Pastoralis officii
Pastoralis officcii, en espanyol, "Pel nostre deure pastoral", és la trigèsim novena encíclica de León XIII, en ella es dirigix als arquebisbes i bisbes del imperi alemà i del imperi austrohúgaro,[1] condenant els duels.[2]
Contingut de la encíclica
| Pastoralis officii conscientia et proximorum caritate permoti, datis ad Nos superiore anno litteris, referendum censuistis de singularium certaminum, quae duella vocant, in populo vestro frequentia. | Moguts per la consciència del deure pastoral i de l'amor al pròxim, en les cartes que nos vàreu dirigir l'any passat vos vàreu propondre informar-nos de la freqüent repetició, entre el vostre poble, d'eixos particulars combats que prenen el nom de duels. |
Com indica en l'incipit d'esta encíclica el papa respon a una preocupació transmesa pel episcopado d'Alemània i Austrohungría, que llamentant la pràctica dels duels entre els catòlics, demanaven al Sant Pare que en les seues paraula denunciara eixa pràctica.
El papa califica el duel com una costum aberrant, estesa llamentablement entre les nacions, de modo que és difícil trobar un poble en que no es practique. Per lo demés, ningú pot desconéixer que tant la llei natural com per la llei divina positiva;
El duel pertorba, ademés, l'orde social en otorgar als particulars la força i el poder de protegir els seus drets i venjar les ofenses. Recorda la encíclica com l'Iglésia ha condenat des d'antic està pràctica; aixina les Constitucions d'Alejandro III, el Concili de Trento, que va jujar fòra de l'Iglésia i privats la sepultura eclesiàstica als que practiquen el duel; Benedicto XIV, que va ampliar i va aclarir eixa condena per mig de la Constitució apostólica Detestaten, de 10 de novembre de 1752, i més recentment Pío IX, en la Carta apostólica Apostolicae Sedis, en la que declara que la censura latae sententiae s'aplica no solament als que s'enfronten en duel, sino també als padrins, testics, i qualsevol que estan al corrent d'un duel.
A lo llarc de la encíclica el papa rebuja les falses raons que s'argumenten en favor del duel, com a defensa d'una calúmnia o de l'honor ultrajado; puix res d'açò queda resolt per la victòria d'un dels duelistas. Pel contrari, el que desprecia l'opinió del vulgo i preferix sofrir una injúria a faltar a la seua deure, mostra aixina la seua virtut. Per una atra part, la bajeza del duel queda també de manifest per la seua prohibició per la llegislació civil.
També és infundada l'opinió d'els qui considerant que deuen impedir-se els duels en caràcter general, pero deuen permetre's als militars, perque aixina s'enaltix el valor dels soldats. Una opinió insensata puix els actes injusts ho són per a totes les persones, qualsevol que siga la seua condició. Crida l'atenció que en una época com l'actual, que es dona poca consideració a les costums antigues i es rebuja tot lo no raonables, es mantinga esta perniciosa costum del duel.
Conclou la encíclica senyalant la necessitat d'inculcar a tots les raons que s'han expost, i demanant a Deu que faça eficaços els esforços per desterrar esta costum.
Vore també
- León XIII
- Encíclicas de León XIII
- Duel
- [[Archiu:{{#switch:Iglésia catòlica|20px|Vore el portal sobre Iglésia catòlica]] Portal:Iglésia catòlica. Contingut relacionat en Iglésia catòlica.
Referències
- ↑ En la versió italiana de la encíclica publicada en la pàgina web del Vaticà, apareix dirigida en primer lloc a la moradura Franziskus von Paula Schönborn (27 de juliol de 1885-25 de juny de 1899), en referència genèrica als demés arquebisbes i bisbes
- ↑ «Pastoralis officii (die 22 Septembris 1891) | LEO XIII». www. vatican. va. Consultat el 2023-05-29.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pastoralis officii» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.