Anar al contingut

Parc nacional Llanganates

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Parque Nacional Llanganates- Laguna de Anteojos (5) (22274188624).jpg
Parc nacional Llanganates

El parc nacional Llanganates (PNLl) és un àrea protegida en Equador situada entre les províncies de Cotopaxi, Tungurahua, Pastaza i Napo. El seu nom, Llanganates, prové del vocablo quechua que significa 'montanya bella'. Ubicada a l'interior del parc, es troba la seua elevació més alta que es denomina en el mateix nom: cerro Bell. El parc és famós pel Tesor de la Llanganatis.

Al parc es pot accedir des de vàries direccions; pero els visitants solen accedir a través de poblacions com Salcedo, Patate, Píllaro i Banys.

Característiques biològiques

[editar | editar còdic]

El parc es dividix en dos zones ecològiques: la zona occidental i la zona oriental.

La zona occidental es troba en el páramo andino, molt per damunt de la zona oriental. Ací els visitants troben un paisage desert de picos montanyosos i valls altes. La zona està poblada principalment per camélidos suramericans com vicuñas, flames i alpacas.

La zona oriental està ubicada en els flancs orientals dels Vages. Ací el visitant troba una rica biodiversitat de plantes i animals entre els boscs retortillats de la part superior de l'Amazònia. Esta zona és molt inaccessible i se sol recórrer solament a peu. El gran número de rius, que desemboquen fòra els Vages, també fa que esta àrea siga difícil de creuar.

Formacions vegetals

[editar | editar còdic]

Les característiques geològiques del parc han permés la proliferació d'espècies florísticas, sent esta una de les més importants a nivell biològic en els Vages equatorians.[1] Segons el sistema de classificació de vegetació per a l'Equador continental, el parc nacional es troba ubicat en la subregió nort de la cordillera Oriental, i a la seua volta esta es subdivide en varis tipos de vegetació.[2]

Formacions vegetals en el PNLl
Páramo Herbáceo
de Frailejones
de Almohadillas
Pantanoso
Herbar llacustre montano Alt
Bosc Sempre vert montano Alt
de boira terrera montano
Sempre verda montano Baix

Els Llanganates conserven importants espècies de plantes natives. Entre elles es troben el pumamaqui, arrayán, espadaña, yagual, palma de rams, licopodio (representant de la família de les licopodiáceas, són falagueres i, concretament, el licopodio es caracterisa per posseir els brots prou llarcs, poden aplegar a medir fins a un metro de llarc), gencianes, achupalla, pajonales, cedre, chuncho, ceibo, garango, caoba, chontaduro, tagua, olivera, orquídees, bromelias, anturios, frailejón i heliconias (és un gènero que agrupa més de cent espècies de plantes tropicals, originàries de Suramérica, Centroamérica, les illes del Pacífic i Indonèsia. Se'ls crida platanillo pels seus fulls o au del paraís i molga de langosta per les colorides bràctees que envolen la seua flor)

Archiu:Mountain Tapir (3265221564).jpg
El tapir d'alta montanya (Tapirus pinchaque)

En lo que a esta respecta, este parc nacional també és un clar representant de la diversitat faunística nacional, albergant a diferents espècies animals com el tapir de montanya (Tapirus pinchaque), este es troba des de la partix nort de Perú, la part este i noroest de la cordillera dels Vages de l'Equador fins a la part occidental, est i central dels Vages colombians. El seu hàbitat són els boscs montaños i páramo que van des dels 2000 a 4000 m s. n. m.


També es localisen espècies representatives com l'orso de anteojos, venado, cabres, mona machín, jaguar, puma,tapir puercoespín, guanta i l'orso formiguer. Entre les espècies d'aus, es troben l'ànet, gavina andina, curiquingue, còndor, espècies en perill d'extinció; congos, pilco real o pollet, i colibríes, real, bunga i pique espasa.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ECOLAP i MAE. 2007. Guia del Patrimoni d'Àrees Naturals Protegides de l'Equador. ECOFUND, FAN, DarwinNet, IGM. Quito, Equador.
  2. Ministeri de l'Ambient de l'Equador. 2013. Sistema de Classificació dels Ecosistemes de l'Equador Continental. Subsecretaria de Patrimoni Natural. Quito.