Anar al contingut

Bola de pedra tallada

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Bola de pedra tallada, datada del Neolític, en múltiples abultamientos.
Erro al crear miniatura:
Un eixemple de bola de pedra tallada trobada en Towie, Aberdeenshire, datat entre 3200 i 2500 a. C. La bola està decorada profusamente en ones, círculs, espirals, punts i atres formes.[1]
Erro al crear miniatura:
Bola de pedra tallada de arenisca de gra fi, 64 mm de diàmetro, en la superfície ornamentada per sis discs proyectats llaugerament, trobada en la granja Jock's Thorn en Kilmaurs, East Ayrshire, Escòcia (NS 417 410).[2]

Una bola de pedra tallada és una petroesfera, usualment esfèrica i en ocasions ovoide. Tenen entre 3 i 160 abultamientos que descollen en la superfície. El seu tamany és prou uniforme, al voltant de 7 cm de diàmetro. Daten de finals del Neolític, i possiblement apleguen fins a l'Edat de Ferro i es troben principalment en Escòcia, encara que també en el restant de Gran Bretanya i Irlanda. Es troben des de les que carixen d'ornamentació (aparte de les protuberàncies) a les que tenen patrons de gravat extensos i altament variats.[2] Una àmplia gama de teories s'han plantejat per a explicar el seu us o significat, sense que cap haja obtingut molt àmplia acceptació.

Antiguetat i localisació

[editar | editar còdic]

Les boles de pedra tallada apleguen fins als 4000 anys d'antiguetat, procedents de finals del Neolític i es prolonguen fins a, a lo manco, l'Edat del Bronze.

Casi totes han segut trobades en el noreste d'Escòcia, la majoria en Aberdeenshire,[3] la terra fèrtil que s'estén a l'est dels monts Grampianos. Una distribució similar a la dels símbols pictos va dur en un principi a la suposició de que les boles tallades de pedra eren artefactes pictos.[4] Les troballes de Aberdeenshire coincidixen en inusuals círculs de pedra «reclinados», lo que sugerix un orige neolític.[5] Com són objectes fàcils de transportar, alguns han segut trobats en Iona , Skye, Harris, Uist, Lewis, Arran, Hawick, Wigtownshire i quinze d'Orkney. Fòra d'Escòcia s'han trobat eixemples en Irlanda en Ballymena, i en Anglaterra, en Durham, Cumbria, Lowick i Bridlington. Els diàmetros de les boles més grans (90 mm) corresponen a eixemplars de Aberdeenshire, llevat un, de Newburgh en Fife.

A finals de 1970 s'havien registrat un total de 387.[4] D'estes, en molt, la major concentració (169) es va trobar en Aberdeenshire. Per a 1983 la sifra havia aumentat a 411,[6] i en la segona década de el XXI es tenien contabilisades 425.

En 2013, els arqueòlecs varen descobrir una bola de pedra tallada en el Ness de Brodgar, una troballa de tal objecte in situ «en un context arqueològic modern» [Well, hardly anyone has ever found a carved stone ball in a modern archaeological context], fins ara casi totes havien segut trobada descontextualisades lo que les feya no datables.[7]

Context arqueològic

[editar | editar còdic]

Moltes de les boles gravades no han tingut el seu context de descobriment i la majoria s'han trobat com a conseqüència de l'activitat agrícola. Cinc varen ser desenterradas en el poblat de Skara Brae i una atra en el castre de Dunadd. La distribució de les boles és similar a la de les caps de maza, que eren les armes i objectes de prestigi utilisats en situacions ceremoniales.<[8] La falta de context pot distorsionar l'interpretació. És provable que les troballes a l'encert hagen segut arreplegats i incorporats a les coleccions en ser estèticament atractives. Boles danyades o planes tenien menys provabilitats de trobar mercat que els eixemplars decorats per lo que algunes d'estes últimes podrien ser fraudulentes.

Vore també

[editar | editar còdic]
  1. «Carved stone ball» (en anglés). National Museums of Scotland. Consultat el 24 de març de 2013.
  2. 2,0 2,1 Marshall,, pp. 4–72
  3. Kirk, 1983, p. 110.
  4. 4,0 4,1 Marshall,, p. 55
  5. Barclay, 2003, p. 137.
  6. Marshall,
  7. «Dig Diary — Wednesday, August 7, 2013» (en anglés). Orkneyjar. Archivat des d'el original, el 25 de març de 2014. Consultat el 25 de març de 2014.
  8. Marshall,, p. 62-63

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • (2003) «8. The Neolithic», Scotland After the Isse Age: Environment, Archaeology and History 8000 Bc-Ad 1000 (Google BooksGoogle Books) (en anglés), Edinburgh University Press, pp. 127-150. ISBN 9780748617364. La versió en llínea és una vista parcial del llibre.
  • Kirk, William (1983). «Prehistoric Scotland: The Regional Dimension», Scotland: A New Study (Google BooksGoogle Books) (en anglés), Newton Abbott: David & Charles. ISBN 9780715380840. La versió en llínea és una vista parcial del llibre.
  • (1983).«Further notes on Carved Stone Balls».Proc Soc Antiq Scot.113
628-646.
  • (1976/77).«Carved Stone Balls».Proc Soc Antiq Scot.108
4–72.


Referències

[editar | editar còdic]