Anar al contingut

Pentecóntera

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Pentecóntera
Pentecóntera de bronze (miniatura moderna).

Una pentecóntera o pentecóntero (grec antic πεντηκόντερος, πεντηκόντορος o πεντηκοντήρης) era un barco de guerra grec impulsat per 50 remeros (d'ahí el seu nom), ademés d'un timonel i potser atres marins. També podia navegar a vés-la.

Tenia una eslora de 35 m de llarc, i una mànega de 5 m d'ample.

És el tipo de barco usat, segons el relat d'Homero, en la Guerra de Troya (XII). cita requerida Heródoto senyala que varen ser els focenses els primers que varen fer llarcs viages per mar, navegant no en «naus redones» (barcos mercants), sino en pentecónteras.[1] Este tipo de navío va ser abandonat en favor de la birreme i després de la trirreme, que es va impondre a partir del VI.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Heródoto, Història I.163.1-2