Periodo Bubalus
El '___protected_title_0___',[1] '___protected_title_1___'[2] o '___protected_title_2___' és la forma més primerenca d'art rupestre del Sahara Central,[1] creat en un estil gravat, que s'ha datat entre 10 000 a. C. i 7000 a. C..[3] El periodo bubalino és seguit pel periodo Kel Essuf.[4] No hi ha imàgens de ceràmica, ganado o cultius, lo que significa que estes talles provablement varen ser produïdes per una cultura de caçadors-recolectors i no per un cultura pastora, encara que els dos poden haver existit simultàneament durant un breu periodo de temps. La majoria dels gravats rupestres en l'estil de gran fauna salvage es troben en lo que es coneix com la regió del Magreb del Sahara, que comprén una àmplia àrea que comprén Argèlia, Marroc i Tunis, específicament, la regió de Fezán en el suroest de Líbia.[3]
La major part de l'art rupestre bubalino gravat apareix en la regió nortenya de Tassili, en Wadi Djerat.[2] Els instruments de Levallois en l'àrea poden indicar que l'art rupestre bubalino va ser desenrollat per ateriense.[2]
Els noms d'este estil particular d'art rupestre -"Gran fauna salvage" i "Bubalus"- es referixen al tema representat en la majoria dels gravats. La major part de l'art del periodo bubalus consistix en animals que haurien segut abundants en la regió quan era fèrtil: girafes, elefants i una espècie de vacú ara extinta coneguda com Bubalus antiquus.[5] Les imàgens són casi de tamany natural i d'estil prou naturaliste. Les imàgens s'han tallat en llínees blanques que fluïxen contínuament que fan que siga fàcil oblidar que cada image va ser minuciosament polida en les parets rocoses a mà. Una característica distintiva d'este estil són les pates redonejades i de gran tamany dels animals.
Atres temes representats en les talles inclouen humans i humans en cap d'animal (un tema que està molt estés en l'art de l'antic Egipte). Els hòmens es mostren armats en garrots, llançant pals, astrals i arcs, pero mai llances.[6] Una image mostra a un rinoceront d'esquenes, rodejat de humans en cap de chacal armats en garrots. Les interpretacions d'esta image són objecte de debat, pero alguns creuen que escenes de caça com estes poden referir-se a la "màgia de caça", un intent ritual de controlar als animals que caçaven. Uns atres pensen que és provable que les imàgens tinguen un significat religiós molt més profunt que això, pero res s'ha determinat en certea sobre una interpretació. Sabem que els humans en cap d'animal representats ací definitivament varen precedir als que es varen vore en Egipte.
En acabant de que el Sahara es convertira en el desert que coneixem hui (fa 1000 a. C.),[3] la majoria dels seus antics habitants varen emigrar a atres parts d'Àfrica, duent-se la seua cultura en ells. Molts estils artístics a lo llarc de l'història africana deuen els seus orígens a l'art rupestre primerenc del Sahara.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Africa, Unesco International Scientific Committee for the Drafting of a General History of (1990). UNESCO General History of Africa, Vol. I, Abridged Edition: Methodology and African Prehistory (en en), University of Califòrnia Press, p. 286. ISBN 978-0-520-06696-0.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Soukopova, Jitka (2013-01-16). Round Heads: The Earliest Roc Paintings in the Sahara (en en), Cambridge Scholars Publishing, p. 36. ISBN 978-1-4438-4579-3.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «History of Art in Africa, A, 2nd Edition» (en en). www.pearson.com. Consultat el 2021-11-17.
- ↑ «Central Saharan roc art: Considering the kettles and cupules».Journal of Arid Environments.Consultat el 2021-11-17.
- ↑ «The Olduvai buffalo Pelorovis and the origin of Bos.».Quaternary Research.68
- 220–226.Consultat el 2021-11-17.
- ↑ «Images of History: Archaic northern Africa». www.hartford-hwp.com. Consultat el 2021-11-17.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Período Bubalus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.