Piazza Ducale (Vigevano)
Piazza ducale ('Plaça ducal' en llengua italiana) és el nom de la plaça principal de la localitat lombarda de Vigevano. Ha passat a ser un tòpic la seua consideració com la «plaça més bella d'Itàlia» o el «saló d'Itàlia»;[1] i és una de les primeres places renaixentistes.
Es va construir entre els anys 1492 i 1494 baix Ludovico Sforza «el Moro», que la va encarregar a l'ingenier ducal Ambrogio dona Cort, encara que també va intervindre Donato Bramante. Per a la seua realisació varen deure demolir-se les cases situades baix l'escarpadura del castell ducale o sforzesco[2] (no deu confondre's en el Castell Sforzesco de Milà), del que la plaça va vindre a ser una espècie de cortile; alineant-se totes les fronteras en criteris geomètrics, derivats de l'interpretació quattrocentista de l'urbanisme romà tal com ho descrivia el tractat de Vitrubio. El traçat és el d'un rectàngul de 138 per 46 metros. Els costats llarcs i un dels curts estan ocupats per edificis homogéneus, en pòrtics d'arcadas (sostingudes per 84 columnas, cada una en un capitel diferent) i fronteres uniformes, pintades al fresca, que el seu piano nobile presenta finestres d'arc coronades per un àtic obert en un óculo.
El costat restant està ocupat des de 1680 per la frontera curva del Duomo (catedral de Sant Ambrosio de Vigevano —també la catedral de Milà està baix eixa advocaació—),[3] dissenyada pel bisbe humaniste i arquitecte, d'orige madrileny, Juan Caramuel i Lobkowitz en estil barroc i en un gran efecte escenogràfic. Com a conseqüència d'eixa intervenció es va transformar radicalment la concepció inicial de la plaça, que es tancava en dos arcs de triumfo que s'obrien a dos carrers (les actuals via del Popolo i via Silva), mentres que una llarga rampa de pedra que partia del centre de la plaça permetia l'accés en carruage i a cavall fins al castell; tot això va ser suprimit. El nom de la plaça va passar a ser Piazza del Duomo ('Plaça de la catedral').
En la primera mitat de el XVIII, baix el domini austríac, es va instalar en la plaça una estàtua de Sant Joan Nepomuceno.
Entre 1903 i 1910 es va realisar una àmplia obra de restauració, durant la que es varen descobrir i varen posar en valor (pel pintor local Casimiro Ottone) fragments de les fresca originals, que havien segut coberts en el XVII. El paviment de la plaça es va realisar en granit blanc provinent del riu Tesino. Els fanals es varen instalar en 1911.
Des de la torre almenada del castell (deguda a Bramante) es contempla un notable panorama sobre la plaça i la ciutat.
Vore també
Referències
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Piazza Ducale (Vigevano)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.