Personologia
La personologia és una pseudociència, relacionada en les de la fisionomia i la frenologia, que postula la suposta existència de correlació entre l'apariència física d'una persona i la seua conducta, personalitat i caràcter moral.
Història
Segons Naomi Tickle, fundador del Centre Internacional de Personologia, esta disciplina va ser desenrollada en la década de 1930 per Edward Vincent Jones, juge de la Cort Suprema de Los Àngeles, Califòrnia, (EE. UU.). Jones hauria començat a prendre notes sobres els patrons de conducta de les persones que eren conduïdes a la seua cort, aplegant a convéncer-se de que era capaç de predir la conducta de qualsevol en només observar les seues traces. Fascinat pel seu "descobriment", Jones va abandonar el seu treball en la justícia i va començar la seua "investigació de camp", utilisant lliteratura prèvia publicada per notables autors com Johann Caspar Lavater.
Jones assegurava haver compilado una llista de 200 traces facials diferents, que despuix va reduir a 68. No obstant, no existix evidència de que haja realisat cap experiment científic controlat per a eliminar influències o errors.
Despuix d'una demostració en la qual Jones “va llegir” a la seua esposa, l'editor Robert L. Whiteside es va transformar un fervent defensor de la personologia i va ser qui, segons Tickle, la “va transformar en ciència” conseguint “provar” la validea d'esta per mig d'un experiment que va incloure "1.068 subjectes i va tindre un encert de més del 90%". Hui en dia, no existixen referències a tal estudi en cap bibliografia científica coneguda.
Eixemples de possibles correlació personològiques
- Cabell espés: poc sensible.
- Cabell fi: extremadament sensible.
- Pell tirant en el marc de la cara: agrada de les coses ordenades i netes.
- Mandíbula ampla: li agrada estar a càrrec, persona autoritària.
- Mandíbula fina : li agrada ser somés, i ser castigat.
- Àmplies finestres nassals: li agrada ser independent, gran confiança en sí mateixa.
- Peus grans: gran estabilitat, extremadament confiat.
- Bigots: li agrada vigilar a atres persones.
- Zona entre nas i llavis molt llarga: sensualitat i proclivitat a actes sexuals antigament censurats.
- Lòbul d'orella allargat: Instint assessine.
- Pèl ros i ulls molt grans: Bon cor
- Ulls esgarrats: sanguinari, brutea, durea.
- Llavis grossos: alienació.
- Dits llarcs: li agrada hurtar coses.
- Nas aguileña: li té al furte afició.
- Glúteos grans: li agrada la comoditat, adicció al sexe.
- Pèl enrulado: molt tacaño.
- Pèl lacio: agressivitat, racisme, competitivitat.
- Òrguens sexuals grans: disminuït intelectual.
- Calvicie: li agrada delatar, irritable.
- Obesitat: li agrada estafar, irresponsabilitat.
- Gordura: li agrada la comoditat, ment elitista, irresponsabilitat, egoisme.
- Jorobado: li agrada traïcionar.
- Renguera: hombría de be, irresponsabilitat.
- Manco: li agrada enganyar, estafar.
- Celles grosses: furiós, inquisitivo.
- Pelut: individualiste, li agrada vore perdre uns atres.
- Lampiño: sensibilitat, desviació sexual.
- Estatura elevada: soberba, presència, jangló.
- Estatura baixa: arrogància, irritabilitat, fanatisme.
- Primea extrema: nihilisme, postergació.
Sense dubte, es pot afirmar que no hi ha cap indici en la ciència mèdica o biologia, o en les seues subdivisions (com la neurociencia), que respale cap de les aventurades teories de la personologia.