Parlament de Negrete (1793)

Erro al crear miniatura:

El Parlament de Negrete de 1793 en un dibuix del Atles de l'història física i política de Chile de Claudio Gai.

Parlament de Negrete (1793); junta diplomàtica de la que va emanar un tractat entre les autoritats colonials espanyoles de Chile i els principals líders del poble mapuches. La reunió es va dur a efecte del 4 al 7 de març de 1793, a la vora del Riu Biobío, en el vau fronteriç de Negrete, per iniciativa del capità general i president de la Real Audiència de Chile, Ambrosio O'Higgins. És considerat habitualment com el més suntuoso, car i solemne parlament diplomàtic realisat en la frontera chilena del Imperi espanyol.

Context

El governador O'Higgins va citar a la reunió en la finalitat de ratificar acorts anteriorment alcançats en la nació mapuche, en el Parlament de Lonquilmo, dèu anys abans, en 1783. En Lonquilmo el propi O'Higgins havia dirigit les negociacions, pero en el ranc subalterno de brigadier, o cap militar de la frontera.

O'Higgins es trobava en eixercici del seu càrrec des de 1788, per lo que va deure semblar-li prudent renovar les paus, passat un lustre del seu mandat colonial i una década des de l'última junta general.

Segons l'acta de Negrete, per una atra part, hi havia forts signes d'agitació en l'interior de la nació mapuche, que podia terminar tornant-se contra els espanyols. Consigna el document que:

«ha segut moltes voltes pertorbada la pau interior entre vàries de les nacions que componen els quatre Butalmapus, i ha dut les seues disencions i desabenencias fins a haver pres les armes, furtant les facendes uns a uns atres, i succeït mortandades horribles entre els de Bureu, Mulchén, Pehuenches de Rucalhue i Guenco d'una part, contra els d'Angol i atres parcialitat del Butalmapu dels Plans».

Per una atra part, el governador tenia especial preocupació per la realisació de cada volta més freqüents incursions mapuches en el Virreinato del Riu de l'Argent, que els mapuches, en parlaments anteriors, s'havien compromés a no repetir.

Per un atre costat, al sur dels butalmapus mapuches, en el territori huilliche, s'havia produït en 1792 la Rebelió de Riu Bo, lo que agregava un atre ingredient de volatilitat en la frontera. Davant l'impossibilitat de que els loncos huilliches acodixquen a Negrete, es realisarà més al sur una reunió bessona: el Parlament de les Canoas (Rahue), celebrat el 8 de setembre de 1793.:)

La reunió

La reunió de Negrete va costar a la corona la considerable suma de 10.897 pess, gastada en la seua major part en els regals i agasajos, que per costum es brindaven als assistents indígenas. Estos, segons les actes, incloïen a 161 cacics (loncos), 16 capitans, 11 mensagers (aucanés), 77 "capitanejos" i 2.380 mocetones o guerrers. En total la concurrència era de 2.645 mapuches, sense considerar dònes, chiquets i uns atres no contemplats.

La comitiva espanyola contemplava la presència d'un dibuixant, Ignacio Andia i Varela, en la missió de registrar l'event. S'ha supost que el seu original hauria servit de model a l'ilustració alusiva al Parlament de Negrete que Claudio Gai va incloure en el seu Atles de l'història física i política de Chile de 1854.

En la “Història general de Chile”, escrita per el pedagogo, diplomàtic i historiador chilé Diego Fancs Arana, es menciona:

• “.... El Governador es trasllada al sur i celebra en els indis el parlament de Negrete. Quan O’Higgins va haver deixat en via d'eixecució els treballs públics en que hi havia lloc tant encabotament, el camí de Valparaíso i els tallamars de Santiago, va determinar traslladar-se a la frontera a visitar els forts i les guarnicions militars, i a celebrar en els indis el parlament de costum, que havia anat posponent d'any en any. Va començar per donar les seues órdens a l'intendent de Concepció per a que citara als indis al campament de Negrete. O’Higgins contava llavors setenta y dos anys. Sent-li casi impossible el mamprendre a cavall un viage tan llarc i penós, va manar allistar una carrossa del seu servici, i en ella es va posar en marcha el 2 de decembre de 1792. Acompañábanlo entre atres funcionaris, el doctor don Ramón de Roces, que per mort de l'assessor Guzmán havia entrat a l'eixercici d'este càrrec, i el secretari de govern don Judas Tadeo dels Reis. En tots els pobles del trànsit, la comitiva del governador atrea dels camps veïns un gran número de curiosos que jamai havien vist un coche recórrer aquells camins. El governador s'hostajava indiferentement en els pobles o en les cases de camp que trobava en el seu trànsit, s'imponia en tots els llocs de les necessitats que podia atendre l'administració pública, i el 24 de decembre entrava a la vila de Los Àngeles i donava principi als seus treballs en la seua acostumada activitat. No obstant, la convocaació de les tribus araucanas per a assistir al ceremonioso parlament, oferia en eixes circumstàncies séries dificultats. Al sur de Valdivia, els indis, com contarem, estaven en oberta rebelió contra els espanyols, i eixa rebelió, que tenia molt ocupades a les autoritats d'eixa plaça, mantenia inquietes, retretes o disimuladament hostils a algunes atres tribus. Els indis de la costa veïna a l'Imperial es negaven a eixir de les seues terres temerosos de que es volguera castigar-los del alevoso salteo del bisbe de Concepció en novembre de 1787. A conseqüència de la campanya mampresa l'any següent pels pehuenches contra el caudillo Llanquitur, els aliats d'este estaven recelosos i desconfiats, i posaven dificultat per a concórrer al parlament; i, encara que, al fi, atrets per les seguritat d'amistat que se'ls donava, i per la codícia dels regals que se'ls anaven a repartir, es varen resoldre a presentar-se en ell, els enconos arraïlats en els pits d'eixos bàrbars, varen donar orige a sanguinoses pendencias que a penes podien reprimir les tropes espanyoles. El 27 de febrer de 1793, creent vençudes en el seu major partix estes dificultats, va eixir O’Higgins dels Àngels, i es va instalar en les ramadas que havia fet alçar en el pintoresc camp de Negrete. Allí se li varen ser reunint l'intendent de Concepció, brigadier don Francisco de Mata Linares, i prop d'1.500 soldats de llínea i de milícies i 66 oficials efectius o titulars. El bisbe de Concepció don Francisco de Borja Maran, que despuix dels successos que acabem de recordar, no volia tindre res a vore en els indis, i l'assistència dels quals al parlament O’Higgins havia resolt evitar per a no excitar els recels i desconfiances dels bàrbars, va enviar en la seua representació al deán de la catedral don José Tomás Rosegue i Alarcón. Per part dels indis varen concórrer, segons les actes del parlament, 161 cacics, 16 capitans vells i de respecte, 11 mensagers, 77 capitanejos i 2.380 mocetones, o acompanyants que acodien a aquella festa per a alcançar la seua part en els agasajos. Els indis de la costa varen ser els últims en aplegar, originant el retardo en la celebració del parlament. En eixos dies es varen renovar entre els indis que havien concorregut, les discòrdia i pendencias en tot el furor que desplegaven en les seues lluites. El parlament de Negrete, pospost de dia en dia per la tardança d'algunes tribus d'indis, es va obrir al fi el 4 de març. O’Higgins va començar la sessió en un llarc i raonat discurs en que no falten traces de verdadera eloqüència, i que va ser traduït als indis pels intérprets, pero que va deure produir entre ells el mateix efecte de tots els que es pronunciaven en eixes estèrils i ineficaces cerimònies. Tres dies es varen passar en estes conferències, alternades en els senzills, pero abundants convits en que se servia als indis molta carn torrada i molt vi. En l'aparat de costum, varen jurar estos el seu amor a la pau i la seua sumissió al rei d'Espanya; i

quan se'ls varen haver repartit els regals que se'ls donaven en eixes ocasions, varen tornar a les seues terres en mig del renou i de l'algazara que se seguia a les seues festes i borracheres. Aquell parlament, en que el seu resultat no podia tindre gran fe el president O’Higgins, pero que complaïa a la Cort per l'aparent sumissió dels araucanos, havia costat 10.897 pesos, suma verdaderament enorme, donada la pobrea del tesor real i les necessitats més premiosas que haurien pogut remediar-se ...”

Vore també

• Parlament de Negrete (1726).
• Parlament de Negrete (1771).
• Parlament de Negrete (1803).

Referències

Gràcies