Paredra

Per als magistrat grecs, vore Paredros

Paredra (transcripció del grec antic πάρεδρος, paredros) és un sustantiu o adjectiu que significa lliteralment "assentar-se prop", "que està assentat al costat". S'utilisa per a descriure una deidad, a voltes de menor categoria, que està associada a l'adoració d'un deu o una deesa més influents. També s'usa per a indicar al consorte de la deidad, que pot ser d'igual ranc.

En la mitologia egipcíaca casi tots els deus es varen associar de dos en dos. Era freqüent que una divinitat principal donara hospitalitat en el seu temple a atres divinitats, que, importants per sí mateixes, formaven la seua cort i rebien cult.

Les relacions entre els deus egipcíacs de les diferents cosmogonia són conegudes:

• En la cosmogonia Heliopolitana: Shu i Tefnut, pares de Geb i Nut que a la seua volta eren esposos i pares d'Osiris, Isis, Seth, Neftis i Horus.
• En la cosmogonia Hermopolitana: Nun i Nunet, Heh i Hehet, Kek i Keket, Amón i Amonet
• En les teologia locals: Amón i Mut, pares de Jonsu segons la tríade de Tebas. Ptah i Sejmet, pares de Nefertum segons tríade de Menfis. Montu i Dyenenet, pares d'Harpra segons la tríade de Medamud.

Referències

• Toorn, K. van der (1997). The image and the book: iconic cults, aniconism, and the rise of book religion in Israel and the ancient Near East, Peeters Publishers, p. 151. ISBN 90-6831-983-3.