Percichthys lonquimayiensis
Percichthys lonquimayiensis és una espècie extinta del gènero de peixos perciformes d'aigua dolça Percichthys, de la família Percichthyidae, els representants vivents de la qual són denominats comunament percas o truchas criollas. Solament és coneguda sobre la base del registre fòssil dels seus restants exhumats en una unitat litoestratigráfica adscrita al Mioceno de Chile.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Esta espècie va ser descrita originalment en l'any 1978 pels paleontòlecs Augusto G. Chang i Gloria F. Arratia.[1]
- Localitat tipo
La localitat tipo referida és: “El Tallón (Tayon en la descripció original), en les coordenades: {{ |dms-lat=38°31′S |dms-long=71°14′O |dec-lat=-38.517 |dec-long=-71.233 |param=38_31_S_71_14_W_|default=dms|name=}}</noinclude>, en la ribera oest del riu Biobío, al norest del cerro Tallón, Comuna de Lonquimay, en la Província de Malleco, Regió de la Araucanía, en el centre-sur de Chile.
- Holotip
L'eixemplar holotip és el catalogat com: SNGM 7656 (=I.I.G.-M.A. 21), un espècimen ben preservat encara que carent d'aleta cabal. En vida hauria medit entre 70 i 77 mm. Va ser colectado pel geólogo Guillermo H. Alfaro.[1] El hipotipo és: SNGM 7657 (=I.I.G. No. 2990), ben preservat pero també carent d'aleta cabal, el qual va ser obtingut per R. Sandoval.[2]
- Etimologia
Etimológicamente el terme genèric Percichthys es construïx en dos paraules del idioma grec, en a on: perke significa 'perca' i ichthys és 'peixos'.[3]
L'epítet específic lonquimayiensis és un topònim que referix a la jurisdicció a on va ser colectado el tipo, la Comuna de Lonquimay.
- Edat atribuïda
Va ser exhumat de sediment corresponents al Membre Ric Pedregoso, que representa el sector mig-superior de la Formació Cura Mallín. L'edat postulada per a l'estrat portador és miocena,[4][5] corresponent a l'edat mamífer (SALMA) Santacrucense.
L'espècie hauria habitat en un gran llac, major als 100 km de llarc, que hauria existit a lo manco entre 17.5 ± 0.6 i 13.0 ± 1.6 Ma.[6]
- Caracterisació i relacions filogenético
De la mateixa manera que ocorre en Percichthys sylviae, en P. lonquimayiensis el segon pterigóforo anal es contacta en el cos de la primera vèrtebra cabal.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Chang, Augusto G.; Gloria Arratia F., and Guillermo H. Alfaro (1978). Percichthys lonquimayiensis n. sp. from the Upper Paleocene of Chile (Pisces, Perciformes, Serranidae). Journal of Paleontology, Vol. 52, No. 3, pp. 727-736.
- ↑ Sandoval, R. (1977). Estudi geològic de la regió de l'Alt Biobío, comuna de Lonquimay, departament de Curacautín, Regió IX, Chile. Memòria de Títul, Universitat de Chile, Departament de Geologia, 211 p.
- ↑ Romero, P. (2002). An etymological dictionary of taxonomy, Madrit.
- ↑ Suárez, M. & C. Emparan (1988). Geocronología i associació de facies volcàniques i sedimentarias del Mioceno de Lonquimay, Chile (Iat. 382-392S). In Congrés Geològic Chilé, No. 5, Actes, Vol. 1, p. A365-A383. Santiago.
- ↑ Suárez, M.; Emparan, C.; Wall, R.; Salines, P.; Marshall, L.; & A. Rubilar (1990). Estratigrafia i vertebrats fòssils del Mioceno de l'alt Biobío, Chile central (382-3925). In Simpòsium sobre el Terciario de Chile, No. 2, Actes, Vol. 1. p. 311-324. Concepció.
- ↑ Suárez, M., & Emparan, C. (1995). The stratigraphy, geochronology and paleophysiography of a Miocene fresh-water interarc basin, southern Chile. Journal of South American Earth Sciences, 8(1), 17-31.
- ↑ Rubilar, A. (1994). Diversitat ictiológica en depòsits continentals miocenos de la Formació Cura-Mallín, Chile (37-39 S): implicancias paleogeográficas. Andean Geology, 21(1), 3-29.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Percichthys lonquimayiensis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.