Partenogénesis en mamífers
En biologia i genètica, la partenogénesis en mamífers fa referència a la capacitat de reproducció partenogenética en mamífers. No es coneix que succeïxca naturalment en mamífers, no obstant s'ha induït artificialment en èxits parcials o totals en distintes espècies.
En 1936 Gregory Goodwin Pincus va notificar que havia induït partenogénesis en un conill exitosamente.[1] En abril de 2004, científics de l'Universitat d'Agricultura de Tòquio varen amprar partenogénesis per a crear un rata sense pare. Amprant gene targeting, varen ser capaços de manipular dos loci H19/IGF2 i DLK1/MEG3 per a produir una rata bimaterno[2] i posteriorment demostrar que les rates sense pare tenien una major longevitat.[3]
La partenogénesis induïda en rates i mones sol resultar en un desenroll anormal. Açò es deu a que els mamífers posseïxen regions d'impronta genètica, a on o be el cromosoma matern o be el patern és inactivado en la progenie per a que el desenroll procedixca normalment. Un mamífer creat per partenogénesis tindria el doble de dosis de gens d'impronta materna, i cariria dels paterns, donant lloc a anormalitats en el desenroll. S'ha sugerit[4] que el plegament de la placenta o la interdigitación són algunes causes del desenroll abortivo dels partenotes porcins. Com a conseqüència, l'investigació en partenogénesis humana s'enfoca en la producció de cèlules mare per al seu us en tractaments mèdics, i no com a estratègia reproductiva.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Text complet de "The eggs of mammals" d'Internet Archive
- ↑ (2007).Nature Biotechnology.25(9)
- 1045–50.doi:10.1038/nbt1331.
- ↑ (2009).Human Reproduction.25(2)
- 457–61.doi:10.1093/humrep/dep400.
- ↑ (2009).Biology of Reproduction.81(5)
- 906–920.doi:10.1095/biolreprod.109.078139.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Partenogénesis en mamíferos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.