El parc natural del Fondo (variant=Valéncia) és un espai natural protegit espanyol situat entre els municipis de Crevillente i Elig (en la comarca del Baix Vinalopó) i Catral i Dolores (en la comarca de la Vega Baixa del Segura).


el riu Vinalopó desemboca en el azarbe de #Ordi, Sivaes o Chiquet, en qui es troba transversalmente a l'est del embassament de Llevant del Fondo. Dit canal té dos desembocadures, una en els estanys d'este parc, i una atra en la mar, travessant les Salines de Santa Pola i deixant al riu Vinalopó sense la seua desembocadura original.[1]


Les aigües dels embassaments del Fondo (embassament de Llevant i El Fondo|Ponent) procedixen principalment de la dessecació en 1803 de l'estany de Villena (> 717 ha) a través de la séquia del rei, eixecutada per Carlos IV per a procurar-se diezmos en benefici de la seua renda, i de la desembocadura del riu Segura, sent elevades des del molí harinero de Sant Antonio, en Guardamar del Segura, i descendides per gravetat per mig dels aportes fluvials des de la conca endorreica de l'Estany de Villena a través de la séquia del rei com a afluent del riu Vinalopó, per a abastir als regantes de la Comunitat General de Regantes Recs de Llevant Esquerra del Segura, que és la propietària dels mateixos.


El Fondo està inclós en el conveni internacional Ramsar de protecció de zones humides i en la directiva europea Zona d'Especial Protecció de les Aus (ZEPA). Protegix 2387 hectàreas i va ser declarat parc natural per la Generalitat Valenciana el 12 de decembre de 1988.

Geografia

Este parc natural està format per múltiples estanys, de les quals les dos majors són la de Llevant, de 450 hectàrees, i la de Ponent, de 650 hectàrees, que s'alimenten de les aigües del riu Segura i dels aportes fluvials canalisats per la séquia del rei al riu Vinalopó, provinents del gran estany de Villena, de més de 717 ha, la qual va ser desecada per la ciutat d'Elig. El parc natural del Fondo, junt en el de les Salines de Santa Pola i el seu entorn, formava part de la conca hidrogràfica del Baix Vinalopó, que va ser colmatada en el XVII per les aportacions naturals i els aterramientos del poble de Crevillente per a obtindre noves terres de cultiu.


El Fondo presenta un clima mediterràneu en característiques semiáridas pròpies del surest de la península ibèrica.

Flora

 
Flora y fauna en una de las lagunas


Encara que l'entorn del parc natural és prou homogéneu, és possible diferenciar dos tipos d'ambients en funció de la profunditat i salinitat de les aigües. En els embassaments, per l'aigua relativament dolça i en alt grau d'eutrofia, a penes existix vegetació sumergida, destacant el carrizo i el junc en les aigües poc profundes. En les charcas perifèriques, per terme mig més salades i en aigües de millor calitat que els embassaments, es presenten diverses espècies típiques del saladar endèmiques del surest peninsular com són el limónium, la suadea o la salicornia.

Fauna

En els estanys existixen molt variades espècies animals com són l'anguila, el mújol, el camarón d'aigua dolça i sobretot el fartet, peix endèmic de la regió mediterrànea espanyola. Pero sense lloc a dubtes, el parc destaca per #el seu avifauna. De les múltiples espècies existents destaquen la cerceta pardilla i la malvasía cabeciblanca en dos de les principals poblacions mundials. Existix una gran abundància de garzas en l'época d'crío destacant entre totes la garza imperial, el martinete i la garcilla cangrejera. També és possible trobar atres espècies com l'avoceta, la cigüeñuela, la canastera, la focha moruna, el pardal moscón o el carricerín real. Entre les rapaces destaquen l'àguila peixcadora, l'aguileta lagunero i l'àguila motejada.[2] Ademés, cal destacar la reaparició de la llúdria encara en procés de recuperació. Tota esta fauna va pertànyer al gran entorn lagunar de Villena, tal i com va deixar escrit en #el seu "Llibre de la Caça" el príncip don Juan Manuel de Villena en els sigles XIII-XIV, la qual es va vore obligada a emigrar de les seues terres d'orige fins a Elig, despuix de la dessecació del gran estany Villenense.

Accessos

La manera més senzilla d'aplegar al parc és per mig de l'autovia que va d'Alacant a Múrcia, prenent la desviació de Crevillente–Estació, a on cal seguir en direcció a dita estació fins a aplegar a la pedania de Sant Felipe Neri.


 

Vista panorámica desde Crevillente

Referències