Anar al contingut

Pirineus catalans

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mapa topogràfic de tots els Pirineus.

Els Pirineus catalans (en català, Pirineu català) formen una unitat de relleu en Catalunya. Corresponen aproximadament a la mitat oriental de la cordillera dels Pirineus, i dins d'esta mitat principalment els alvertents meridional i oriental i algun chicotet segment de l'alvertent septentrional en el Valle de Arán, Solà d'Andorra i Capcir.[1]

Mapa de les diverses unitats morfoestructurals de Catalunya, a on es pot apreciar els Pirineus catalans del sur:
  •  Pirineus
  •  Prepirineus
  •  Depressió Central
  •  Menudes estribaciones de la Depressió Central
  •  Cordillera Travessera
  •  Cordillera Prellitoral
  •  Cordillera Llitoral
  •  Depressió Llitoral, Prellitoral i atres planures costeres
  • Lagos

    En els Pirineu catalans hi ha més de 400 llac. El més gran de tots és el de Certascan en el Pallars Sobirá en més de 100 metros de profunditat.[2]

    Clima

    La climatologia és predominantment de montanya, en característiques generals de rigor i valors extrems.

    Es poden distinguir quatre zones: una clarament de clima alpí i subalpino, una de clima atlàntic i dos de clima mediterràneu de montanya alta i de montanya mijana i baixa.

    El clima alpí i subalpino es troba en les terres superiors als 1500 metros d'altitut en traces com una pluviosidad elevada, temperatura mijana anual baixa, estius frescs i hiverns rigorosos. El clima atlàntic és el característic del Valle de Arán i és un clima plujós, fresca i de llimitada amplitut tèrmica per això hi ha una persistent humitat i verdor en prats i boscs en prou hayedos.

    Despuix hi ha una zona a on els estius són càlits i els hiverns suaus, en una gran oscilació tèrmica anual, és dir el clima mediterràneu de montanya o submediterraneo. Té una pluviosidad més reduïda que en el restant de zones, un número de dies de pluja inferior i la presència d'alguns mesos secs, pero que per l'altitut és més humit que el clima mediterràneu i caracterisat per estius encara prou plujosos. La zona de clima mediterràneu de montanya mijana i baixa comprén a les valls més baixes, les conques del Pallars Jussá i els alvertents del Montsec, caracterisat per ser més sec que el mediterràneu d'alta montanya i menys plujós.[3]


    Referències

    1. ↑ de Bolòs
    2. ↑ Mauri i Portolès
    3. ↑ «Pla territorial parcial». Archivat des de l'original, el 23 d'abril de 2020. Consultat el 12 de febrer de 2018.