Frenologia


La frenologia (del grec: φρήν, fren, 'ment', i λόγος, logos, 'coneiximent') és una antiga teoria pseudocientífica, sense cap validea en l'actualitat, que afirmava la possible determinació del caràcter i les traces de la personalitat, aixina com les tendències criminals, basant-se en la forma del cràneu, cap i faccions.
Història


Va ser desenrollada al voltant de 1800 pel neuroanatomista alemà Franz Joseph Gall i extremadament popular durant el XIX; hui en dia és considerada una pseudociència. No obstant, ha mereixcut cert mèrit com protociencia per la seua contribució a la ciència mèdica en la seua idea de que «el cervell és l'orgue de la ment», i que certes àrees alberguen funcions específicament localisades.
La frenologia va ser popularisada en l'Anglaterra victoriana per l'advocat escocés George Combe, el qual va aplegar a fundar la societat frenológica d'Edimburc. Combe va reunir els postulats del doctor Gall en l'obra A System of Phrenology (1830). Com es pot llegir en alguns passages, Gall dona una explicació sobre la localisació del desig sexual en el cervell:
Dita obra també contenia idees polèmiques de la frenologia que reafirmaven el racisme imperant de l'época. El següent fragment del text tracta sobre l'inferioritat de la raça amerindia:
A pesar de l'interés de Combe i atres estudiosos de la frenologia en engrandir el seu prestigi com a suposta ciència, esta mai va aplegar a tindre consideració en els entorns universitaris (generalment composts de persones de classe alta), sent objecte d'interés entre ciutadans de classe més modesta.[2]
Definició
Els seus principis establien que el cervell és l'orgue de la ment, i que este posseïx un conjunt de facultats mentals, cada una representada particularment per una part diferent o «orgue» del cervell. Estes àrees eren considerades proporcionals als clims individuals de la persona i de les seues facultats mentals. Les diferències entre les distintes àrees estaria reflectida en la forma exterior del cràneu.
Vore també
Referències
- ↑ «O crânio subvertido | Revista Perquisició Fapesp» (en pt-br). revistapesquisa.fapesp.br. Consultat el 24 de giner de 2020.
- ↑ Cooter, Roger (1985). The History of Mesmerism in Britain: Poverty and Promise en Franz Anton Mesmer und die Geschichte dones Mesmerismus, Stuttgart: Franz Steiner.