Pidgin vasc-algonquino

El pidgin vasc-algonquino o algonquino-vasc va ser un pidgin usat per les tribus micmac, montagnais i possiblement alguna atra tribu i pels balleneros vascs com a mig de comunicació. Més vesprada, els balleneros francesos que anaven a les costes de Terranova i Labrador a caçar ballenes i comerciar en pells també ho varen utilisar.

Els seus vocabularis provablement varen anar parcialment micmac-montagnais i vasc, encara que en ser el gascó la llengua de prestigi en el País Vasc francés algunes paraules en este idioma també es varen incorporar a eixe pidgin. Encara que els vascs es varen assentar en la zona en 1527 el pidgin va poder escomençar a parlar-se cap a 1530 i va tindre la seua edat dorada entre 1580 i 1635.

La seua existència es menciona en vàries fonts contemporànees independents, pero tan sol unes poques frases i menys de 30 paraules soltes en vasca nos han aplegat. En la Histoire de la Nouvelle France (1612) Lescarbot parla de cóm la gent nativa s'acomodava a ells parlant una llengua que els era més familiar i en la que hi havia molt "vascuence" mesclat.

Morfologia

Les paraules del pidgin estan formades segons la morfologia vasca: casi totes acaben en -a. En vasc, el sufix -a és l'artícul definit singular. Un bon eixemple d'això és la paraula kapitaina (aparentment prové del francés capitaine) pero en francés no apareix la -a al final de la paraula; en canvi, en vasc es diu normalment kapitaina ("capità" o "el capità").

Cites del pidgin

Esteban de Garibay, naixcut en el País Vasc, en 1571 va publicar un llibre en Amberes i, per a demostrar que el vascuence no era una llengua difícil de deprendre, Garibay cita el cas dels indis del Canadà que l'havien deprés:

... lloc que els mariners de la província de Gipuzcoa i del señorío de Bizcaya i el País dels vascs van cada any a la terra recentment descoberta [Terranova] per a peixcar i caçar, els salvages d'aquella regió varen deprendre la seua lenguage càntabre a pesar de la breu comunicació, de tan poca duració, que mantenen en la gent d'ací una sola volta a l'any, durant un periodo de menys de tres mesos. I si eixa gent privada de raó i organisació és capaç de deprendre-ho, quant més fàcilment podria la gent de vida respectable del nostre vell món.

L'historiador de Lezo Lope Martínez d'Isasti va escriure en 1625 açò sobre la relació en les poblacions locals:

... en region tan remota com Terranova han deprés els salvages montañeses en la comunicació que tenen en els mariners bascongados, que van cada any pel peixcat abadejo, que entre atres coses preguntant-els en bascuence: nola zaude, com estàs: responen graciosamente: Apaizac obeto, els clercs millor: sense saber ells, quina cosa és clerc, sino per haver-ho oido. Parlen i tracten en els nostres, i ajuden á beneficiar el peix en la ribera á trueque d'algun pa bizcocho i sidra que allà no tenen ells.

També varen tindre contacte per mig dels balleneros europeus de la religió cristiana, prova d'això és lo que li va dir un micmac a un misionero:

Noukhimami Jesus, ïagoua Khistinohimaonitou Khik hitouina caié Khiteritamouïn. Ca cataouachichien Maria ouccaonia Jesu, cacataouachichien Joseph aïamihitouinan.
El meu Senyor Jesús, ¿ensenya'm les teues paraules i la teua voluntat! ¡Oh, bona María, Mare de Deu! ¡Oh, bon José! ¡Oreu per mi!

Molt pocs comentaris a prop de l'us d'este pidgin han aplegat fins als nostres dies i contant cada testimoni en molt poques paraules mencionades. En 1616 un misionero jesuïta va notar que els amerindios de Port-Royal (Nova Escòcia) utilisaven la paraula <adesquidex> per a saludar als francesos. En 1603 un misionero francés establit en Taduzak dia que els amerindios als que denominaven Montagnais feyen us de la paraula ania per a saludar tan sol als francesos, mentres que entre ells utilisaven la paraula <nichtais>.

Eixemples

Paraules soltes

Ademés de les mencionades a continuació també varen utilisar unes poques paraules del francés; garramersies (grand merci, gràcies). Inclús del portugués macharoa (passaro, pardal), chave (saber, saber).

Any	Algonquino (Micmac)	Vasc	Castellà
1603	matachia	txanpon	moneda, ornament
1612	matachiaz	txanpon	moneda, ornament
1613	souricoua	zuriko	blanca (moneda)
1613	pilotoua	gidari	pilot (de barco)
1616	adesquidex/s	adiskide	amic
1616	bascua	euskaldun	vasc
1616	chabaya	basati	salvage
1618	atouray	atorra	camisa
1618	baccalaos	bakailao	abadejo
1618	Endia	handi	gran
1618	escorken	mozkor	borracho
1618	Canadaquoa	Kanadakoa	Canadenc
1618	kessona	gizona	home, persona
1618	mercatoria	merkatari	mercader
1618	muschkucha	bizkotx	bizcocho
Sense senyes	ania (montagnais)	anaia	germà
Sense senyes	capitaina	kapitaina	capità
Sense senyes	caracona	gari ona / ogia	pa
Sense senyes	carcaria/ircay	irri-karkara	carcallada
Sense senyes	castaigne	gaztaina/magina	castanya
Sense senyes	chimonutz	txima luze	cabellam
Sense senyes	echpata	ezpata	espasa
Sense senyes	elege	errege	rei
Sense senyes	makia	makila	bastó
Sense senyes	maria	balea	ballena
Sense senyes	martia	marta / lepahoria	marta
Sense senyes	orignak	oreinak	alces
Sense senyes	tabaguia	tapakia/aterpea	cobertizo, tapat
Sense senyes	barilia	barrika	barrica, barril

Frases

• Algonquino-vasc => For el meu presenta for ju biskusa eta sagarduna.
• Vasc => Bizkotxoa eta sagardoa emango dizkizut.
• Castellà => Et donaré bizcocho i sidra.

'

• Algonquino-vasc => Bocata for em attora**.

(**bocata / bucata significa colada de la roba en vasca, i ***atorra significa camisa).

• Vasc => Ikuz iezadazu atorra.

(Ikuz és llavar; Ikus és vore)

• Castellà => Llava la meua camisa.

(No 'mira la meua camisa')

• Algonquino-vasc => Ania, kir capitana?
• Vasc => Anaia, kapitana al zara?
• Castellà => ¿Germà, eres el capità?

'

• Algonquino-vasc => Ania capitana ouias amiscou.
• Vasc => Anaia, kapitana kastor haragia.
• Castellà => Germà capità carn de castor.
• Inglés => Brother captain beaver's meat.

'

• Algonquino-vasc => Endia chave Normandia.
• Vasc => Frantsesek gauza asko dakite.
• Castellà => Els francesos saben moltes coses.

'

• Algonquino-vasc => Gara gara ender-quir gara gara.
• Vasc => Gerra izango dugu.
• Castellà => Tindrem guerra si seguim aixina.

'

• Algonquino-vasc => Nola zaude? Apezak obeto.
• Vasc => Nola zaude? Apaizak hobeto.
• Castellà => ¿Cóm estàs? Els retors millor.

'

• Algonquino-vasc => Maloes mercatora.
• Vasc => Mal Deunakoak merkatari bidegabekoak dira.
• Castellà => Els de St. Mal són comerciants injusts.

'

Influència en la toponímia de la zona

Llesta de topònims als que va donar lloc el pidgin algonquino-vasc, be directament o per la presència dels micmac (que parlaven este pidgin) en estos llocs com a guies de les distintes expedicions d'europeus. Encara que existixen molts atres topònims que tenen raïls d'este pidgin solament s'han senyalat els més obvis a modo d'eixemple.

• Exafaud-aux-basqes
• Todoussac
• Els esquomins
• Anse-aux-basques
• Cicchedec
• Port-au-chois (Portutxoa)
• Port-à-port (Opor-portu)
• Per-aux-basques
• Plazentzia
• Baratxoa
• Baye de Bizkaye
• Uli-Zulo
• Burua-Aundi
• Etxalde-portu
• Igarnatxoa
• Anton portu
• Barba Zulo
• Lobeeta
• Samaded
• Fortea Bay Blanc Sdelon
• L’échourie (Urdazuri)
• Barachois (Barratxoa)
• Île aux Basques

Un atre possible topònim relacionat en el vasc seria "Ochelaga". Aixina denominaven els indis furons a Montreal. Alguns experts han descrit "Ochelaga" com a eixemple de la relació entre els vascs i els amerindios, ya que "-laga" pot ser un sufix vasc.

El algonquino-vasc en temps recents

Este pidgin seguia en us en 1710 ya que existix un document citat per Peter Bakker que afirma que els indis de l'oest de Canadà usaven "una espèce de langue franque, composée de basque et deux autres languages sauvages".

Alguns noms de tribus veïnes procedixen del pidgin micmac-vasc. Per un atre costat paraules micmac actuals són préstams del vasc. Com per eixemple atlei 'camisa' (en el micmac d'el XVII, atouray) del vasc atorra, elegewit, 'rei', del vasc errege i Plansia, 'França', del vasc Prantzia.

Bibliografia

• Mitxelena, L. (1984): "Llingüística inmanente i llingüística transcendent", Anuari del seminari de filologia vasca "Juliol Urquijo", 18, p.251-266, Sant Sebastià, Excma. Diputació Foral de Guipúzcua.
• P. Bakker (1989): "The language of the coast tribes is half basque", Antropological linguistics 31: 117-147.
• P. Bakker (199?): "Davis Strait, Hudson Strait and teh Gulf of Saint Lawrence", Language contact in Artic 270-309, General Trends in Linguistics 49?.

Vore també

• Vasc-islandés