Anar al contingut

Partícula X17

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La partícula X17 és una partícula subatòmica hipotètica proposta per Attila Krasznahorkay i els seus colegues per a explicar certs resultats de medició anómals.[1] S'ha propost que la partícula explique els ànguls amplis observats en les trayectòries de les partícules produïdes durant una transició nuclear d'àtoms de berili-8 i en àtoms d'heli estables.[2] La partícula X17 podria ser el portador de força per a una quinta força postulada, possiblement conectada en la matèria obscura,[2] i ha segut descrita com un bosón vectorial protofóbico (és dir, ignora els protones)[3] en una massa propenca a 17 MeV.[2]

L'experiment NA64 en el CERN busca la partícula X17 proposta en colpejar els fas d'electrons del Super Proton Synchrotron en el núcleu objectiu fix.[4][5]

Descobriment

[editar | editar còdic]

En 2015, Krasznahorkay i els seus colegues de ATOMKI, l'Institut Hongarés d'Investigació Nuclear, varen postular l'existència d'un nou bosón llauger en una massa d'aproximadament 17 MeV (és dir, 34 voltes més pesat que un electró).[6] En un esforç per trobar un fotó obscur, l'equip va disparar protones a objectius prims de liti-7, que varen crear núcleus inestables de berili-8 que després varen decaure i varen produir parells d'electrons i positrones. Es va observar un excés de descomposició en un àngul d'obertura de 140° entre els i+ i i− partícules i una energia combinada d'aproximadament 17 MeV. Açò va indicar que una chicoteta fracció de berili-8 podria derramar el seu excés d'energia en forma d'una nova partícula. El resultat va ser repetit en èxit per l'equip.[2]

Feng et al. (2016)[7] va propondre que un bosón X protofóbico, en una massa de 16,7 MeV, acoplament suprimits a protones en relació en neutrons i electrons en el ranc del femtómetro, podria explicar les senyes. La força pot explicar l'anomalia del muón g-2 i proporcionar un candidat a matèria obscura. A partir de 2019, s'estan realisant varis experiments d'investigació per a intentar validar o refutar estos resultats.[6][7]

Krasznahorkay va publicar una prepublicación anunciant que ell i el seu equip en ATOMKI havien observat en èxit les mateixes anomalies en la desintegració d'àtoms d'heli estables que s'havien observat en el berili-8, enfortint el cas de l'existència del X‑ 17 partícules. Açò es va cobrir en el periodisme científic, centrant-se en gran mida en les implicacions que tindria l'existència de la partícula X-17 i una quinta força corresponent en la busca de matèria obscura.[8][9][10]

Referències

[editar | editar còdic]