Anar al contingut

Pedra de Magdala

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Magdala Stone (4).jpg
Pedra de Magdala

La Pedra de Magdala és un bloc de pedra calcàrea que es va descobrir dins de les ruïnes d'una sinagoga en l'antiga ciutat de Magdala. Segons els arqueòlecs tant la sinagoga com la pedra són anteriors a la destrucció del Segon Temple en l'any 70.

La pedra destaca per contindre gravats que semblen descriure el Segon Temple, la qual cosa és especialment rellevant perque dita pedra hauria segut tallada mentres el Temple encara estava en peu. Alguns estudiosos sugerixen que el descobriment d'esta pedra obri la possibilitat d'entendre la sinagoga com a espai sagrat inclús ya abans de la destrucció del Segon Temple. Esta teoria, si és certa, supondria l'invalidació d'un consens sostingut des de fa molt temps pels erudits segons el qual, mentres el Temple va estar en peu, les sinagogues no serien sino simples recints per a reunir-se, tal volta per a la llectura i l'estudi de la Llei i atres llibres sagrats, pero no espais sagrats per dret propi.

La pedra és també rellevant per contindre l'image més antiga coneguda del Candelabro del Temple trobat en una sinagoga, i el primer bajorrelieve del mateix Candelabro.[1]

Història

[editar | editar còdic]
Archiu:Magdala um 1900.jpg
Poble del Mejdel XIX. En primer pla, la tomba de Mohamed El-ʿAjami.

La pedra va ser descoberta durant l'excavació de la sinagoga de Magdala en 2009.[2][3][4]

La pedra es conserva en el Museu Rockefeller, baix el conte de l'Autoritat d'Antiguetats d'Israel. En diverses ocasions ha segut exposta al públic, com en 2017, quan es va exhibir en l'exhibició Menora: Worship, History, Legend, organisada en Roma pel Vaticà i el Museu judeu de Roma.[1]

La pedra medix aproximadament 60 cm de llongitut, per 50 cm d'esgambi i 40 cm d'altura.[5]


El costat sur de la pedra (d'acort en la posició en que va ser trobada, és dir, el costat que estava encarat cap a Jerusalem) presenta un arc recolzat sobre un parell de columnes. Dins de l'arc es troba una Menorá de sèt braços i tres peus. Baix de la Menorá hi ha un quadrat que podria considerar-se un pedestal per a esta o una taula. Dos gerres en doble torra flanquegen la Menorá i el quadrat.[5] L'arqueòloga Dina Avshalom-Gorni va catalogar el descobriment com "apassionant i únic."[6]

Mordechai Aviam interpreta l'objecte quadrat que es troba baix de la Menorá com l'altar d'or que hi havia davant de la Menorá en el Temple per a oferir incens.[5]

Archiu:Magdala Stone (5).jpg
Panel lateral de la pedra de Magdala.

Els panels laterals de la pedra són idèntics entre sí: cada u mostra una arcada composta per quatre arcs. Dins de tres dels arcs es veuen unes figures que semblarien manojos d'alguna planta, i dins del quarto arto hi ha un objecte que s'assembla a una llàntia d'oli vista des de dalt. L'interpretació d'estes figures don diverses: mentres que alguns pensen que les figures dins dels arcs representen manojos d'algun cereal (provablement blat), uns atres (com Rina Talgam i Mordechai Aviam) pensen que el conjunt oferix una image arquitectònica del temple::.[5][2] per darrere de l'arcada es voria una segona arcada (els supòsits manojos no serien més que columnes que sostenen una atra série d'arcs), la qual cosa seria una image del Temple de Jerusalem[5]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 «[1]», Ami. Consultat el 2017-06-12.
  2. 2,0 2,1 «[2]». Consultat el 2015-12-09.
  3. «[3]», Christian Today. Consultat el 2015-12-09.
  4. «[4]», Claves of Israel. Consultat el 2015-12-09.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Novum Testamentum.(55)doi:10.1163/15685365-12341433.Consultat el 2015-12-09.
  6. Staff. "Unique ancient synagogue exposed at Siga of Galilee", Israel Ministry of Tourism, September 14, 2009.


Referències

[editar | editar còdic]