Pesta cipriana

La pesta cipriana o de Cipriano és el nom que es dona a una pandèmia que va afligir al Imperi romà des d'al voltant de l'any 249 fins al 269. Es creu que l'epidèmia va causar escassea de mà d'obra per a la producció de menjar i també en l'eixèrcit romà, debilitant greument a l'imperi durant la [[crisis del sigle III|crisis de el III]]. El seu nom modern commemora a sant Cipriano, bisbe de Cartago, un antic escritor cristià que va ser testic i va descriure la plaga. S'especula sobre quin seria el concret agent de la plaga, per lo escàs de les fonts, pero entre els sospitosos es troben la pigota, la grip i la febra hemorrágica viral (filovirus), com el virus de l'Ébola.

Relats contemporàneus

De 250 a 269, en el moment àlgit del brot, es dia que morien en Roma cinc mil persones al dia. El biógraf de Cipriano, Poncio de Cartago, va parlar de la plaga en Cartago:

«Despuix va haver un brot d'una tremeda pesta, i excessiva destrucció d'una odiosa malaltia. Va invadir cada casa en successió del temerós poble, seguint alvance dia despuix de dia en un atac repentí a persones innumerables, cada u de la seua pròpia casa. Tots tremolaven, fugien, refugint el contagi, exponent impíamente als seus propis amics, com si en l'exclusió de la persona que s'anava a morir de totes formes de la pesta, poguera lliurar-se un mateixa de la mort. Allí varen yacer per tota la ciutat lo que ya no eren cossos sino els cadàvers de molts, i, per la contemplació d'un destí que podrien a la seua volta ser el propi, exigia la pietat d'els qui passaven, pietat per ells mateixos. Ningú considerava res més que els seus cruels guanys. Ningú tremolava pel recort d'un acontenyiment similar. Ningú va fer res que no fora lo que un mateixa desijara experimentar».

En Cartago la «persecució de Decio», desplegada al començ de la plaga, potser inadvertidamente va dur a la criminalización del rebuig dels cristians a prestar jurament. Cinquanta anys despuix, l'norteafricano converso al Cristianisme Arnobio va defendre la seua nova religió de les acusacions paganes:

«¿Que va aplegar una plaga a la Terra en acabant de que la religió cristiana aplegara al món, i en acabant de que revelara els misteris de la veritat amagada? Pero les pestilències, diuen els meus opositors, i les sequies, les guerres, les hambruna, les plagues de langosta, les rates i el pedrisco, i atres coses amoladores, per les quals resulta assaltada la propietat dels hòmens, els deus nos ho duen, enfadats per les vostres fechorías i per les vostres trangresiones».

Cipriano va traure analogia moralisants en les seues sermones a la comunitat cristiana i una image en paraules dels síntomes de la plaga en el seu escrit De mortalitate («Sobre la pesta»):

«Este desafiu, ara que les entranyes, relaixades en un fluix constant, descarreguen al cos de la seua força; que un fòc que s'origina en els fermentos de la mèdula en ferides de les fauces; que els intestins estiguen sacsats en una bossada contínua; que els ulls estiguen ardint injectats de sanc; que en alguns casos els peus o algunes parts dels membres s'arranquen pel contagi d'una malaltiça putrefacció; que d'eixa debilitat que sorgix per la mutilació i la pèrdua del cos, be la marcha es debilita, o s'obstruïx l'oït, o s'enfosquix la visió;—és aprovechable com una prova de fe. ¡Quina grandea d'esperit és lluitar en tots els poders d'una ment immutable contra tants esclats d'devastación i mort! Qué sublim, permanéixer en peu en mig de la desolació de la raça humana, i no quedar postrat en aquells que no tenen esperança en Deu; abans be, regocijarse, i abraçar el benefici de l'ocasió; que d'esta manera, mostrant valientemente la fortalea de la nostra fe, i en soportar el sofriment, ¡nos acostarem a Crist per l'estreta via que Crist va traçar, podrem rebre el premi de La seua vida i fe segons El seu propi juí!»

Els relats de la plaga daten d'al voltant de 249 a 269. Va haver un incident posterior en 270 que va implicar la mort de Claudio II Gòtic, encara que es desconeix si esta va ser la mateixa plaga o un brot diferent. La Història Augusta diu que «en el consulat d'Antioquiano i Orfito el favor del cel va conseguir l'èxit de Claudio. Per a una gran multitut, els supervivents de les tribus bàrbares, els qui s'havien reunit en Haemimontum estaven tan afectats per la fam i la pestilència que Claudio ara va desdenyar seguir conquistant-los... durant esta mateixa época els escitas varen intentar saquejar Creta i Chipre també, pero per tots costats els eixèrcits estaven de la mateixa forma colpejats per la pestilència, de manera que també varen ser derrotats».

Epidemiologia

La severa devastación de la població europea per les dos pesta pot indicar que la gent no hi havia estat exposta en anterioritat o s'hi havia inmunizado a la causa de la plaga. L'historiador William Hardy McNeill afirma que tant la precedent pesta antonina (166–180) com la de Cipriano (251–270) varen ser les primeres transferències des de reservorios animals a la humanitat de dos malalties diferents, una de pigota i una de pallola encara que no necessàriament en eixe orde. D. Ch. Stathakopoulos afirma que abdós brots varen ser de pigota.

D'acort en l'historiador Kyle Harper, els síntomes atribuïts per les fonts antigues a la pesta cipriana encaixen més en una malaltia viral que causa una febra hemorrágica, com l'Ébola, més que la pigota. A l'inversa, Harper creu que la plaga antonina va ser causada per la pigota.