Anar al contingut

Percichthys lonquimayiensis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Percichthys lonquimayiensis és una espècie extinta del gènero de peixos perciformes d'aigua dolça Percichthys, de la família Percichthyidae, els representants vivents de la qual són denominats comunament percas o truchas criollas. Solament és coneguda sobre la base del registre fòssil dels seus restants exhumats en una unitat litoestratigráfica adscrita al Mioceno de Chile.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Esta espècie va ser descrita originalment en l'any 1978 pels paleontòlecs Augusto G. Chang i Gloria F. Arratia.[1]

Localitat tipo

La localitat tipo referida és: “El Tallón (Tayon en la descripció original), en les coordenades: {{ |dms-lat=38°31′S |dms-long=71°14′O |dec-lat=-38.517 |dec-long=-71.233 |param=38_31_S_71_14_W_|default=dms|name=}}</noinclude>, en la ribera oest del riu Biobío, al norest del cerro Tallón, Comuna de Lonquimay, en la Província de Malleco, Regió de la Araucanía, en el centre-sur de Chile.

Holotip

L'eixemplar holotip és el catalogat com: SNGM 7656 (=I.I.G.-M.A. 21), un espècimen ben preservat encara que carent d'aleta cabal. En vida hauria medit entre 70 i 77 mm. Va ser colectado pel geólogo Guillermo H. Alfaro.[1] El hipotipo és: SNGM 7657 (=I.I.G. No. 2990), ben preservat pero també carent d'aleta cabal, el qual va ser obtingut per R. Sandoval.[2]

Etimologia

Etimológicamente el terme genèric Percichthys es construïx en dos paraules del idioma grec, en a on: perke significa 'perca' i ichthys és 'peixos'.[3]

L'epítet específic lonquimayiensis és un topònim que referix a la jurisdicció a on va ser colectado el tipo, la Comuna de Lonquimay.

Edat atribuïda

Va ser exhumat de sediment corresponents al Membre Ric Pedregoso, que representa el sector mig-superior de la Formació Cura Mallín. L'edat postulada per a l'estrat portador és miocena,[4][5] corresponent a l'edat mamífer (SALMA) Santacrucense.

L'espècie hauria habitat en un gran llac, major als 100 km de llarc, que hauria existit a lo manco entre 17.5 ± 0.6 i 13.0 ± 1.6 Ma.[6]

Caracterisació i relacions filogenético

De la mateixa manera que ocorre en Percichthys sylviae, en P. lonquimayiensis el segon pterigóforo anal es contacta en el cos de la primera vèrtebra cabal.[7]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Chang, Augusto G.; Gloria Arratia F., and Guillermo H. Alfaro (1978). Percichthys lonquimayiensis n. sp. from the Upper Paleocene of Chile (Pisces, Perciformes, Serranidae). Journal of Paleontology, Vol. 52, No. 3, pp. 727-736.
  2. Sandoval, R. (1977). Estudi geològic de la regió de l'Alt Biobío, comuna de Lonquimay, departament de Curacautín, Regió IX, Chile. Memòria de Títul, Universitat de Chile, Departament de Geologia, 211 p.
  3. Romero, P. (2002). An etymological dictionary of taxonomy, Madrit.
  4. Suárez, M. & C. Emparan (1988). Geocronología i associació de facies volcàniques i sedimentarias del Mioceno de Lonquimay, Chile (Iat. 382-392S). In Congrés Geològic Chilé, No. 5, Actes, Vol. 1, p. A365-A383. Santiago.
  5. Suárez, M.; Emparan, C.; Wall, R.; Salines, P.; Marshall, L.; & A. Rubilar (1990). Estratigrafia i vertebrats fòssils del Mioceno de l'alt Biobío, Chile central (382-3925). In Simpòsium sobre el Terciario de Chile, No. 2, Actes, Vol. 1. p. 311-324. Concepció.
  6. Suárez, M., & Emparan, C. (1995). The stratigraphy, geochronology and paleophysiography of a Miocene fresh-water interarc basin, southern Chile. Journal of South American Earth Sciences, 8(1), 17-31.
  7. Rubilar, A. (1994). Diversitat ictiológica en depòsits continentals miocenos de la Formació Cura-Mallín, Chile (37-39 S): implicancias paleogeográficas. Andean Geology, 21(1), 3-29.