Parc natural del Penyó d'Ifach
El parc natural del peñón d'Ifach (), pronunciat [i'fak], és un espai natural protegit espanyol situat en el municipi de Calp, que forma part de la província d'Alacant, en la Comunitat Valenciana.[1]
Geografia
Este parage va ser declarat parc natural pel govern valencià el 19 de giner de 1987, en una superfície de 45 hectàrees. Posteriorment, el 2 d'abril de 2015, es va ampliar el llímit de protecció a 53,3 hectàrees. Es troba en la comarca de la Marina Alta, al nort de la província d'Alacant, ubicat en el terme municipal de Calp.
El parc està situat en un peñón aïllat en la costa nort de la província d'Alacant, constituint el peñón una de les últimes estribaciones de les cordilleres Bètiques i alcançant una altitut de 332 metros.[2] Esta enorme mole calcárea descendix de manera abrupta cap a la mar i està unida al continent per un istme detrític. Per les seues característiques físiques, és un vèrtiç geodèsic de tercer orde, que va ser utilisat en el seu moment per a la triangulació d'Espanya. Existix una ruta de senderisme que du fins al cim del peñón d'Ifach. Des d'allí hi ha molt bones vistes del Mediterràneu i en dies clars és possible divisar l'illa de Formentera, Eivissa i el cap de Santa Pola.
Clima
El parc presenta un típic clima mediterràneu. La precipitació mija anual és de 500 mm, en fortes irregularitats. La temperatura mija anual oscila entre 10 °C i 26 °C. Els hiverns són suaus i els estius càlits, en miges d'entre 25,5 °C i 26 °C en agost.[2]
Flora
Les característiques del parc fan que siga molt important la presència de vegetació rupícola endèmica, com la silene d'Ifach, el tomello, l'escabiosa de roca i la ferradura valenciana.
En les zones altes de l'alvertent septentrional es pot trobar vegetació arbustiva, com el margallonera, la sabina negra, l'aladierno i la raïm de mar, mentres que en les zones inferiors de dita ala es troben el lentisco, el bayón, la madreselva, l'esparraguera, el ginebrera, la rossa i el jazmín de mont.
Diverses comunitats vegetals conformen la vegetació del peñón. En les grans parets de roca es desenrolla una vegetació rupícola especialisada en colonisar clavills, fissures i repisas a on s'acumula una miqueta de sol. Formant part d'esta vegetació figuren numerosos endemismes, com la pràcticament extinguida silene d'Ifach, un rar tomello, el teucrio d'Ifach, la escabiosa rupestre i la violeta roquera valenciana. En els nivells mijos i alts de l'alvertent septentrional es desenrolla una vegetació arbustiva d'orles, que comprén la maquia de margallonera i la sabina negra. Esta comunitat, constituïda per la sabina negra, margallonera, aladierno, raïm de mar, etc., és sumament interessant perque representa un reducte del Terciario que va quedar aïllat en l'inaccessible peñón i no va ser invadit per Quercus (carrasques, roures, etc.). En els sols profunts es desenrolla una variant d'esta comunitat en el pi carrasco. En els nivells baixos de l'alvertent septentrional, la vegetació arbustiva d'orla comprén la maquia de lentisco i bayón, entre atres espècies com la madreselva, la esparraguera, la ginebrera, la rossa i el jazmín de mont, aixina com la margallonera i uns atres.
També creixen en el parc natural les comunitats pròpies de les últimes etapes de la série de regressió vegetal, la vegetació de pasturages i la vegetació de xares i tomillares. Aixina mateix, en la zona entorn a les cases de la base del peñón es desenrolla una vegetació nitrófila, pròpia de llocs molt antropizados somesos a un elevat aporte de matèria orgànica. També poden apreciar-se restants de cultius, com per eixemple algarrobos i armelers.
Fauna
El parc és refugi per a aus com el cormorán moñudo, la gavina patiamarilla, l'alcatraz, el falcó pelegrí i el falcia pàlida.
Com en el restant de la Marina Alta, és notable la seua riquea malacològica en espècies de moluscs pulmonados terrestres (caragols). També és d'interés la presència de coleòpters i particularment les seues colónies d'aus. Se citen unes 80 espècies distintes d'aus entre les nidificantes, les migratòries i les errantes. Destaca la presència del falcó pelegrí, del cormorán moñudo i estorninos. Nidifican la falcia pàlida, la gavina patiamarilla i el cernícalo. Els animals roqueros aprofiten qualsevol clavill, forat o repisa per a fer el seu niu. Les rapaces i les abundants gavines fan els seus nius en els cantiles del solejat murallón meridional. Als seus peus, els riscs despresos servixen de posadero a cormoranes i gavines.
Accessos
La localitat de Calp es troba al peu del peñón i és fàcilment accessible per l'AP-7 i la N-332.
L'accés al parc és gratuït i lliure durant tot el dia, mentres hi haja llum solar.
A partir de l'any 2020, s'ha establit un cupo màxim de trescentes persones al dia en la senda de pujada al cim. La reserva de cita prèvia pot efectuar-se a través del sitie web oficial del Parc Natural del Peñón d'Ifach.
Vore també
Referències
- ↑ «dogv. gva. es/datos/1987/01/28/pdf/1987_807989. pdf Decret 1/1987, de 19 de gener, del Consell de la Generalitat· Valenciana, pel qual és declara Parc Natural el Penyal d'Ifac».
- ↑ 2,0 2,1 Álvarez Landete, I. (coord.) (1984). Espais Naturals. Província d'Alacant (en espanyol), Colege Oficial d'Arquitectes de Valéncia, pp. 292. ISBN 84-500-9826-4.
Bibliografia
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Parc natural del Penyó d'Ifach.- gva. es/es/web/pn-penyal-d-ifac Parc Natural del Penyal d'Ifac. Sitie web oficial del parc natural.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Parque natural del Peñón de Ifach» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.