Perhamita
La perhamita és un mineral de la classe dels minerals fosfat, i dins d'esta pertany al cridat “grup de la perhamita”. Va ser descoberta en 1977 prop de Newry en el comtat d'Oxford, estat de Maine (EE. UU.), sent nomenada aixina en honor de Frank Croydon Perham, geòlec nortamericà.[1] Un sinònim és la seua clau: IMA1975-019.
Característiques químiques
És un fosfat hidroxilado i hidratat de calcio, alumini i silici, com tots els de el grup de la perhamita. Estructuralment relacionat i molt similar a la crandallita (CaAl3(PO4)(PO3OH)(OH)6).
Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: titani, ferro, magnesi, sodi i flúor.
Formació i jaciments
Es forma normalment en l'última etapa de mineralisació en la pegmatita del granit, d'aparició rara. També s'ha trobat en les zones d'oxidació dels jaciments de menas metalíferas.
Sol trobar-se associat a atres minerals com: siderita, wardita, ambligonita, eosforita, esfalerita, fluellita, minyulita o wavellita.
Referències
- ↑ Dunn, P. i Appleman, D., 1977. "Perhamite, a new calcium aluminum silico-phosphate mineral and a re-examination of viseite". Mineralogical Magazine 41, 437-442.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Perhamita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.