Paredros
Paredros (transcripció del grec antic πάρεδρος, paredros) és un sustantiu o adjectiu que significa lliteralment «assentar-se prop», «que està assentat al costat».[1] Traduït com a assessor, en l'antiga cultura grega representava la funció d'ajuda en una institució política.
- Atenes
En els sigles quint i quart a. C., varen ser nomenats arconts epónimos i arconts basileus suplents. La seua posició era de caràcter oficial, ya que estaven subjectes a la dokimasia. Cada u dels dèu eúthynoi de la Boulé que hi havia en el IV, tenia dos assessors el treball dels quals començava en acabant de que foren presentades les denúncies. Des de 418/17 a. C. eren dèu els assessors del hellenotamiai pagats per l'erari públic.
- Esparta
En Esparta varen ser els éforos els paredros dels reis per als assunts llegals.
- Egipte
En l'Egipte helenístic els paredros actuaven com a consellers consultius de cada u dels juges, com a membres dels tribunals. Varen existir entre els sigles I a. C. i III d. C.
Referències
- Harding, Phillip (1985). From the end of the Peloponnesian War to the battle of Ipsus (en anglés), Cambridge University Press, p. 181. ISBN 0-521-29949-7. Consultat el 28 de juliol de 2009.
- Kapparis, K. A. (1999). Against Neaira: D. 59 (en anglés), Ed. Walter de Gruyter, p. 322. ISBN 3-11-016390-X. Consultat el 28 de juliol de 2009.
- Kapparis K. A.(1998).«Assessors of magistrates (Paredroi) in Classical Athens».Història.vol. 47(nº 4): pp. 383-393.(en anglés)
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Paredros» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.