Piefort (moneda)

Piefort (a la dreta) comparat en monedes emeses.

Un piefort (en francés: pied-fort o piéfort /pjefɔʁ/) és una moneda inusualment grossa, a sovint exactament el doble del pes i gruixa normals d'atres monedes del mateix diàmetro i patró. El piefort normalment no circulen i només es falquen en fins de presentació per part de funcionaris de la Casa de la Moneda (a modo de patrons), o per a coleccionistes, dignataris i atres personalitats. Piefort s'escriu en freqüència "piedfort". A pesar de que este terme a voltes es considera sinònim de ponderal o dineral, presenta matisades diferencies respectes als mateixos difícils de precisar per falta d'informació.

Història

Piefort d'escut d'or, Luis XIII, França, 1643

Les monedes piefort es varen registrar per primera volta en França, en Navarra i en Anglaterra durant l'Edat Mija, i els primers piefort francesos i navarresos varen aparéixer en el XII. La raó de falcar estes monedes en forma piefort va ser provablement per a evitar que es pergueren entre les monedes en circulació normal.

Les teories sobre el propòsit original de les primeres monedes de piefort diuen que eren:

Piefort d'un "Henri d'or à la Gallia" (1554) conservat en la Biblioteca Nacional de França.

1. Patrons per a l'aprovació administrativa.
2. Patrons per a mostrar als gravadors de diferents cases de moneda cóm deuria vore's un disseny aprovat.
3. Contadors de contes o jetones per als funcionaris de la casa de la moneda, similars a una simple fita o els contes d'un àbac més complex.

Més tart, per la seua rarea, els piefort de les monedes de cada nació es varen convertir en obsequios diplomàtics prestigiosos per a reis, noblea, dignataris i unes atres personalitats importants. Cal tindre en conte, ademés, que coleccionar monedes s'ha cridat tradicionalment "l'afició dels reis". La demanda de pieforts per part de coleccionistes de monedes políticament influents va tindre com resultat una producció tan rutinària que es va instituir un droit de pied fort, o "dret de piefort", com un còdic formal de regles que definien quí tenia dret a una versió piefort d'un nou disseny de moneda. Els edictes de tals regles es remonten, a lo manco, a l'any 1355 en França.

Navarra

En el cas de Navarra es conserven alguns eixemplars de piefort: uns diners de l'etapa de la Casa de Champany, concretament del regnat d'Enrique I de Navarra, en l'anvers del qual es llig HENRICVS:REX i en el revers: DE NAVARIE a on es mostra una «faixa donjonada en tres torres sobre lluna creixent».

Des de 2005 el Museu de Navarra posseïx un piefort de "carlín blanc" del regnat de Carlos II de Navarra. Esta peça es va poder fabricar cap a 1355 durant una etapa d'acunyament navarresos dels carlines blancs de dubtosa calitat que va dur al monarca a dictar una ordenança en abril de 1355, atenent a les solicituts «de les bones gents» del regne, a on s'ordena que per «reparacion del date de nostres dictes monedes» es falquen «chiquos diners torneses de tal llei et taylla et assibuenos et fortes com varen ser i són els bons torneses del Cunyo de Tors qui en el temps passado han ouido cors en el nostre Regno.» La conseqüència directa d'esta ordenança va ser l'inici d'emissió (des de l'1 de juny) dels carlines blancs, en millor llei, a on 12 carlines blancs equivalien a 22 carlines negres (o prietos).

Gran Bretanya

Els primers pieforts britànics varen ser monedes d'un centau d'argent falcades durant el regnat d'Eduardo I (1272 a 1307). Gran Bretanya va deixar de falcar pieforts de forma rutinària en 1588, pero França va continuar falcant-els durant a lo manco atres 150 anys abans de cessar també la producció. La producció rutinària de piedforts va començar de nou en França en 1890, i Gran Bretanya va començar a produir piedforts disponibles al públic per primera volta en 1982. Des de llavors, la Royal Mint de Gran Bretanya s'ha fet coneguda per crear moltes monedes commemoratives de piefort. China va produir pieforts per a coleccionistes en 1988.

Etimologia

Piefort és una paraula composta per les franceses "pied " (peu), i " fort " (fort, gran, pesat). Lliteralment significa "peu fort", pero el significat idiomàtic és "pes pesat". Els diccionaris enciclopèdics francesos del XVIII els presenten de forma separada, com "pied fort" (1774):

PIED FORT, terme monetari, s'usa esta paraula per a una moneda d'or, argent o un atre metal, que és més grossa que la moneda ordinària...

PIED FORT, terme de Monnoie, ce mot fe dit d'unix piece d'or, d'argent, ou d'autre métal, plus forte ou plus épaiffe que els monnoies ordinaires, quoique prefque toujours frappée au même coin, mais qui n'a point de cours dans li commerce comme els autres especes.

Encyclopedie ou dictionnaire universel raisonne dones connoissances humaines els meus en ordre

Vore també

• Moneda de conte

Bibliografia

• V; V, {{{nom2}}}; V, {{{nom3}}}; V, {{{nom4}}} (2009). Diccionari de numismàtica, Ministeri de cultura, Secretaria general tècnica, Subdirecció general de publicacions, informació i documentació. ISBN 978-84-8181-405-7.
• V (2001). «La moneda baix la Casa de Champaña (1234-1274)», La moneda en Navarra, Govern de Navarra, Departament d'Educació i Cultura, pp. 110-126. OCLC 49688971. ISBN 84-95746-06-9.
• «Acunyament i circulació monetària en el Regne de Navarra. Estancament i crisis (1328-1425)».La moneda en Navarra: Museu de Navarra, Pamplona : exposició 31 de maig a 25 de novembre de 2001.Fundació Caixa Navarresa.

135-156.Consultat el 2024-04-19.

• «Numismàtica Medieval de Navarra II: acunyament de Carlos II (1349-1387) i Carlos III (1387-1425)».Gasseta Numismàtica.(197)

49–80.ISSN 0210-2137.Consultat el 2024-04-21.

• V, Felipe (1946a). La moneda espanyola (breu història monetària d'Espanya), Barcelona: Alberto Martín.
• V, Felipe (1946b). Glossari hispànic de numismàtica (en és), Consell Superior d'Investigacions Científiques.