Wavellita
La wavellita és un mineral de la classe dels minerals fosfat, i dins d'esta pertany al cridat “grup de la wavellita”. Va ser descoberta en 1805 en una mina al nort de Devon (Anglaterra),[1] sent nomenada aixina en honor de William Wavell, físic anglés que va descobrir el mineral. Sinònims poc usats són: bialita, devonita, fischerita, lasionita, lazionita o zepharovichita.
Característiques físiques i químiques
És un fosfat hidroxilado i hidratat d'alumini, que forma part del grup de la wavellita. Els atres membres d'este grup són l'allanpringita (l'equivalent en ferro en lloc d'alumini) i la fluorwavellita, l'anàlec en flúor ocupant un dels dos grups hidroxilos independents.[2] Conté sempre una proporció significativa de flúor i a voltes traces de ferro. Es troba generalment com agregats en estructura interna radiada i zonada, en freqüència en formes esfèriques en zonados concèntrics de distints tons de vert. També es troba com a chicotets cristals incoloros, estriados llongitudinalment.
Formació i jaciments
Es forma com a mineral secundari format a baixes temperatures, i és comuna en roques metamòrfiques de baix grau en alumini, en jaciments de fosfat i limonita: Més rara volta s'ha trobat en vetes hidrotermals tardanes.
La wavellita és un mineral comú, que s'ha trobat en varis centenars de localitats.[3] En les mines de Llallagua (Bolívia), apareix com a cristals ben definits d'un tamany de fins a 5 mm, sobre cristals de cuarzo. Es consideren entre els millors del món.[4] En Espanya, els millors eixemplars s'han trobat en Palazuelos de les Cuevas (Zamora) a on apareix associada a variscita i a turquesa. També s'ha trobat en el Filó Nort, Tharsis (Huelva).[5] En Mèxic, s'ha trobat eixemplars de bona calitat en la mina Evans, el Sant Quintín (Baixa Califòrnia).[6]
Referències
- ↑ Davy H., 1805. "An account of some analytical experiments on a mineral production from Devonshire, consisting principally of alumine and water". Philosophical Transactions of the Royal Society of London. 95, 155-162.
- ↑ Kampf, A.R., Adams, P.M., Barwood, H. i Nash, B.P.(2017).«Fluorwavellite, Al3(PO4)2(OH)2F·5H2O, the fluorine analogue of wavellite».American Mineralogist, 102, 909-915..
- ↑ «Wavellite. Mindat».
- ↑ Ahlfeld, Federico; Muñoz, Jorge (1955). Les espècies minerals de Bolívia, Banc Miner de Bolívia., pp. 146-147.
- ↑ Calvo Rebollar, Miguel (2015). Minerals i Mines d'Espanya. Vol. VII. Fosfat, Arseniat i Vanadatos., Madrit: Escola Tècnica Superior d'Ingeniers de Mines de Madrit. Fundació Gómez Pardo, pp. 342-345.
- ↑ Panczner, William D. (1987). Minerals of Mexico, Van Nostrand Reinhold, p. 393.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Wavellita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.