Phytoplasma
Phytoplasma o Candidatus Phytoplasma —fitoplasma en espanyol— és un gènero de microbis de la classe Mollicutes, paràsits dels vegetals. Són organismes de dimensions similars als virus i en conseqüència, molts d'ells travessen els filtres bacteriològics. Paràsits obligats del floema de plantes i transmesos per insectes vectores, varen ser descoberts en 1967 i denominats Mycoplasma.[1] No poden ser cultivats fòra de cèlules vives. Es caracterisen per la falta de la paret celular, una forma filamentosa o pleomórfica, en un diàmetro menor a 1 micrómetro, i un genoma reduït.
Phytoplasma són patógenos de cultius, incloent el cocotero (Cocos nucifera) i la canya de sucre (Saccharum officinarum), causant una varietat de síntomes que van des de amarillamiento de la planta fins a la seua mort. Són més importants en regions tropical i subtropicalés. Requerixen un vector per a poder transmetre's d'una planta a una atra, que generalment és in insecte de la família Cicadellidae, en els quals són capaces de replicar-se.
Característiques
[editar | editar còdic]La diferència de les bactèries són sobretot en la paret celular i açò els du a assumir formes molt variades; posseint, no obstant, una membrana de naturalea proteic-glucídica i lipídica. No posseïxen un verdader núcleu encara que continguen més DNA que RNA.
La seua reproducció, encara no és perfectament coneguda, és similar a la de les bactèries (fissió binaria). No són cultivables in vitro. Es desenrollen provocant malalties en les plantes, localisant-se en el floema sent transmeses en la naturalea pels insectes dotats d'aparat bucal pungente succionador (Hemipteros).
Els fitoplasmas invadixen la via floemática de la planta donant lloc als típics síntomes de arrugamiento foliar; en alguns casos s'aplega a la formació de necrosis.
Un eixemple típic de fitoplasma és l'agent causant del amarilleamiento letal denominat flavescencia dorada de la vinya, transmesa pel hemíptero Scaphoideus titanus
Classificació
[editar | editar còdic]La classificació dels fitoplasmas es troba discutida. Recentment gràcies a les noves tècniques moleculars, que han permés l'estudi en profunditat de el ADN d'estos organismes, ha segut possible diferenciar-los dels micoplasmas, alguns dels quals són patógenos per a el home i els animals; el nom de fitoplasmas se'ls assigna als organismes exclusivament fitopatógenos. Els estudis portats a terme, en particular del gen ribosomial 16S han dut a la classificació taxonómica actual i han permés revelar diferències substancials entre els diferents fitoplasmas.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Annals of the Phytopathological Society of Japan.33
- 259–266.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Phytoplasma» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.