Pilot (The X-Files)

«Pilot» és l'episodi pilot de la série de televisió de ciència ficció The X-Files. L'episodi es va emetre el 10 de setembre de 1993 en la cadena Fox en Estats Units i Canadà. Va ser escrit pel creador de la série Chris Carter i dirigit per Robert Mandel. Com a pilot, establiria el història mitològica de la série. L'episodi en sí va anar generalment ben rebut tant pels fans com pels crítics, lo que va dur a un creixent cult a la série ans que es popularisara.

El pilot presenta als dos personages principals, Fox Mulder i Dana Scully, interpretats per David Duchovny i Gillian Anderson, respectivament. L'episodi també va contar en William B. Davis, Charles Cioffi i Zachary Ansley com els personages recurrents El fumador, Scott Blevins i Billy Mills. El fumador es convertiria en el antagonista característic de la série, apareixent en totes les temporades llevat en l'octava. L'episodi seguix als agents especials del FBI Mulder i Scully en el seu primer expedient X junts, investigant una série de morts que Mulder creu que són experiments extraterrestres.

Inspirada en Kolchak: The Night Stalker, la série va ser concebuda per Chris Carter en un intent de «esglayar a la gent». En crear els personages de Fox Mulder i Dana Scully, Carter va decidir jugar contra els estereotips establits, convertint al personage masculí en un creent i a la dòna en una escèptica, ya que este últim paper havia segut tradicionalment masculí en la televisió. El rodage de «Pilot» es va portar a terme durant catorze dies durant març de 1993; en l'us d'un presupost de dos millons de dólars. Les escenes varen ser rodades en Vancouver i les seues afores, zona que seguiria sent l'àrea de producció durant els pròxims cinc anys, encara que la producció es traslladaria a Los Àngeles des de l'inici de la sexta temporada a instàncies de David Duchovny.

Argument

En Bellefleur, Oregó, es veu l'adolescent Karen Swenson fugint pel bosc de nit. Quan ella cau, s'acosta una figura obscura i abdós queden envolts en llum. El cos de Swenson és trobat més vesprada pels detectius de Bellefleur, en dos chicotetes marques en l'esquena baixa.

Més tart, en Washington, D.C, l'agent especial de el FBI Dana Scully (Gillian Anderson) és convocada a una reunió en el cap de divisió Scott Blevins (Charles Cioffi) i un funcionari governamental aparentment anònim, el fumador (William B. Davis). Està assignada per a treballar en l'agent especial Fox Mulder (David Duchovny) en els Expedients X, una obscura secció de el FBI que cobrix suposts casos paranormales. Blevins ha assignat a Scully en el propòsit implícit d'usar el seu coneiximent científic per a desacreditar el treball de Mulder, encara que Blevins mai li diu açò directament a Scully i és evasivo quan ella li pregunta si eixa és la seua intenció. Scully es presenta a Mulder, qui mostra la seua evidència del cas Swenson. Senyala que ella va ser el quart membre de la seua classe de secundària en morir en circumstàncies misterioses. Mulder també nota un compost orgànic desconegut trobat en el teixit que rodeja les marques en el seu cos, aixina com similituts entre la seua mort i unes atres de tot el país. Mulder creu que la mort de Swenson es deu a l'activitat extraterrestre. No obstant, l'escèptica Scully expressa incredulitat en la teoria de Mulder.

Quan l'avió de Mulder i Scully sobrevola Bellefleur, troba una turbulència inexplicable . Mentres conduïxen pel bosc prop de la ciutat, la ràdio de l'auto dels agents es torna loca; Mulder marca el lloc d'este event pintant en aerosol una «X» en la carretera. Mulder organisa l'exhumació de la tercera víctima, Ray Soames, a pesar de les protestes del Dr. Jay Nemman, mèdic forense del comtat . Quan s'obri l'ataüt de Soames, es troba un cos desecado dins, que Scully conclou que no és Soames, sino possiblement un orangutà. Troba un implant metàlic gris en la cavitat nassal del cos.

Mulder i Scully visiten el hospital psiquiàtric a on Soames va estar internat abans de la seua mort i coneixen a dos dels excompañeros de classe de Soames: el comatoso Billy Mills (Zachary Ansley) i Peggy O'Dell en cadira de rodes. O'Dell sofrix una hemorràgia nassal durant la visita dels agents i es veu que té marques similars a les de Swenson. Fòra del hospital, Mulder li explica a Scully que creu que Mills, O'Dell i les víctimes són seqüestrats per extraterrestres .

Eixa nit, els agents investiguen el bosc; Scully descobrix cendres estranyes en el sol, lo que la du a sospitar activitat de cult. No obstant, aplega un detectiu local i els ordena que es vagen. Conduint de tornada al seu motel, Mulder i Scully troben un centelleig de llum lluenta, i el seu auto pert energia, en el mateix lloc a on Mulder havia pintat en aerosol la creu. Mulder es dona conte de que nou minuts varen desaparéixer despuix del centelleig, entre les 9:03 i les 9:12 p. m., un fenomen reportat per abducidos per extraterrestres.

En el motel, Mulder li diu a Scully que la seua germana Samantha va desaparéixer quan ell tenia dotze anys, lo que ha impulsat el seu treball en lo paranormal. Els agents reben una cridada anònima que els diu que Peggy O'Dell està morta. Visiten l'escena, veuen el cos d'O'Dell pero no la cadira de rodes, i se'ls informa que va morir corrent cap al tràfic. Ella havia mort a les 9:03 p. m..

A Mulder se li informa que el cos disecado ha segut furtat de la morgue. Els agents retornen al seu motel per a trobar-ho en flames i totes les seues proves destruïdes. La filla de Nemman, Theresa, es posa en contacte en els agents per a demanar ajuda. Els diu que s'ha despertat en mig del bosc vàries voltes i tem per la seua vida. Té les mateixes marques i li sagna el nas. El seu pare i el detectiu, que es va revelar com el pare de Billy Mills, apleguen i li la duen. Els agents es pregunten pels cossos de les dos primeres víctimes i retornen al cementeri; troben les tombes ya excavades i els ataüts desapareguts. Mulder es dona conte de que Billy és responsable de dur a les víctimes al bosc. En retornar al bosc, es troben novament en el detectiu Mills, pero escolten un crit i troben a Billy prop en Theresa en els seus braços.

Un parell de semanes despuix, Billy Mills és somés a hipnosis. Recorda cóm va ser seqüestrat en el bosc mentres ell i alguns companyers celebraven la seua graduació. En el temps, els companyers de classe varen ser somesos a proves pels extraterrestres i després assessinats quan les proves varen fallar. Scully li proporciona a Blevins l'implant de metal, l'única prova que queda. Més tart s'entera de Mulder que falten els archius del cas de Billy. Mentrestant, el fumador almagasena l'implant, entre atres implants idèntics, en una àmplia sala de proves dins del Pentágono.

Producció

Preproducción

Chris Carter va concebre i va escriure l'episodi pilot de The X-Files, inspirant-se en la série de lá década de 1970 Kolchak: The Night Stalker.

En concebre l'episodi, Chris Carter volia «esglayar a la gent». Una influència notable en la concepció de l'episodi va ser Kolchak: The Night Stalker, una série de la década de 1970. Açò va dur a l'idea de que dos agents investigaren events paranormales. En crear els personages de Fox Mulder i Dana Scully, Carter va decidir jugar contra els estereotips establits, convertint al personage masculí en un creent i a la dòna en una escèptica, ya que este últim paper tradicionalment havia segut masculí en la televisió.

En elegir als actors per a les dos parts principals, Carter va tindre dificultats per a trobar una actriu per a Scully. Quan va elegir a Gillian Anderson per al paper, la cadena volia reemplaçar-la. Carter creïa que varen respondre negativament al càsting perque «ella no tenia les qualitats òbvies que els eixecutius de la ret han aplegat a associar en els programes d'èxit». Durant l'oïment d'Anderson, Carter va sentir que ella era una «actriu excelent», i en una entrevista posterior, va senyalar: «Ella va entrar i va llegir el paper en una serietat i intensitat que yo sabia que el personage de Scully tenia que tindre i yo sabia [...] era la persona adequada per al paper». David Duchovny, per un atre costat, es va trobar en una resposta més positiva de la cadena, Carter inclús va dir que era un «favorit primerenc». William B. Davis, qui va fer la seua primera aparició com el vilà recurrent el fumador en este episodi, originalment havia fet un oïment per a una part més gran de l'episodi, dient «Vaig fer un oïment per a l'agent sénior de el FBI que tenia tres llínees. No vaig obtindre eixa part, vaig obtindre la part sense llínees».

Rodage

El rodage de «Pilot» es va portar a terme durant catorze dies durant març de 1993; utilisant un presupost de 2 millons de dólars. La filmació de l'episodi va tindre lloc en Vancouver, Columbia Britànica i les seues afores. La série usaria l'àrea per a la producció durant els pròxims cinc anys, encara que la producció es traslladaria a Los Àngeles des del començ de la sexta temporada a instàncies de David Duchovny.

L'escena ambientada en el cementeri de la ciutat es va rodar en el parc Queen Elizabeth, lo que va marcar la primera volta que l'ubicació es va utilisar per a representar un cementeri; l'ubicació s'usaria més vesprada per al mateix propòsit en l'episodi de la quarta temporada «Kaddish». Les prens de l'interior del hospital psiquiàtric varen ser filmades en un edifici en desús propietat del Hospital Riverview en Coquitlam, i varen marcar la primera volta que l'equip es va reunir en el productor R. W. Goodwin. L'escena final de l'almagasén de l'episodi es va filmar en un almagasén de documents pertanyent a la sèu de la cadena de televisió canadenca Knowledge. També es va utilisar una oficina en el mateix edifici per a la reunió de la sala de juntes al començ de l'episodi. Les escenes que involucren al fumador varen requerir un permís especial per a ser filmades, a fi de permetre que l'actor William B. Davis fume en un edifici públic. Totes les prens de l'interior de la sèu de el FBI es varen filmar en la sala de redacció principal de Canadian Broadcasting Corporation, com l'equip de producció va descobrir que les oficines de disseny obert que desijaven representar ya no existien, i per lo general s'havien convertit en cubículos. No obstant, es va descobrir que treballar en el horari de transmissió de CBC era massa difícil de manejar, i els episodis posteriors de la série varen replicar l'ubicació en un escenari de sò. Les escenes del bosc es varen rodar en el lloc de Lynn Valley, en la Reserva de Conservació del Baix Seymour, anteriorment coneguda com a Bosc de Demostració Seymour. L'equip va gastar nou mil dólars en la construcció de camins de fusta per a que l'equip, l'elenc i l'equip es mogueren fàcilment per l'àrea. Es varen filmar escenes adicionals en la sèu de BC Hydro; mentres que l'apartament de Scully estava representat per una ubicació utilisada solament en este episodi i el tercer episodi, «Squeeze», l'us d'esta ubicació es va suspendre una volta que es va fer evident que la majoria dels ànguls inversos mostrarien un gran estacionament a l'atre costat del carrer.

A l'artiste d'efectes de maquillage Toby Lindala se li va encomanar la tasca de crear un accessori que permetera a l'actriu Sarah Koskoff simular una hemorràgia nassal en la cambra, en lloc d'utilisar trucs d'edició i maquillage fòra de la pantalla. No obstant, durant les prens de prova, el tubo de l'accessori va esclatar, lo que va provocar que la sanc de l'escenari començara a gotear per la front de Koskoff, en lloc de per el nas. Gillian Anderson ha expressat el seu disgust per l'escena en la que el seu personage, Dana Scully, visita a Fox Mulder en la seua habitació de motel en roba interior per a que examine una ferida sospitosa que resulta ser picadures d'insectes. L'actriu va sentir que l'escena era massa gratuïta i va dir que «realment no hi havia una raó per a això. Les mordeduras podrien haver estat en el meu muscle o alguna cosa aixina». No obstant, Carter ha explicat que l'escena simplement tenia l'intenció de resaltar la relació platònica entre els dos papers principals.

Posproducción

El treball de posproducció de l'episodi es va terminar en maig de 1993, i la versió final de l'episodi es ensambló solament tres hores abans de la seua proyecció preliminar per als eixecutius de la cadena. Es varen agregar a l'episodi imàgens d'archiu de l'exterior del edifici J. Edgar Hoover, encara que els episodis posteriors filmarien noves prens exteriors utilisant l'Universitat Simon Fraser com a lloc de substitució. L'escena climàtica de l'abducció en Billy Mills en un clar del bosc va presentar una mola de fulls creats en imàgens de computadora pel dissenyador visual de la série Mat Beck; que Carter ha descrit com més complicat de conseguir que el desembarc de Normandia.

Escenes eliminades

El guion original dona més informació sobre la visita de Scully a l'oficina de Scott Blevins. L'escena que presenta a Scully en el guion es desenrolla just abans de la seua visita i té lloc en l'Acadèmia de el FBI en Quantico, Virginia, a on ensenya a un chicotet grup d'aprenents sobre la fisiologia del homicidi, específicament l'electrocució i la mort per picana. La seua atenció és distreta per un agent que entra a l'habitació i li entrega una nota que diu: «Es requerix la seua assistència en Washington a les 1600 h en punt». Scully revisa el seu rellonge digital, que marca les 1:03. La major part, a lo manco, d'esta escena va ser filmada, pero l'escena es va ometre en la versió final de l'episodi. La següent escena és aquella en la que Scully informa a la recepcionista en la sèu de el FBI; el guion inclou a Scully mostrant la seua placa a la recepcionista i un diàlec per al paper de la recepcionista mentres li diu a Scully: «Veja el cap de secció Blevins. Tercer pis, divisió de delictes violents». En la versió final de l'episodi, l'insígnia de Scully no apareix en cap de les escenes i la recepcionista no parla.

Es varen tallar dos escenes filmades de la versió final de l'episodi. Abdós presentaven a Tim Ransom com el nóvio de Scully, Ethan Minette. En el primer, Minette i Scully es troben, i Scully cancela els plans per a unes vacacions que els dos havien acordat, per la seua assignació al cas d'Oregó. La segona escena mostra breument a Scully responent una cridada telefònica de Mulder mentres dorm en el llit en Minette, encara que esta última no té diàlec. L'incorporació del nóvio de Scully va ser un intent dels eixecutius de Fox de crear l'interés romàntic que sentien que no existia entre Mulder i Scully. Chris Carter finalment va descobrir que era «molt fàcil» eliminar al personage de l'episodi, tant perque les seues aparicions semblaven ralentisar les escenes en les que Mulder i Scully estan junts com pel fet de que Carter va trobar la relació de Scully en el seu companyer de el FBI. ser més interessant i emocionant que la relació en el seu nóvio.

Bibliografia

• Edwards (1996). X-Files Confidential (en anglés), Little, Brown and Company. ISBN 0-316-21808-1.
• (1999) X Marks the Espot: On Location with The X-Files (en anglés), Atarassana Pulp Press. ISBN 1-55152-066-4.
• Lovece, Frank (1996). The X-Files Declassified (en anglés), Citadel Press. ISBN 0-8065-1745-X.
• Lowry, Brian (1995). The Truth is Out There: The Official Guide to the X-Files (en anglés), Harper Prism. ISBN 0-06-105330-9.
• Meisler, Andy (2000). The End and the Beginning: The Official Guide to the X-Files Volume 5 (en anglés), Harper Prism. ISBN 0-06-107595-7.