Pese moneda corrent
El pes moneda corrent (símbol: $m/c; ISO 4217: ARC) va ser una moneda inconvertible utilisada en Argentina des del 9 de giner de 1826 fins al 4 de novembre de 1881. També li'l coneixia en el nom de pes paper en oposició al pes fort ($F) i les monedes d'or o argent de les emissions anteriors. Va circular casi exclusivament en la província de Buenos Aires puix en l'interior del país s'utilisava durant eixa época solament moneda metàlica com l'antic pes d'argent bolivià i també, en menor mida, monedes d'atres països. “Va ser el paper de la província de Buenos Aires –o moneda corrent- el que realment va impondre les pràctiques monetàries, desestajant de la circulació a l'argent i a l'or.” [1]
El pes moneda corrent no va ser el primer paper moneda emés en Argentina puix el Banc de Buenos Aires ya havia emés paper moneda en 1822, pero era convertible en metàlic. La inconvertibilidad decretada en giner de 1826 es va deure als problemes econòmics originats per la Guerra del Brasil. Va haver una excepció: el periodo del 3 de giner de 1867 al 17 de maig de 1876 en que va ser convertible a raó de $m/c 25 = $F 1 en l'Oficina de Canvis del Banc de la Província de Buenos Aires. El regrés de la inconvertibilidad es va deure a la correguda cambiaria originada per la crisis dels anys setanta.[2] El pes moneda corrent va deixar de ser convertible pero era de curs forçós, si be seguia cotisant en el mercat sobre l'onça espanyola d'or primer i al pes fort despuix.
El pes moneda corrent va començar cotisant al mateix valor que el pes fort, pero es devaluó vàries voltes en el transcurs de la seua vida. La Guerra del Brasil va ser la causa de la primera devaluació, que va alcançar el seu pico en octubre de 1827 en al voltant de $m/c 4 = 1 $F. Despuix d'un periodo de relativa estabilitat, el bloqueig francés al Riu de la Plata (1838-1840) i les seues conseqüències varen ser la causa d'una nova devaluació que va dur al pes fort fins a uns m/c 30. Despuix d'un periodo de calma i valorisació del pese moneda corrent, el bloqueig anglo-francés del Riu de la Plata (1845-1850) va causar novament una desvalorisació del pese paper. Seguix un periodo de poques fluctuacions i fins a d'estabilisació que va permetre tornar a la convertibilidad mencionada anteriorment (1867-1876), interrompuda per les conseqüències de la crisis de 1873. El pes fort va passar a cotisar-se fins a m/c 33, per a estabilisar-se després en derredor dels m/c 30 i a descendir fins als m/c 25 en 1881.
El pes moneda corrent va ser reemplaçat pel pes ore sagellat o pes ore a raó de $m/c 25 = o$s 1 a partir de novembre de 1881, en eixe llavors també igual al pese moneda nacional. L'artícul 13 de la llei 1.130 –que va establir el pes ore– manava que “Els Bancs d'emissió que existixen en la República deuran dins dels dos anys de sancionada esta Llei, renovar tota la seua emissió en billets, a moneda nacional.” o siga retirar els pesos moneda corrent.
Vore també
Referències
- ↑ Alvarez, Juan. Temes d'història econòmica argentina. Buenos Aires, L'Ateneu, 1929. 217 p. [La cita es troba en p. 97].
- ↑ Cuccorese, Horacio Juan. Història econòmica financera argentina (1862-1930). En: Història argentina contemporànea 1862-1930. Vol. III Història econòmica. Buenos Aires, Acadèmia Nac. de l'Història, 1966. p. 32-33.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Peso moneda corriente» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.