Peix fòssil

Archiu:Hemicyclaspis murchisoni. caps block 0

Fòssil de Hemicyclaspis murchisoni.

Els fòssils de peixos apareixen en el registre en el Cámbrico superior o Ordovícico inferior. No obstant, degut a que els peixos predominants en el Paleozoico són d'esquelet cartilaginoso, el seu fossilisació és complicada i, per tant, mostren un estat de conservació en el que no és fàcil observar detalls anatòmics. La ciència encarregada del seu estudi és la paleoictiología.

Característiques

Els restants fòssils de peixos poden correspondre a eixemplars complets o a restants aïllats com escamas, dents, otolitos, etc. Comparant en els demés vertebrats els peixos no són la millor representació dels fòssils, ya que la part del cos que es fosiliza correspon en l'esquelet intern, i encara que la majoria (peixos vivents i terciarios) formen part dels Teleósteos que presenten l'esquelet osificado, una gran cantitat dels que es varen donar en les eres paleozoica i mesozoica, ho tenien cartilagíneo, lo que va supondre una fossilisació complicada, per lo que les produccions dures de la pell (escudetes i escamas) són els elements conservats, sobretot quan formen un verdader esquelet extern.

Hi ha peixos de gran esquelet extern, com els peixos acorazar i els ganoideos, dels que es conserven més produccions dérmicas, i atres extinguits dels que només queden menudes produccions dures cutànees o les dents, com ocorre en els selacios.

Escamas

Per a facilitar la classificació cal diferenciar tres tipos de escamas:

• Escamas placoideas. Pròpia de selacios com les ralles i taburons. Es tracta d'uns corpúsculs de durea òssea, que en ocasions estaven molt junts, i protegien el cos de l'animal en una corfa d'ossos dérmicos, que va facilitar la fossilisació en estar formats en gran part per fosfat càlcic.

• Escamas ganoideas. Pròpies dels ganoideos, la seua forma és ròmbica i la seua disposició imbricada. Són lluents i dures i apareixen soltes o reunides entre els sediment. Permeten conservar la forma externa del peix, per eixemple, en els Palaeoniscus del Pérmico.

• Escamas cicloideas. Són les pròpies dels peixos més abundants i coneguts, els teleósteos, que posseïxen esquelet intern òsseu. Les escamas són laminillas redonejades, primes, elàstiques, en estrías radiants i concèntriques de creiximent. Estes escamas no se solen conservar, al no fosilizar be. Per eixe motiu, mentres que en els ganoideos la superfície externa i el contorn és lo més conservat, en els teleósteos ho és l'esquelet intern.

Dents

Les dents dels peixos posseïxen gran varietat de formes i situació. La seua estructura és semblant a les escamas placoideas, per lo que es classifiquen com a produccions dérmicas de la mucosa bucal. En poques ocasions presenten raïl en el alvéolo, com ocorre en els mamífers i reptils. Sobre la forma es mostren són diverses, en forma de gancho, en forma hemisfèrica, de fesol etc., o plaques unides en un conjunt com un mosaic. En el terciario marí es donen dents de taburons i atres escats que són triangulars, comprimits i tallants.

Evolució

Els primers restants fòssils de peixos apareixen en sediment del Cámbrico superior o del Ordovícico inferior. Fins al Silúrico predominaven els agnatos, pero a partir del periodo Silúrico va aumentar la diversitat de gnatostomados. En este terreny i més encara en el Carbonífero i en el Pérmico, els ganoideos són abundants, pero mostren esquelet cartilaginoso.

Al començ del Mesozoico es produïx una renovació de la fauna ictiológica. Se seguixen desenrollant els ganoideos i selacios, pero sorgixen peixos en esquelet intern òsseu, els primers teleósteos, que durant el Mesozoico van substituint més als ganoideos. Esta tongada és considerable en el Cretácico superior i en els primers periodos del Cenozoico (Eoceno). Esta fauna és semblada a l'actual. A nivell evolutiu, veem la persistència de numeroses formes des de que varen aparéixer fins a l'actualitat.

En 1938 uns peixcadors varen capturar un peix en la costa surest d'Àfrica d'estranyes característiques. Els científics varen trobar semblances entre este peix en aletes en forma de pates (Latimeria) i els celacantos, peixos sol coneguts per fòssils, aplegant a la conclusió de que els celacantos no s'havien extinguit. Latimeria viu en aigües molt profundes de l'oceà Índic.