Anar al contingut

Pendent (matemàtica)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Slope picture.svg
Pendent (matemàtica)

En matemàtiques i ciències aplicades es denomina pendent a l'inclinament d'un element llineal, natural o constructiu respecte de l'horisontal (de 0° o 180°).

En geometria analítica, pot referir-se a la pendent de l'equació d'una recta (o coeficient angular)[1] com a cas particular de la tangente a una curva, en el cas de la qual representa la derivada de la funció en el punt considerat, i és un paràmetro rellevant, per eixemple, en el traçat altimétrico de carreteras, vies férrees o canals.

Àngul d'inclinament

[editar | editar còdic]

L'àngul α, definit tal com apareix en la figura, es diu àngul d'inclinament de la recta respecte a l'eix OX. La tangente (trigonométrica) de l'àngul d'inclinament α es diu coeficient angular de la recta i es designa usualment en la lletra k i llavors

m=tan(α)

En realitat, el coeficient angular i la pendent tenen el mateix significat geomètric. En l'equació y=kx+b que involucra el coeficient angular i l'ordenada en l'orige: k és el coeficient angular i b l'ordenada en l'orige.[2]

Pendent d'una recta

[editar | editar còdic]
Archiu:Wiki slope in 2d.svg
Pendent: m=ΔyΔx=tan(θ)

La pendent (m) d'una recta representa el creiximent o afluixó d'una recta, quan la pendent és positiva, en el pla cartesiano esta va de el III quadrant a l'I Primer quadrant, quan la pendent és negativa esta va de el II quadrant a el IV quadrant, quan la pendent és zero (0) la recta és una llínea paralela a l'eix X i perpendicular a l'eix I, que passa pel punt indicat, en este cas seria i = 2, la recta pansa pel punt 2 lo que vol dir que per a qualsevol valor de x sempre serà dos, el seu domini és tots els número real i el seu ranc 2, ara quan i = 0 la variable X pren qualsevol valor en este cas la pendent és infinita,és dir,és paralela a l'eix i i perpendicular a l'eix x, com en el cas de x = 3.

La pendent d'una recta en un sistema de representació rectangular (d'un pla cartesiano), sol estar representada per la lletra m, i està definida com la diferència en l'eix I dividit per la diferència en l'eix X per a dos punts distints en una recta. En la següent equació es descriu:

m=ΔyΔx=y2y1x2x1

Geometria

[editar | editar còdic]

Donat un sistema d'eixos cartesianos x i, una recta horisontal paralela o congruent en l'eix x té pendent igual a 0 (zero), i la seua representació es definix per la coordenada per a on esta travessa l'eix i. En aquells casos a on la recta es troba formant un àngul distint de zero, quant menor siga el valor de la pendent, menor àngul tindrà la recta sobre l'eix x; per eixemple, una recta inclinada (que s'eleve) un àngul de 45° sobre l'eix x tindrà una pendent positiva m=+1, i una recta declinada (que caiga) 30° tindrà una pendent negativa m=0,5. La pendent d'una recta vertical no està definida, i la seua representació s'indica per la coordenada a on esta travessa a l'eix x.

L'àngul θ que una recta forma en l'eix horisontal està relacionat en la pendent m per mig de la següent relació trigonométrica:

m=tanθ

o equivalentemente:

θ=arctanm

Dos o més rectes són paraleles si abdós posseïxen la mateixa pendent, o si abdós són verticals i per això no tenen pendent definida; dos o més rectes són perpendiculars (formen un àngul recte entre elles) si el producte de les seues pendents és igual a -1.

La pendent en les equacions de la recta

[editar | editar còdic]
Archiu:Linear functions2. caps block 5
Tres llínees rectes — Les llínees roja i blava posseïxen la mateixa pendent (m) que en este eixemple és ½, mentres que les llínees roja i vert intercepten a l'eix i en el mateix punt, per lo que posseïxen idèntic valor d'ordenada a l'orige (b) que en este eixemple és el punt x=0, i=1.

Si i és una funció llineal de x, llavors el coeficient de x és la pendent de la recta. Per lo tant, si l'equació està donada de les següents maneres:

y=mx+b

llavors m és la pendent. En esta equació, el valor de b pot ser interpretat com el punt a on la recta es interseca en l'eix I, és dir, el valor de y quan x=0. Este valor també és cridat ordenada en l'orige.

y=m(xa)

llavors "m" seguix sent la pendent. Pero en esta equació, el valor a pot ser interpretat com el punt a on la recta es interseca en l'eix X, és dir, el valor de x quan y=0. Este valor també és cridat abscissa en l'orige.


Si la pendent m d'una recta i el punt (x0,y0) de la recta són coneguts, llavors l'equació de la recta pot ser trobada usant:

yy0=m(xx0)

La pendent de la recta en la fòrmula general:

Ax+By+C=0

està donada per:

m=AB

Propietats

[editar | editar còdic]
  • Tenint com a senyes els coeficients angulars de dos rectes k1,k2, un dels ànguls μ formats per estes dos rectes es determina per la fòrmula

tan(μ)=k2k11+k1k2

  • La pauta de paralelisme de dos rectes és l'igualtat dels seus coeficients angulars

k1=k2.

La pauta de perpendicularidad de dos rectes es determina per les relacions:

k1k2=1 o k2=1k1[3]

  • Si en l'equació y=kx+b es manté constant k, només varia b, es té una família de rectes paraleles en coeficient angular constant k, que cobrix tot el pla, en recórrer b tot el conjunt ℝ.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Kletenik. Geometria analítica. Editorial Mir, Moscou.
  2. D. Kleténik. Problemes de geometria analítica. Editorial Mir, Moscou (1968)
  3. Kleténik. Op. cit.


Referències

[editar | editar còdic]