Parc nacional Lauca
El Parc Nacional Lauca (en aimara: jjyghgu'a ‘pastura aquàtica’) és un àrea protegida chilena ubicada en la regió de Arica i Parinacota.
Geografia
El parc té una superfície de 137 883 hectàreas, i comprén la precordillera i l'altiplà andino, en altituts entre els 3200 a 6342 m s. n. m., en l'extrem est de la regió de Arica i Parinacota, província de Parinacota, comuna de Putre, trobant-se al nort de la Reserva Nacional Les Vicuñas. Al seu extrem ponent llimita en el Riu Lluta i a l'orient en la frontera en Bolívia. El seu nom ho compartix en el riu Lauca.
Este parc nacional representa no solament al altiplano, sino que té part de la seua superfície en l'estepa desértica prealtiplánica, ubicada en la precordillera.
Presenta pluges en estiu i neu en l'hivern; el clima és alpí en 389,6 mm de precipitació mija anual i una temperatura promig que oscila entre 12 i 20 °C durant el dia i -3 a –10 °C en la nit.
El relleu del parc és, en general, irregular. Es destaquen els volcans Parinacota, de 6342 m s. n. m.; Pomerape, de 6282 m s. n. m.; Guallatiri, de 6060 m s. n. m., i Acotango, de 6050 m s. n. m.
Història
L'àrea protegida del Lauca va ser instaurada en Chile en 1965 com reserva forestal i va adquirir el seu estatus de parc nacional en 1970. En 1981, el parc va passar a ser part de la llista mundial de reserves de la biosfera de l'Unesco.
El govern chilé va estudiar, en l'any 2011, la possibilitat d'una controvertida desafectación de part d'este parc nacional per a permetre l'explotació minera per empreses interessades en la zona com Codelco, Anglo American, BHP i Riu Tinto.[1]
En novembre de 2025, un camió bolivià que transportava oli de soya va bolcar en el quilómetro 179 de la ruta internacional, i la major part dels 25 mil litros d'oli que duya es varen derramar directament sobre bofedales associats al llac Chungará, formant una capa que va impregnar pajonales i espècies arbustivas com tolas, suputulas i llaretas, afectant aixina mateix a aus com la tagua jaganta, l'ànet puna i l'ànet jergón. Organismes públics incloent Senapred, Carabineros, SAG, Sernapesca i Conaf es varen constituir en terreny per a la contenció de l'emergència, rescat de fauna, anàlisis d'aigua i extracció de l'oli des dels cossos d'aigua.[2]
Flora representativa
Encara quan l'unitat presenta moltes més espècies vegetals que les que se senyalen a continuació, estes són les més rellevants i fàcils d'observar:
- Chachacoma (Senecio sp).
- Llareta (Azorella compacta).
- Palla brava (Festuca orthophylla).
- Queñoa (Polylepis besseri).
- Tola (Fabiana densa).
- Queñoa d'altura (Polylepis tarapacana).
Fauna representativa
Solament se senyalen aquelles espècies més conspicuas o fàcils d'observar:
Mamífers
- Puma (Puma concolor concolor).
- Taruca (Hippocamelus antisensis).
- Vicuña (Vicugna vicugna).
- Vizcacha (Lagidium viscacia).
- Rabosot culpeo andino (Lycalopex culpaeus andinus).
- Guanac del nort (Lama guanicoe cacsilensis).
Aus
- Caití (Recurvirostra andina).
- Cuervo de pantà de la puna (Plegadis ridgwayi).
- Flamenc chilé (Phoenicopterus chilensis).
- Gavina andina (Chroicocephalus serranus).
- Piuquén (Chloephaga melanoptera).
- Perdiu de la puna (Tinamotis pentlandii).
- Ñandú de la puna (Rhea pennata tarapacensis).
- Ànet jergón chic del nort (Anas flavirostris oxyptera).
- Tagua jagant (Fulica gigantea).
Llocs de major bellea escènica
Els llocs més atractius d'este parc són el llac Chungará (gran llac de color vert esmeralda) en els nevats de Payachatas, tambo de Chungará (lloc arqueològic), Parinacota (conjunt arquitectònic indígena colonial de el XVII), les estanys de Cotacotani (conjunt d'aigües interconectadas), Chucuyo (poblat de cases d'atobó en sostres de palla), refugi Rocós i Chacus Incaico Les Cuevas (llocs arqueològics), termes Les Cuevas (aigües que afloren dels bofedales a 31 °C), riu Lauca (en les rodalies dels cerros Chapiquiña i Milacre) i el bofedal de Parinacota.
Vies d'accés
S'accedix al parc per la via internacional Arica-La Pau, Ruta 11-CH. Es troba a 14 km de la localitat de Putre i a 187 km de la ciutat d'Arica.[3] La localitat de Putre es troba a 3.550 metros d'altitut sobre el nivell de el mar.[4]
Visitants
Este parc rep una gran cantitat de visitants chilens i estrangers anualment.
| Any | 2012 | 2013 | 2014 | 2015 | 2016 | 2017 | 2018 | 2019 | 2020 | 2021 | 2022 | 2023 | 2024 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Chilens | 9.449 | 13.110 | 12.382 | 10.525 | 11.323 | 11.244 | 10.884 | 8.570 | 4.038 | 4.747 | 7.730 | 5.237 | 4.077 |
| Estrangers | 2.638 | 4.101 | 4.447 | 3.491 | 2.559 | 2.956 | 2.970 | 3.159 | 785 | 77 | 751 | 1.936 | 2.236 |
| Total | 12.087 | 17.211 | 16.829 | 14.016 | 13.882 | 14.200 | 13.854 | 11.729 | 4.823 | 4.824 | 8.481 | 7.173 | 6.300 |
Protecció del subsol
El Parc Nacional Lauca conta en una protecció del seu subsol com a lloc d'interés científic per a efectes miners d'acort al llistat oficial del Ministeri de Mineria,[7] segons ho establix l'artícul 17 del Còdic de Mineria.[8] Estes llabors només poden ser eixecutades per mig d'un permís escrit pel president de la República i firmat ademés pel ministre de Mineria.[9] La prohibició de caràcter absolut per a l'exploració i explotació minera del sol i subsol no esta contemplada en la llegislació chilena.[10]
La condició de lloc d'interés científic per a efectes miners va ser establida per mig del Decret Suprem N°36 d'11 d'abril de 1986 i publicat el 30 de març de 1988.[11] que fixa el polígon de protecció.[10]
Referències
- ↑ «Governe allista desafectación de Parc Nacional Lauca». Archivat des d'el original, el 6 de març de 2011. Consultat el 3 de març de 2011.
- ↑ «Conaf tanca indefinidament sector Chungará del Parc Nacional Lauca per emergència ambiental» (en és). El Mostrador. Consultat el 2025-11-20.
- ↑ Copesa S.A. (2018). Chiletur Parcs Nacionals 2019, Copesa S.A. 2018. ISBN 978-956-355-702-2.
- ↑ Copesa S.A. (2018). Chiletur 2019 Zona Nort, Copesa S.A. 2018. ISBN 978-956-355-697-1.
- ↑ Subsecretaria de Turisme i Corporació Nacional Forestal. «Visites al Sistema Nacional d'Àrees Selvades Protegides per l'Estat (SNASPE). Série 2007-2023.». Consultat el 04 de maig de 2025.
- ↑ «Estadisticas de Visitación. Corporació Nacional Forestal (CONAF)». Consultat el 2 de febrer de 2022.
- ↑ «a-efectes-miners/ Zones d'Interés Científic per a Efectes Miners» (en espanyol). www.minmineria.gob.cl. Archivat des d'el a-efectes-miners/ original, el 5 d'octubre de 2020. Consultat el 11 de novembre de 2019.
- ↑ «Còdic de Mineria». Biblioteca del Congrés Nacional de Xile.
- ↑ «Àrees Selvades Protegides declarades en Interés Científic per a Efectes Miners» (en espanyol). www.minmineria.gob.cl. Consultat el 11 de novembre de 2019.
- ↑ 10,0 10,1 Parus, Sergio (2011). «IV», GEF-PNUD-MMA (ed.). La situació jurídica de les actuals àrees protegides de Chile: Creació d'un Sistema Nacional Integral d'Àrees Protegides per a Chile (en espanyol), Santiago, Chile, pp. 117-152. ISBN 978-956-7469-36-9.
- ↑ (1986).«Decrete N°36».Decreta lloc d'interés científic per a efectes miners al Parc Nacional Lauca.Consultat el 28 d'octubre de 2019.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Parc Nacional Lauca.- Corporació Nacional Forestal
- This is Chile - Parc Nacional Lauca
- Chile - Parc Nacional Lauca
- a-efectes-miners/ Zones d'Interés Científic per a efectes miners a-efectes-miners/ archivat en Wayback Machine.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Parque nacional Lauca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.