Anar al contingut

Pedra picta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Pedra picta
Pedra picta de classe II en Aberlemno, c. 800 d. C.

Una pedra picta és un tipo d'estela monumental, generalment tallada o gravada en símbols o dissenys. Alguns tenen inscripcions ogam. Ubicades en Escòcia, principalment al nort de la llínea Clyde-Forth i en el costat este del país, estes pedres són l'evidencia restant més visible dels pictos i es creu que daten de el VI al IX, un periodo durant el qual els pictos varen ser cristianizados. Les pedres anteriors no tenen paralels en el restant de les illes britàniques, pero les formes posteriors són variacions dins d'una tradició insular més àmplia de pedres monumentals com les altes creus. Han sobrevixcut al voltant de 350 objectes classificats com a pedres pictas, els eixemples anteriors de les quals contenen, en molt, el major número d'eixemples supervivents dels símbols misteriosos, que han intrigado als estudiosos durant molt temps.[1]

Classificació

Cara este de la Pedra Donzella de Classe II

En The Early Christian Monuments of Scotland (1903), J. Romilly Allen i Joseph Anderson varen classificar per primera volta les pedres pictas en tres grups.[2] Els crítics han notat debilitats en este sistema, pero és àmpliament conegut i encara s'usa en el camp. En particular, la classificació pot ser enganyosa per a les moltes pedres incompletes. Allen i Anderson varen considerar que les seues classes provenien de periodos distints en seqüència, pero ara està clar que va haver un periodo considerable en el que es varen produir pedres de Classe I i II.[3]

  • Classe I — pedres sense treballar en símbols sol incisos. No hi ha creu en cap dels costats. Les pedres de classe I daten dels sigles VI, VII i VIII.
  • Classe II — pedres de forma més o menys rectangular en una gran creu i símbol(s) en un o abdós costats. Els símbols, aixina com els motius cristians, estan tallats en relleu i la creu en el seu entorn està plena de dissenys. Les pedres de classe II daten dels sigles VIII i IX.
  • Classe III — estes pedres no presenten símbols pictos idiomàtics. Les pedres poden ser lloses creuades, làpides tombades, creus independents i santuaris de pedra composta. S'originen en el VIII o IX. Historic Scotland descriu esta classe com "massa simplista" i diu que "hui en dia no es considera una categoria útil. Un fragment supervivent pot pertànyer a un monument que incloïa imàgens cristianes".

Propòsit i significat

De classe I, la pedra de Dunnichen posseïx símbols pictos que inclouen les formes "disc doble i vareta en Z" en el centre i "espill i pentine" en la part inferior.

El propòsit i el significat de les pedres solament s'entenen llaugerament, i les diverses teories propostes per a la Classe primerenca Les pedres de símbol I, aquelles que es considera que en la seua majoria són anteriors a l'expansió del cristianisme als pictos, són essencialment especulatives.

Moltes pedres cristianes posteriors de classes II i III cauen més fàcilment en categories reconeixibles com a làpides. Les pedres de símbols anteriors poden haver servit com a memorials personals o marcadors territorials, en símbols per a noms individuals, clans, linajes o parentesc, encara que existixen vàries atres teories i explicacions propostes dels significats dels símbols.

Ideogramas estàndar

Pedra 1 de Aberlemno, de classe I

Les pedres de classes I i II contenen símbols d'un conjunt reconeixible d'ideogramas estàndar, molts exclusius de l'art picto, que es coneixen com a símbols pictos. El número exacte de símbols pictos distints és incert, ya que existix cert debat sobre qué constituïx un símbol picto i si algunes formes variades deuen contar-se juntes o per separat. Les estimacions més inclusivas superen els xixanta símbols diferents, pero una estimació més típica és "al voltant de trenta",[4] o "al voltant de quaranta" segons Historic Scotland.[1]

Algunes són representacions d'objectes quotidians, com "l'espill i el pentine", que podrien haver segut utilisats per pictos d'alt estatus. Els símbols casi sempre estan disposts en parells o conjunts de parells, a sovint en el tipo d'objecte, com l'espill i el pentine, baix dels demés, i els animals generalment es troben solament en combinació en els tipos abstractes. D'ahí que alguns pensen que podrien representar noms, linajes o parentesc, com els clans de dos pares, anàlecs al kamon japonés. Segons Anthony Jackson, els parells de símbols representen aliances matrimonials matrillinials.[5]

Els símbols es troben en algunes de les supervivència extremadament rares de joyeria picta, com el parell de plaques d'argent del tesor de la Llei de Norrie que es troba en Fife a principis de el XIX. sigle,[6] i la cadena de Whitecleuch.[7][8]


Els símbols també es troben a voltes en atres objectes mòvils com a chicotets discs de pedra i ossos, principalment de les Illes del Nort. Les formes simples o primerenques dels símbols estan tallades en les parets de les coves costeres en East Wemyss, Fife i Covesea, Moray. Per lo tant, es creu provable que estigueren representats en atres formes més peridores que no han sobrevixcut en el registre arqueològic, tal volta incloent roba i tatuages. Alguns símbols apareixen en tot el ranc geogràfic de les pedres, mentres que, per eixemple, sis pedres en l'únic símbol d'un bou trobades en el fort Burghead sugerixen que açò representava el lloc en sí o als seus propietaris, a pesar de que apareixen atres eixemples en atres llocs.

Anàlisis de Exeter

Un equip de l'Universitat de Exeter, utilisant anàlisis matemàtics, ha conclós que els símbols en les pedres en imàgens pictas "exhibixen les característiques dels llenguages escrits", a diferència de "caràcters aleatoris o sematográficos (heràldics)".[9][10]

L'afirmació dels analistes de Exeter ha segut criticada pels llingüistes Mark Liberman i Richard Sproat en l'argument de que la distribució no uniforme dels símbols, que es prenen com a evidència de l'escritura, és poc diferent de les distribucions no uniformes no llingüístiques (com les tirades de daus), i que l'equip de Exeter està utilisant una definició d'escritura més àmplia que l'utilisada pels llingüistes.[11][12]


Fins a la data, inclús aquells que proponen que els símbols deuen ser considerats "escrits" des d'este enfocament matemàtic no tenen un dessiframent sugerit.[13][14] Encara que estudis anteriors basats en un enfocament contextual, que postulen l'identificació de el "cult celta precristiano de l'arquero guardià" pagà, han sugerit possibles significats de clàusules per a parells de símbols.[15][16]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Pictish Stones [1] archivat en Wayback Machine., "The Symbols"
  2. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas». Volumes 1 and 2; Volume 3.
  3. ↑ Pictish Stones [2] archivat en Wayback Machine., "Types of Stone".
  4. ↑ Forsyth, Katherine (1997). Henry (ed.). Some thoughts on Pictish Symbols as a formal writing system, Balgavies, Forfar: Pinkfoot Press, pp. 85–98. ISBN 978-1-874012-16-0. «Pictish and related studies presented to Isabel Henderson»
  5. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  6. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  7. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  8. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  9. ↑ Ravilious. «Mathematics of ancient carvings reveals lost language». New Scientist.
  10. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  11. ↑ Liberman. «Pictish Writing?». Consultat el 2010-09-17.
  12. ↑ «Ancient symbols, computational linguistics, and the reviewing practices of the general science journals». Computational Linguistics. Archivat des d'el original, el 2010-12-31. Consultat el 2010-09-17.
  13. ↑ See now the recent hypothesis about, based on the Shannon entropy, in: (2010).«Pictish symbols revealed as a written language through application of Shannon entropy».Proceedings of the Royal Society A: Mathematical, Physical and Engineering Sciences., open access; article abstract)
  14. ↑ «[3]». Consultat el 11 d'octubre de 2022. «Onze thought to be roc art, carved depictions of soldiers, horses and other figures llaure in fact part of a written language dating back to the Iron Age. A new written language, belonging to the early Pict society of Scotland, has just been identified»
  15. ↑ Griffen. «The Pictish Art of the Archer Guardian». fanad.net/grifpub.html. Celtic Studies Association of North America. Consultat el 2011-05-30.
  16. ↑ Griffen. «The Grammar of the Pictish Symbol Stones». fanad.net/grifpub.html. Celtic Studies Association of North America. Consultat el 2011-05-30.

Bibliografia

  • Henderson, George; Henderson, Isabel. The Art of the Picts: Sculpture and Metalwork in Early Medieval Scotland. Thames and Hudson, 2004. ISBN 978-0-5002-8963-1


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Pedra_picta&oldid=1511932»