Pinus engelmannii

Pinus engelmannii (Pinus engelmannii)

Pinus engelmannii és una espècie de pi natiu de Mèxic.

Descripció

És una espècie arbòrea de fins a 35 m d'altura i 10 dm de DAP; copa redonejada, arbres jóvens en branques ascendents i copa oberta en forma cònica. Branques llargues grosses, les superiors ascendents, les inferiors descendents i sigmoideo, en freqüència molt penjades en arbres vells; últimes ramillas grosses de 2 a 3 cm de diàmetro molt rugosas. Corfa dels arbres madurs de color café rojós a obscur, rugosa, escamosa, dividida en plaques llargues i angostes; en els arbres jóvens la corfa és grisa, rugosa, escamosa i solcada pero no dividida en plaques. Fusta suau, de color groc pàlit de molt bona calitat.

Fulls en fascículos de 3 a 5, en freqüència predominant un i un atre número, agrupades en els extrems de les ramillas, de 20 a 43 cm × 1,4 a 2 mm i al voltant d'1 mm de gruixa, de color vert pàlit o vert groguenc, asproses, rígides i erectas o curveado- colgantes, en màrgens serrats, estomes d'11 a 18 rencs en la cara dorsal, de 5 a 9 rencs en cara ventral, canals resiníferos de 4 a 13 generalment 5 a 8; parets exteriors de endodermo llaugerament engrossades, fas fibrovasculares dos, molt pròxims pero clarament diferenciats. Baïnes escamosas, de color café castany, en madurar tornant-se café obscur o casi negres, a voltes pegajosas de 2 a 3 cm de llarc, fins a 4 cm quan inmaduras, persistents. Conillos largamente ovoides, de color púrpura, en grups de 2 a 5 sobre pedúnculs ferms, escamas grosses i en una diminuta espina erecta.

Cons asimètrics, ovoides a anchamente ovoides de 10 a 16 cm × 6 a 12 cm, llaugerament curveados, café groguencs, durs, pesats en grups de 2 a 5 sobre pedúnculs forts de 5 a 10 mm × fins a 2 cm, que s'oculten baix les escamas basals i que permaneixen pegats a la branca quan el con cau; els cons maduren durant l'autumne i permaneixen tancats per algun temps; ya oberts permaneixen pegats a les ramillas menys d'un any.

Escamas dures, fortes, redonejades o agudes en l'àpiç, en apófisis abultada piramidal, usualment molt protuberante i reflectix, transversalmente aquillada; umbo dorsal gris, prominent, en espina aguda, recta o curveada, persistent o caduca. Llavors de color café obscur. De 5 a 8 mm de llarc, en ala articulada, lanceolada, de 2 a 4 cm de llarc i de 7 a 9 mm d'ample.

Requeriments ambientals

Altitut de 1250 a 2500; preferix 1500 m s. n. m. Sol, provablement Leptosoles; característiques físiques, profunditat: des de sols prims fins a profunts; textura: areno arcillosa, migajón limosa, arcillosa; Pedregosidad: pedregosos; Estructura: drenage: be drenados; en humitat aparent; característiques químiques: pH: moderadament àcits, 5 a 6,8; unes atres: sol trobar-se en terrenys pobres, pedregosos i en aflorament rocós continu; temperatura 11 a 18 °C; la precipitació mija varia de 500 a 1400 mm, preferix 600 a 900 mm; el clima dominant és templat subhúmedo en pluges en estiu, adaptant-se també al templat sec (1, 8). És resistent a les gelades, en el seu hàbitat tots els anys es presenten nevades i 2 a 3 dies de l'any estan nuvolats.

Usos

A partir d'esta espècie es pot obtindre fusta per a mobles i construcció, molduras, pisos (parquete), pal de granera i triplay (1), polpa per a paper, fusta serrada, postes i per a l'ebanisteria.

Distribució

P. engelmannii és natiu de Mèxic (Chihuahua, Coahuila, Durango, Nou #León, Sinaloa, Sonora, Zacatecas), i el sur d'Estats Units (Arizona, Nou Mèxic).

• Associació vegetal
• Bosc de Quercus i bosc de coníferes.
• Coordenades geogràfiques: de 21° 50′ a 31° 15′ latitut nort, i 103° 45′ a 110° 35′ Llongitut oest.

Taxonomia

Pinus engelmannii va ser descrita per Élie-Abel Carrière i publicat en Revue Horticole 3: 227. 1854.

Etimologia

Pinus: nom genèric dau en llatí al pi.

engelmannii: epítet otorgadoen honor del botànic alemà George Engelmann.

Sinonímia

• Pinus apacheca Lemmon
• Pinus engelmannii var. blancoi (Martínez) Martínez
• Pinus latifolia Sarg.
• Pinus macrophylla Engelm.
• Pinus macrophylla var. blancoi Martínez
• Pinus mayriana Sudw.
• Pinus mayriana var. apacheca (Lemmon) Lemmon
• Pinus ponderosa var. macrophylla Shaw
• Pinus ponderosa var. mayriana Sarg.

Bibliografia

1. Anonymous. 1986. List-Based Rec., Soil Conserv. Serv., O.S.D.A. Database of the O.S.D.A., Beltsville.
2. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
3. Farjon, A. K. & B. T. Styles. 1997. Pinus (Pinaceae). Fl. Neotrop. 75: 1–291.
4. Farjon, A. K., J. A. Pérez de la Rosa & B. T. Styles. 1997. Field Guide Pines Mexico Central America 1–147. Royal Botanic Gardens, Kew.
5. Flora of North America Editorial Committee, i. 1993. Pteridophytes and Gymnosperms. Fl. N. Amer. 2: i–xvi, 1–475.
6. Jepson, W. L. 1909. Fl. Calif. vol. 1. 578 pp. Cunningham, Curtiss & Welch, Sant Francisco.
7. Perry, J. P. 1991. Pines Mex. Centr. Amer. 1–231. Timber Press, Portland, Oregon.

Enllaços externs

• NRCS: USDA Plants Profile Pinus engelmannii, AZ: [1], NM: [2]