Anar al contingut

Parc Natural de la Tinença de Benifassà

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El parc natural de la Tinença de Benifasar (variant=Valéncia) és un espai natural protegit espanyol situat als peus del Massiç dels Ports de Tortosa-Beceite, cobrint la major part de la comarca històrica homònima, part de l'actual comarca del Baix Maestrazgo. Va ser declarat parc natural pel Consell de la Generalitat Valenciana el 19 de maig de 2006.[1]

Situació

Panorámica

El parc de forma molt irregular se situa en l'extrem nort de la província de Castelló, limítrofa en les comarcaras catalanes dels Ports de Tortosa i l'aragonesa de la Matarraña. Comprén els térmens municipals de la Castell de Cabres i Pobla de Benifasar. Es tracta de poblacions fortament afectades per l'èxodo rural, encara que de gran bellea i valor patrimonial.

Parc Natural de la Tinença de Benifassà.

Patrimoni

El Salto de Robert, cascada del río Cenia situada en Fredes, al nort del parc natural.


Destaquen dos elements de patrimoni en el parc. El primer són les pintures rupestres situades en una franja de roca junt al mur del pantà, que formen part del Art rupestre de l'arc mediterràneu de la península ibèrica (declarats Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco). El segon és el Real Convent de Santa María de Benifasar, un dels primers fundats en la Comunitat Valenciana.

Flora

Parc Natural de la Tinença de Benifassà.

La Tinença de Benifasar alberga alguns dels boscs millor conservats de la Comunitat Valenciana. En contra de lo que se sol afirmar, no alberga cap hayedo, a lo manco en l'actualitat, encara que estos queden molt propencs, pero en territori català. No obstant, l'accés més senzill ad ells siga des del poble castellonenc de Fredes. Abunden els boscs de pi selvat en sotobosque de boj (Buxus sempervirens) i gayuba (Arctostaphylos raïm-ursi), i peus d'acebo (Ilex aquifolium) i teixixc europeu (Taxus bacatta) aïllats. En algunes zones, el sotobosque apareix tapizado de falagueres, lo que li dona un cert aire nòrdic. En les zones menys umbrías apareix el pi carrasco, el pi negral, l'arce de Montpeller o el quejigo, junt a les típiques xares pròpies de les zones de clima mediterràneu: (romer, tomello, i inclús en les zones més baixes de la comarca el margallonera).

Fauna

La fauna d'este parc destaca per la presència d'algunes espècies carismàtiques, com són la cabra montés, hui prou abundant en l'interior de Castelló i Valéncia; el buitre leonado (Gyps fulvus), el cabirol (Capreolus capreolus), reintroducido a partir d'eixemplars de França. Aixina mateix, podem senyalar la presència de l'introduït muflón, molt més difícil d'avistar que la cabra montés; el abundantísimo javalí (#El seu scrofa), depredadors com el rabosot (Vulpes vulpes), la jineta, la garduña (Dimarts foina), la comadreja o el teixó. Entre els components de la avifauna més cridaners, podem destacar l'azor comú (Astur gentilis) i l'àguila real (Aquila chrysaetos).

Referències