Penya-segats dels Jagants
Els penya-segats dels Jagants representen un accident geològic erosivo sobre materials volcànics de tipo basáltico en la costa oest de l'illa de Tenerife (Canàries, Espanya), caracterisat per les seues parets verticals, que cauen sobre l'oceà des d'altures que oscilen entre els 300 i més de 600 metros. Estan repartits administrativamente entre els municipis de Buenavista del Nort (en la seua major part) i Santiago del Teide, dins del parc rural de Teno.
Descripció
[editar | editar còdic]
En temps dels guanches eren coneguts com la «Muralla de l'Infern» o «Muralla del Diable»,[1] i be podria imaginar-li'ls aixina, ya que la seua geografia de lava obscures resulta pràcticament infranquejable cap a l'interior isleño. Només determinats barrancs com Carrizales, Juan López, El Natero, Barranc Sec, etc., s'òbrin camí a través dels penya-segats, deixant ensenar o chicotetes plages d'arena natural o grava en la seua desembocadura, que són freqüentades per barcos de recree, ya que la fisonomia del lloc fa complicat aplegar a elles per estos barrancs.
Per baix del nivell de la mar estos penya-segats no es continuen cap a la profunditat. Els fondos marins d'esta zona tenen a penes uns 30 metros de profunditat i pel seu difícil accés alberguen una riquea natural que atrau a numerosos submarinistes i peixcadores.
La situació panoràmica, aixina com la climatologia, ha favorit el desenroll d'una important urbanisació turística en els últims anys en la costa de Santiago del Teide, disponent de port deportiu, aixina com d'àmplia zona residencial i hostelera. La localitat dels Jagants no apareixia com a topònim en els mapes dels anys 1950, convertint-se en els nostres temps en un important núcleu econòmic de Santiago del Teide. Prop de dit poble es troben atres enclavaments turístics com Plaja de l'Arena, Port de Santiago, etc. Esta zona dista 125 km de la capital insular, Santa Creu de Tenerife, i 45 km de l'aeroport internacional Tenerife Sur. Tant si s'accedix a ells en barco com si es pugen a peu, estos penya-segats sempre oferixen unes vistes sobrecogedoras.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Afonso Pérez, Leoncio (1996). «5», Góngaro. Orige i Traces de la Toponímia Canària (en espanyol), Cartogràfica Canària, S.A., p. 100. ISBN 84-605-6097-X.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Acantilados de Los Gigantes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.