Fotó obscur
El fotó obscur és un hipotètic bosón massiu acoplat al fotó de l'electromagnetisme[1] predit per moltesPlantilla:QuinPlantilla:Quants extensions al modele estàndar.[1] És candidat a la matèria obscura.
Actualment els experiments NA64 del CERN[2] i DarkLight en el MIT està en busca d'esta partícula.
Es vaig crear que també podria el fotó obscur tindre els seus llongituts d'ona com un fotó ordinari.
Introducció
[editar | editar còdic]El model més senzill per a explicar la matèria obscura —el model WIMP— adolix de varis problemes que han impedit el seu consens en la comunitat científica. El més sobreixent és la falta de detecció de tals partícules, a pesar de que els inicis dels esforços per a conseguir esta evidència daten de 1990.
Davant estes deficiències, s'han considerat models més complexos de matèria obscura. Un que considere més partícules i noves interaccions entre elles, la força obscura. El mediador de dites interaccions seria un fotó obscur.[3]
Esta nova força obscura està motivada per quatre anomalies astrofísiques observades, a saber:
- La "boira" observada pel satèlit WMAP
- L'excés d'energia dels positrones dels rajos còsmics observats en els experiments PAMELA, Atic, FERMI, HESS[4]
- L'excés en 511 keV observat pel satèlit INTEGRAL[5]
- L'influència gravitacional fora del camp gravitatorio en un cos de matèria ordinària
Potencials confirmacions
[editar | editar còdic]Anomalia 8Be
[editar | editar còdic]Científics hongaresos[6] reinvestigaron anomalies observades prèviament en l'emissió electró-positrón en la transició del berili-8.[7] L'experiment va consistir en un fes de protones imadiados sobre làmines de LiF2 i LiO2. La discrepància entre la teoria i els resultats experimentals és significativa i pot ser descrita assumint la creació i desintegració d'un bosón.[8] Varen publicar un artícul en la Physical Review Letters exponent la possible evidència d'una nova força fonamental en simetria O(1). El bosón mediador seria un fotó obscur,[9] una partícula de llum 30 voltes més pesada que l'electró.[10] No obstant, un treball de l'Universitat de Califòrnia en Irvine demostra que en lloc d'un fotó obscur seria un bosón de Higgs protofóbico.[10]
Experiment NA64
[editar | editar còdic]Este experiment consistix emetre un fes d'electrons sobre un detector. Les interaccions d'estes partícules en els núcleus atòmics en el detector produïxen fotons visibles. Pel principi de conservació de l'energia, la pròpia dels electrons incidents deu ser igual a la dels fotons emesos. La discrepància entre estes dos mides posen en evidència l'existència de fotons obscurs que duen l'energia faltante.[11]
Experiment DarkLight
[editar | editar còdic]L'experiment DarkLight, acrònim per a "Detecting A Resonance Kinematically with eLectrons Incident on Gaseous Hydrogen Target", s'està portant a terme en les instalacions del Jefferson Lab, Virginia, Estats Units. Utilisa un fes intens d'electrons en la busca d'un fotó pesat, A' per mig de la busca d'una resonància a la massa de l'A' en l'espectre de massa invariante de l'electró-positrón.[12]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «La massa del fotó obscur i la matèria obscura | Ciència». La Ciència de la Mula Francis. Consultat el 2 de març de 2017.
- ↑ «A la caça del fotó obscur». www.europapress.es. Consultat el 2 de març de 2017.
- ↑ Investigació i Ciència.(468)ISSN 0210-136X.
- ↑ «La matèria obscura galàctica no pot explicar les observacions de PAMELA, ATIC, Fermi i HESS». Francis (th)I mule Science's News. Consultat el 9 de març de 2017.
- ↑ «511 keV Positron/Electron Annihilation Ray Line». Consultat el 9 de març de 2017.
- ↑ A. J. Krasznahorkay, M. Csatlós, L. Csige, Z. Gácsi, J. Gulyás, M. Hunyadi, I. Kuti, B. M. Nyakó, L. Stuhl, J. Timár, T. G. Tornyi, Zs. Vajta, T. J. Ketel, and A. Krasznahorkay
- ↑ Physical Review Letters.116(4)doi:10.1103/PhysRevLett.116.042501.Consultat el 3 de març de 2017.
- ↑ Physical Review Letters.116(4)doi:10.1103/PhysRevLett.116.042501.Consultat el 3 de març de 2017.
- ↑ «[1]». Consultat el 2 de març de 2017 (en és-ES).
- ↑ 10,0 10,1 «[2]». Consultat el 5 de març de 2017 (en és).
- ↑ «NA64 hunts the mysterious dark photon | CERN» (en en). home.cern. Consultat el 5 de març de 2017.
- ↑ «DarkLight Home Page». dmtpc.mit.edu. Archivat des d'el original, el 5 de novembre de 2013. Consultat el 2 de març de 2017. «Using an intense electron beam at the free electron laser (FEL) facility at Jefferson Lab in Virginia, USA, the experiment will attempt to observe a "heavy photon", the A′ (pronounced "A-prime"), by looking for a resonance peak at the A′ mass in the electron-positron invariant mass spectrum.»
Bibliografia Adicional
[editar | editar còdic]- Physical Review Letters.doi:10.1103/PhysRevLett.116.042501.Consultat el 2 de febrer de 2017.
- L'hipotètic fotó obscur es desintegra en un electró i un positron
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fotón oscuro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.