Anar al contingut

Permineralización

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Els troncs fòssilés del Parc nacional del Bosc Petrificado s'han conservat per processos de permineralización silícea.[1]
Devonochetes sp., un braquiópodo devónico permineralizado de calcita i, externament, de pirita. Museu Geominero (Madrit)

Es denomina permineralización al procés tafonómico de fossilisació consistent en la precipitació de mineralés en els poros i oquedades d'oss, closcas o teixits vegetals.[2][3] Els minerals que precipiten poden ser sulfats, sulfurs, silicats, òxits de ferro, fosfats i carbonats.[4][5]

La permineralización sol ser el procés pel que fosilizan els teixits celulars més delicats. És relativament freqüent la silicificación (sílex) de teixits vegetals i més rarament de teixits animals.[5]

La fosfatisació (apatito) és característica de sediment marins i la «piritización» (sulfur de ferro com pirita o marcassita) lo és de sediment marins de caràcter reductor.[5]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. The Virtual Fossil Museum. «Fossilization - How Fossils Form» (en anglés). Consultat el 29 d'abril de 2011.
  2. University of Califòrnia. Museum of Paleontology. «Fossils: Window to the past» (en anglés). Consultat el 29 d'abril de 2011.
  3. García Barrera, Pedro (1997). «4. Fossilisació», Pedro García (ed.). Paleontologia, Pág. 77: UNAM, pp. 246. ISBN 9789683658678.
  4. The Virtual Petrified Wood Museum. «Permineralization» (en anglés). Consultat el 29 d'abril de 2011.
  5. 5,0 5,1 5,2 Fernández López, S.R.. «Temes de Tafonomía». Departament de Paleontologia, Universitat Complutense de Madrit. Consultat el 30 d'abril de 2011.