Petit Palais d'Avinyó
El Petit Palais («Palau menut») és un antic palau actualment convertit en museu que es troba en la ciutat d'Avinyó (França). Alberga una rica colecció d'art de l'Edat Mija i del Renaixença enjorn, en uns 390 quadros i 600 escultures.

Forma part del Patrimoni de l'Humanitat des de l'any 1995, junt en el palau dels papes, la catedral i pont sobre el Ródano, ademés de l'antic recint amurallado.
Està situat en el costat occidental de la plaça del palau dels papes.
Història
Es va construir com a residència d'un moradura en l'any 1317. Se li va cridar Palau chicotet per a distinguir-ho del Palau dels Papes. Va ser construït abans del Cisma d'Occident per la moradura Bérenger Fredoli el Vell h. 1318-20, en quatre ales al voltant d'un claustre i un pati de servici. El palau i uns pocs edificis que ho rodejaven varen ser comprats a la mort de Fredoli en 1323 per la moradura Arnaud de Via, nebot del papa reinante. No obstant, de Via va fallir en 1335. Va ser adquirit pel papa Juan XXII en 1336 per a compensar al bisbe pel derrocament del seu palau per a permetre la construcció del palau dels papes.
Durant els sigles XIV i XV, este Chicotet Palau va ser ampliant-se progressivament. L'edifici va ser atacat i bombardejat per usar-se, des de 1396 fins a 1411 com una ciutadella fortificada durant el Cisma d'Occident, i estava fet una ruïna al final de la guerra. En la segona mitat del XV, el bisbe Alain de Coëtivy i el seu successor, Giuliano della Rovere (el futur papa Juli II) varen portar a terme obres de restauració, donant al Palau més o menys la seua apariència actual per a l'any 1503. Della Rovere va aplegar a Avinyó en 1474, havent segut nomenat bisbe d'Avinyó i llegat papal d'Avinyó pel seu tio, el papa Sixto IV. Va afegir les fronteres meridional i occidental, en estil renaixentiste italià (en óculos, una porta que dona a l'oest coronada en un frontó triangular, moluras en les finestres i la seua insígnia donant al sur) i, en 1487, una torre (que es va derrocar en 1767). El palau va vindre a ser conegut com el palau de l'Arquebisbe quan la ciutat va ascendir a la categoria de arzobispado poc en acabant de que della Rovere assumira el càrrec.
Durant la Revolució francesa, el palau va ser nacionalisat i venut, convertint-se en una escola secundària catòlica en el XIX i, des de 1904 fins a 1976, una escola professional i tècnica.
Museu
Actualment és un museu i galeria d'art, cridat Musée du Petit Palais. Es va inaugurar en 1976 i té una colecció excepcional de pintures renaixentistes de l'escola d'Avinyó aixina com de mestres italianos, que arreplega més de 300 pintures de «primitius» de la colecció de l'empresari italià Giampietro Campana.
La Colecció Campana va ser adquirida per una suma récort per Napoleón III, en acabant de que el seu propietari va ser acusat de malversació per invertir en art grans sumes de diners d'un banc que ell gestionava. Vàries de les principals joyes d'esta colecció varen ingressar en el Louvre, com una de les taules de La Batalla de Sant Romà de Paolo Uccello. Les obres considerades d'interés menor es varen dispersar per diversos museus menors, fins que varen ser reunides en Avinyó.
Entre els artistes representats es troben: Simone Martini, Paolo Veneziano, Lippo Memmi, Taddeo Gaddi, Agnolo Gaddi (El Calvari), Ambrogio Lorenzetti, Bartolo vaig donar Fredi, Giovanni Baronzio, Lorenzo di Bicci, Jacopo del Casentino, Mariotto vaig donar Nardo, Jacopo di Cione, Puccio vaig donar Simone, Paolo di Giovanni Fei, Turino Vanni, Simone dei Crocifissi, Angelo Puccinelli, Girolamo Marchesi, Niccolo di Pietro Gerini, Niccolò vaig donar Tommaso, Francescuccio Ghissi, Sandro Botticelli (La Verge i el Chiquet), Vittore Carpaccio (Sacra conversazione), Lorenzo Monaco, Carlo Crivelli, Vittorio Crivelli, Sà di Pietro, Matteo di Giovanni, Benvenuto di Giovanni, Taddeo di Bartolo, Andrea di Bartolo Cini, Benozzo Gozzoli, Lorenzo di Credi (taller), Antonio Vivarini, Bartolomeo Vivarini, Liberale dona Verona, Pesellino, Jacopo del Sellaio, Neri di Bicci, Cima da Conegliano, Vecchietta, Giovanni vaig donar Paolo, Jacopo vaig donar Paolo, Cosimo Rosselli, Ludovico Mazzolino, Ridolfo del Ghirlandaio, Giovanni da Udine, Biagio vaig donar Antonio Tucci, Benvenuto di Giovanni, Bartolomeo Veneto, Ambrogio Bergognone, Francesco Botticini, Antoniazzo Romà, Bonifacio Bembo, Marque Palmezzano, Bernardino Fungai, Louis Bréa, Josse Lieferinxe i Enguerrand Quarton.