys plujós.[3]


    Referències

    [editar | editar còdic]
    1. de Bolòs
    2. Mauri i Portolès
    3. «Pla territorial parcial». Archivat des d'el original, el 23 d'abril de 2020. Consultat el 12 de febrer de 2018.