Anar al contingut

Frenologia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Frenologia
Una ilustració del sigle XIX típica sobre frenologia. En la década de 1820, els frenòlecs afirmaven que podien medir les «protuberàncies» del cràneu dels individus per a predir les traces de la seua personalitat. Desacreditada fortament en la década de 1840, va ser la primera disciplina en ser cridada pseudociència i és considerada com a tal fins al dia de hui.

La frenologia (del grec: φρήν, fren, 'ment', i λόγος, logos, 'coneiximent') és una antiga teoria pseudocientífica, sense cap validea en l'actualitat, que afirmava la possible determinació del caràcter i les traces de la personalitat, aixina com les tendències criminals, basant-se en la forma del cràneu, cap i faccions.

Història

Segons la teoria de Lombroso, "un colp en la regió de la benevolència seria una senyal de que esta característica era abundant en l'amo del cràneu. La frenologia va ser ben rebuda en la societat victoriana anglesa".[1]
Bust frenológico.

Va ser desenrollada al voltant de 1800 pel neuroanatomista alemà Franz Joseph Gall i extremadament popular durant el XIX; hui en dia és considerada una pseudociència. No obstant, ha mereixcut cert mèrit com protociencia per la seua contribució a la ciència mèdica en la seua idea de que «el cervell és l'orgue de la ment», i que certes àrees alberguen funcions específicament localisades.

La frenologia va ser popularisada en l'Anglaterra victoriana per l'advocat escocés George Combe, el qual va aplegar a fundar la societat frenológica d'Edimburc. Combe va reunir els postulats del doctor Gall en l'obra A System of Phrenology (1830). Com es pot llegir en alguns passages, Gall dona una explicació sobre la localisació del desig sexual en el cervell:

El doctor Gall va descobrir la funció d'este orgue tal com seguix: Era el mege d'una viuda de caràcter irreprochable la qual estava afectada per uns problemes nerviosos que la conduïen a un estat sever de ninfomania. En la violència dels seus atacs, el doctor va subjectar el seu cap i es va sorprendre pel llarc tamany del coll i la calor que desprenia. Per mig de posteriors observacions va investigar l'idea que li va sugerir este succés i va aplegar a la seua conclusió final.

Dita obra també contenia idees polèmiques de la frenologia que reafirmaven el racisme imperant de l'época. El següent fragment del text tracta sobre l'inferioritat de la raça amerindia:

L'aspecte dels natius americans és encara més deplorable. Envolts durant sigles pel coneiximent, emprendimiento, energia i l'incitació a la millora de les institucions europees. Permaneixen, en el temps present, tan miserables, nómades, sense llar i sense llei com lo eren les seues ancestros quan Colón va posar peu en el seu sol.

A pesar de l'interés de Combe i atres estudiosos de la frenologia en engrandir el seu prestigi com a suposta ciència, esta mai va aplegar a tindre consideració en els entorns universitaris (generalment composts de persones de classe alta), sent objecte d'interés entre ciutadans de classe més modesta.[2]

Definició

Els seus principis establien que el cervell és l'orgue de la ment, i que este posseïx un conjunt de facultats mentals, cada una representada particularment per una part diferent o «orgue» del cervell. Estes àrees eren considerades proporcionals als clims individuals de la persona i de les seues facultats mentals. Les diferències entre les distintes àrees estaria reflectida en la forma exterior del cràneu.

Vore també

Referències

  1. ↑ «O crânio subvertido | Revista Perquisició Fapesp» (en pt-br). revistapesquisa.fapesp.br. Consultat el 24 de giner de 2020.
  2. ↑ Cooter, Roger (1985). The History of Mesmerism in Britain: Poverty and Promise en Franz Anton Mesmer und die Geschichte dones Mesmerismus, Stuttgart: Franz Steiner.