Anar al contingut

Penya-segats de Maro-Cerro Gros

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Acantilados de Maro.jpg
Penya-segats de Maro-Cerro Gros

Els penya-segats de Maro-Cerro Gros són un parage natural[1] situat entre els municipis espanyols d'Almuñécar, de la província de Granada, i Nerja, de la província de Màlaga, en la comunitat autònoma d'Andalusia. Es troba declarat com ZEPIM.

Descripció

[editar | editar còdic]

Està constituït per una série de cales i penya-segats, en fins a 250 m de desnivell, formats per estribaciones de les serres de Tejeda, Almijara i Alhama, erosionats per l'onage de l'mar. En este mateix complex geològic, es troben la Cova de Nerja, encara que fòra de la delimitació de Parage Natural. Destaquen les plajas de Les Alberquillas, la Cala del Cañuelo, abdós en Màlaga, i la de Cantarriján, plaja nudista de Granada. Separant-les, els escarpes de la Torre del Pi, Peñón del Flare, Cerro de la Caleta i Cerro Gros.

El Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals del Parage Natural establix les actuacions relacionades en la navegació marítima permesa i prohibida:

  • Serà de lliure realisació: La navegació en embarcacions a partir de 200 m en les plages i 50 m en el restant de la costa, des de la llínea de costa cap a mar adins. L'accés des de la mar a plages, cales o penya-segats en embarcacions sense motor, sense perjuí de lo dispost en la normativa sectorial d'aplicació vigent. El fondege i la permanència a la deriva de les embarcacions dins de les zones de fondege lliure que s'establixen en l'apartat 3, des del orto fins a l'ocàs. La navegació, l'accés des de la mar a plages, cales o penya-segats, l'accés des de les plages a la mar i el fondege i la permanència a la deriva de qualsevol tipo d'embarcació vinculada a l'administració en el desenroll de les seues funcions per a la gestió del Parage Natural, aixina com d'atres embarcacions en situacions d'emergència.
  • Queden prohibides: La navegació deportiva o de recree, la navegació en fins peixquers i la presència de qualsevol tipo d'embarcació a motor, motos nàutiques, artefactes flotants o de plaja en motor, artefactes nàutics de recree autopropulsados i artefactes d'arrastre, a menys de 200 m de la llínea de costa en zones de plaja i a menys de 50 m en el restant de la costa. L'accés des de la mar a plages, penya-segats i cales en embarcacions a motor. El fondege i la permanència a la deriva de les embarcacions fòra de les zones de fondege lliure que s'establixen en l'apartat 3 i dins de dites zones des de l'ocàs fins al orto.

Mapa interactiu

[editar | editar còdic]

Biodiversitat

[editar | editar còdic]

Conserva vegetació típicament mediterrànea, abundant en pins piñoneros, lentiscos, margalloneres, mirtos, romer marítim, tomello, lavanda, alucemas i albaidas. En la plaja de la Alberquilla, existix una interessant vegetació psammófila, com la barrilla espinosa o la oruga de mar, abdós de talle gros per a disminuir la salinisació. També podem trobar en algunes plages del parage natural Maro-Cerro Gros, com en la cala El Cañuelo, el coral anaranjado o coral estrelat, Atroides calycularis, el qual es troba en zones rocoses a on no aplega la llum del sol. En els escarpes, especialment en la Torre del Pi, abunden espècies típicament costeres, com el fenollera marítim, el asterisc groc, el matagallos i el espliego.

En l'àmbit marí alberga tres de les quatre espècies d'fanerógama marines presents en el llitoral andalús: Posidonia oceanica, Cymodocea nodosa i Zoostera marina.[2]

Entre la fauna pròpia de l'espai natural, destaquen els insectes, especialment els lepidòpters, com la palometa Bajá de dos coes, endèmica de la zona. Entre els reptils, el camalleó, la joya de l'espai natural, d'orige africà, de la mateixa manera que alguns mamífers com la gineta i el erizo moruno. En freqüència, es poden observar cabres montesas que baixen des de la serra de la Almijara, sobretot, en hivern. És abundant, igualment, la fauna marina (algas diverses, carrancs, tomates marines, clòchines...)

La major varietat es dona entre les aus, en anidamientos de gavines patiamarillas, cernícalos i falcons pelegrins, ademés d'atres espècies de gavines, charranes, petirrojos, tarabillas comunes, pinzones i currucas.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Llei 2/89 de 18 de juliol d'Espais Naturals Protegits d'Andalusia (BOJA n°60 de 27/7/89)
  2. Proposta de Pla d'Ordenació de Recursos Naturals